Kulturkampf: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:MALLUS pendent de revisió per l'usuari
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Traducció|fr|Kulturkampf}}
[[Image:Leo XIII.gif|vignettethumb|''[[Modus vivendi]]'', [[CaricatureCaricatura]] de Wilhelm Scholz dansen leel ''Kladderadatsch'', n°; 14-15 dudel 18 marsde març de 1878 : LeEl papepapa eti leel chanceliercanceller veulentvolen toustots deuxdos fer-se faire lécherllepar les bottesbotes parper l’autrel'altre, maisperò leel souverainsobirà pontifepontífex demandedemana àno neser pasdesendreçat être dérangé eti Bismarck enfa faitel autantmateix.]]
El '''''Kulturkampf''''', o «combat per a un ideal de societat», és un conflicte que va oposar el Canceller imperial [[Otto von Bismarck|Otto Von Bismarck]] a l'[[Catolicisme|Església catòlica romana]] i al ''[[Partit de Centre (Alemanya)|Zentrum]]'', el partit dels catòlics alemanys, entre [[1871]] i [[1880]].
 
[[Image:Leo Xiii.gif|vinyeta|''[[Modus vivendi]]'', [[Caricatura]] de Wilhelm Scholz en el ''Kladderadatsch'', n°; 14-15 del 18 de març de 1878 : El papa i el canceller volen tots dos fer-se llepar les botes per l'altre, però el sobirà pontífex demana no ser desendreçat i Bismarck fa el mateix.]]
Le '''''Kulturkampf''''', ou « combat pour un idéal de société », est un conflit qui opposa le Chancelier impérial [[Otto von Bismarck]] à l’[[Église catholique romaine]] et au ''[[Zentrum]]'', le parti des catholiques allemands, entre [[1871]] et [[1880]].
 
El '''''Kulturkampf''''', o «combat per a un ideal de societat», és un conflicte que va oposar el Canceller imperial [[Otto von Bismarck|Otto Von Bismarck]] a l'[[Catolicisme|Església catòlica romana]] i al ''[[Partit de Centre (Alemanya)|Zentrum]]'', el partit dels catòlics alemanys, entre [[1871]] i [[1880]].
 
 
 
== Bismarck contre l'Église ==
 
== Bismarck contra l'Església ==
 
 
 
Pour Bismarck, Prussien et [[Protestantisme|protestant]], le [[catholicisme]] apparaît comme un élément étranger qui menace l’unité du nouvel [[Empire allemand]] créé le 18 janvier 1871. La proclamation du dogme de l’[[infaillibilité pontificale]] quelques mois plus tôt a heurté les protestants. Le « côté polonais de la question », aux dires mêmes de Bismarck, est déterminant dans la décision qu'il prend. Les [[pangermanisme|pangermanistes]] parlent avec indignation des ''Daicz katolicki'', ces Allemands catholiques établis dans la Pologne prussienne, qui auraient été polonisés par le clergé catholique. Vers la fin du siècle, [[Otto Richard Tannenberg]], qui représente le [[pangermanisme]] populiste, évoque ces jeunes Polonaises qui vont travailler en [[Allemagne]] et ramènent un fiancé allemand ; leur mariage est béni par le curé et les enfants élevés à la polonaise : {{citation|le grand-père s’appelait Schroeter, le petit-fils s’appelle Szreda et est un agitateur polonais de première classe !}}
 
Linha 36 ⟶ 25:
 
A partir de 1880, Bismarck, conscient de la vanitat de la seva acció, comença a modificar la seva política : suprimeix, suavitza o deixa en son certes lleis. En efecte, el ''Zentrum'' s'ha fet un soci ineludible, ja que ha guanyat a les eleccions del [[Reichstag]] d'un 1874 12% de veus suplementàries.
 
 
 
=== L'apaisement ===
 
=== L'apaivagament ===
Linha 54 ⟶ 39:
 
Els {{formatnum:1500}} sacerdots expulsats de les seves parròquies poden tornar, i les congregacions religioses poden tornar d'exili (a excepció dels [[companyia de Jesús|jesuïtes]], que hauran d'esperar 1903). A canvi de què Léon Xiii renuncia a la tornada de {{Mgr|Ledochowski}} a la seva seu episcopal de [[Poznań|Posen]] i de {{Mgr|Melchers}} al de [[Colònia (Alemanya)|Cologne]]. Més tard, en 1888, 1893 i 1903, no sense cometre algunes pífies, [[Guillem II de Prússia|Guillaume Ii]] retrà visita al papa.
 
 
 
== En Suisse ==
 
== A Suïssa ==
 
 
 
Un mouvement semblable exista simultanément en [[Suisse]], où il aboutit à la révision de la Constitution de 1874 et à l’adoption des [[articles d'exception]], expulsant les [[jésuites]], puis toutes les congrégations contemplatives et les [[bénédictin]]s, et rendant non-éligibles prêtres et religieux, limitant le nombre d’évêchés (interdisant la création de nouveaux évêchés sans l'accord du gouvernement) et la création de nouveaux couvents, et interdisant les novices.
 
Linha 70 ⟶ 48:
Els cantons més afectats són els de [[Cantó de Berna|Berna]] i de [[Cantó de Ginebra|Ginebra]]. A Ginebra, el ''Kulturkampf'' porta a l'adopció dels articles que prohibeixen el culte exterior. Aquests són encara vàlids avui per a tota persona tenint un domicili o una residència al cantó.
 
 
 
== Notes et références ==
 
== Notes i referències ==
{{Références}}
 
{{Referències}}
 
 
 
== Voir aussi ==
 
== Veure també ==
=== Articles connexes ===
 
=== Articles connexos ===
* [[Congrégation bénédictine de Suisse]]
 
* [[ Congregació Benedictina De Suïssa]]
* [[Kanzelparagraph]]
 
* [[ kanzelparagraph]]
* [[Brotkorbgesetz]]
 
* [[ brotkorbgesetz]]
 
 
 
=== Bibliographie ===
 
=== Bibliografia ===
* [[Daniel-Rops]], ''Un combat pour Dieu 1870-1939'', Fayard, 1963
 
* [[Daniel-Rops|Daniel-rops]] ''Un combat per a Déu 1870-1939'', Faig, 1963
* {{ouvrage|lang=de|prénom1=Manuel|nom1=Borutta|titre=Antikatholizismus. Deutschland und Italien im Zeitalter der europäischen Kulturkämpfe|éditeur=Vandenhoeck & Ruprecht|lieu=Göttingen|année=2011|isbn=978-3-525-36849-7}}
 
Linha 116 ⟶ 68:
 
 
 
{{Portail|histoire|Empire allemand|Catholicisme}}
 
{{Portal|història|Imperi alemany|Catolicisme}}
 
 
 
 
[[Categoria:Regnes històrics d'Europa]]
[[Categoria:Història d'Alemanya]]
[[Categoria:Segle XIX]]
Linha 133 ⟶ 76:
[[Categoria:Crítica a la religió]]
[[Categoria:Discriminació]]
[[Catégorie:Empire allemand]]
[[Catégorie:Histoire du catholicisme en Allemagne]]
[[Catégorie:Histoire contemporaine de la Suisse]]
[[Catégorie:Persécution du catholicisme]]
 
[[als:Kulturkampf]]