|
== Bismarck contra l'Església ==
PourPer a Bismarck, Prussienprussià eti [[Protestantisme|protestant]], leel [[catholicismecatolicisme]] apparaîtapareix commecom un élémentelement étrangerestranger quique menaceamenaça l’unitéla duunitat nouveldel nou [[EmpireImperi allemandAlemany]] créécreat leel [[18 janvierde gener]] de [[1871]]. La proclamationproclamació dudel dogmedogma de l’la [[infaillibilitéinfal·libilitat pontificalepontifical]] quelquesalguns moismesos plusabans tôthavia axocat heurtéamb lesels protestants. LeEl «costat côté polonaispolonès de la question qüestió», auxa les diresafirmacions mêmesmateixes de Bismarck, estés déterminantdeterminant dansen la décisiondecisió qu'ilque prendpren. LesEls [[pangermanisme|pangermanistes]] parlentparlen avecamb indignationindignació desdels ''Daicz katolicki'', cesaquests Allemandsalemanys catholiquescatòlics établisestablerts dansa la PolognePolònia prussienneprussiana, quique auraienthaurien étéestat polonisés[[Polonització|polonitzats]] parpel leclergat clergé catholiquecatòlic. VersCap a la finfi dudel sièclesegle, [[Otto RichardRicàs Tannenberg]], quique représenterepresenta leel [[pangermanisme]] populistepopulista, évoqueevoca cesaquestes jeunesjoves Polonaisespoloneses quique vonttreballaran travailler ena [[AllemagneAlemanya]] eti ramènentporten un fiancé allemandpromès alemany; leurel mariageseu estmatrimoni béniés parbeneït lepel curérector eti lesels enfantsnens élevéscriats àa la polonaisepolonesa : {{citationCitació|lel'avi grand-pèrees s’appelaitdeia Schroeter, leel petit-filsnét s’appellees diu Szreda eti estés un agitateuragitador polonaispolonès de premièreprimera classe !}}
El canceller del Reich desitja modificar les relacions entre l'Estat i l'Església catòlica de [[Pius IX |Garsa Ix]] que és prohibida al [[Reichstag]] pel ''[[Partit de Centre (Alemanya)|Zentrum]]'' . PortaLidera contra ella un combat legislatiu a [[Prússia |Prusse]] i a l'[[Imperi Alemany |Imperi alemany]] entre 1871 i 1887. Així, el ''Paràgraf de la càtedra'' (10 desembre de 1871) preveu la presó per als predicadors que critiquen l'Estat. La llei de l'11 de març de 1871 sobre ''la inspecció de les escoles'' estableix el control de les escoles per l'Estat. El 4 de juliol de 1872, els [[companyia de Jesús|jesuïtes]] són expulsats. Els ''lleis de maig'' de 1873 controlen la formació i el nomenament del clergat i suprimeixen els petits [[seminaris]]. Les congregacions religioses, excepte les hospitalàries, són caçadesforagitades a partir de 1875 i els seus béns, escoles i convents confiscats. El matrimoni civil es faesdevé obligatori ena [[Prússia |Prusse]] el 1874 i el 6 de febrer de 1875 en l'[[Imperi Alemany |Imperi alemany]]. La discriminació dels catòlics s'efectua també en la funció pública de l'Estat prussià i els sacerdots refractaris hansón déchusdesposseïts de la nacionalitat alemanya i exiliats. ▼Per a Bismarck, Prussià i [[Protestantisme|protestant]], el [[catolicisme]] apareix com un element estranger que amenaça la unitat del nou [[Imperi Alemany|Imperi alemany]] creat el 18 de gener de 1871. La proclamació del dogma de la [[infal·libilitat pontifical]] alguns mesos abans ha xocat amb els protestants. El «costat polonès de la pregunta», a les afirmacions mateixes de Bismarck, és determinant en la decisió que pren. Els [[pangermanisme|pangermanistes]] parlen amb indignació dels ''Daicz katolicki'', aquests alemanys catòlics establerts a la Polònia prussiana, que haurien estat polonisés pel clergat catòlic. Cap a la fi del segle, [[Otto Ricàs Tannenberg]], que representa el [[pangermanisme]] populista, evoca aquestes joves poloneses que treballaran a [[Alemanya]] i porta un promès alemany; el seu matrimoni és beneït pel rector i els nens criats a la polonesa : {{Citació|l'avi es deia Schroeter, el nét es diu Szreda i és un agitador polonès de primera classe!}}
Le chancelier du Reich souhaite modifier les rapports entre l’État et l’Église catholique de [[Pie IX]] qui est défendue au [[Reichstag (Empire allemand)|Reichstag]] par le ''[[Zentrum]]''. Il mène contre elle un combat législatif en [[Prusse]] et dans l’[[Empire allemand]] entre 1871 et 1887. Ainsi, le ''Paragraphe de la chaire'' (10 décembre 1871) prévoit la prison pour les prédicateurs qui critiquent l’État. La loi du 11 mars 1871 sur ''l’inspection des écoles'' établit le contrôle des écoles par l’État. Le 4 juillet 1872, les [[jésuites]] sont expulsés. Les ''lois de mai'' de 1873 contrôlent la formation et la nomination du clergé et suppriment les petits [[séminaire]]s. Les congrégations religieuses, sauf les hospitalières, sont chassées à partir de 1875 et leurs biens, écoles et couvents confisqués. Le mariage civil devient obligatoire en [[Prusse]] en 1874 et le 6 février 1875 dans l’[[Empire allemand]]. La discrimination des catholiques s'effectue aussi dans la fonction publique de l'État prussien et les prêtres réfractaires sont déchus de la nationalité allemande et exilés.
▲El canceller del Reich desitja modificar les relacions entre l'Estat i l'Església catòlica de [[Pius IX|Garsa Ix]] que és prohibida al [[Reichstag]] pel ''[[Partit de Centre (Alemanya)|Zentrum]]'' . Porta contra ella un combat legislatiu a [[Prússia|Prusse]] i a l'[[Imperi Alemany|Imperi alemany]] entre 1871 i 1887. Així, el ''Paràgraf de la càtedra'' (10 desembre de 1871) preveu la presó per als predicadors que critiquen l'Estat. La llei de l'11 de març de 1871 sobre ''la inspecció de les escoles'' estableix el control de les escoles per l'Estat. El 4 de juliol de 1872, els [[companyia de Jesús|jesuïtes]] són expulsats. Els ''lleis de maig'' de 1873 controlen la formació i el nomenament del clergat i suprimeixen els petits [[seminaris]]. Les congregacions religioses, excepte les hospitalàries, són caçades a partir de 1875 i els seus béns, escoles i convents confiscats. El matrimoni civil es fa obligatori en [[Prússia|Prusse]] el 1874 i el 6 de febrer de 1875 en l'[[Imperi Alemany|Imperi alemany]]. La discriminació dels catòlics s'efectua també en la funció pública de l'Estat prussià i els sacerdots refractaris han déchus de la nacionalitat alemanya i exiliats.
| 