|
=== L'apaivagament ===
[[File:Kladderadatsch 1875 - Zwischen Berlin und Rom.png|left|thumb|{{Citation étrangère|lang=de|''Zwischen Berlin und Rom}}'' (''"Entre BerlinBerlín eti Rome''Roma"), [[Kladderadatsch]], 1875.]]
Quan [[Lleó XIII |Léon Xiii]] és escollit [[Papa]] el 1878, envia de seguida un missatge al Kàiser [[Guillem I de Prússia |Guillaume {{Ier}}]] fent una {{Citació|crida a la magnanimitat del seu cor perquè la pau i la tranquil·litat de les consciències siguin tornades als catòlics}}. Vetllaria en contrapartida {{Citació| comperquè la foife que professen elels seuseus prescriufidels, [ quela s'ensenyenmostrin], amb la més conscienciosa devoció, dels assumptessúbdits respectuosos i fidels de la Seva Majestat.}} El contacte es restableix i tenen lloc negociacions tenen lloc durant divuit mesos, en el transcurs delsde les quals dels socialistes cometen dos atemptats contra l'emperador. EvolucionantEn evolucionar la situació política, el canceller de ferro declara : {{Citació|estic moltprou llestpreparat per fer un petit [[Canossa]]<ref> ina [[Daniel-Rops |Daniel-rops]], op . citatcit. P. 155.</ref>}} . [[Adalbert Falk]], l'instigador del ''Kulturkampf'', és démisionnécessat el juliol de 1879. El 1882, la PrussePrússia torna a pagar els tractamentssalaris eclesiàstics, el 1883, està decidit que els bisbes ja no hauran de sotmetre el nomenament dels rectors a les autoritats civils. Finalment, les lleis de maig són revisades el 1886. Entre tempsMentrestant, el [[Frederic III de Prússia|Kronprinz FrédéricFrederic]] havia demanat i havia obtingut una audiència pontifical. ▼
Els {{formatnum:1500}}1.500 sacerdots expulsats de les seves parròquies poden tornar, i les congregacions religioses poden tornar dde l'exili (a excepció dels [[companyia de Jesús|jesuïtes]], que hauran d'esperar al 1903). A canvi , de què LéonLleó XiiiXIII renuncia a la tornada de {{Mgr|monsenyor Ledochowski }} a la seva seu episcopal de [[Poznań|Posen]] i de {{Mgr|monsenyor Melchers }} ala la de [[Colònia (Alemanya)| CologneColònia]]. Més tard, en 1888, 1893 i 1903, no sense cometre algunes pífieserrades, [[Guillem II de Prússia |Guillaume Ii]] retrà visita al papaPapa. ▼[[File:Kladderadatsch 1875 - Zwischen Berlin und Rom.png|left|thumb|{{Citation étrangère|lang=de|Zwischen Berlin und Rom}} (''Entre Berlín i Roma''), [[Kladderadatsch]], 1875.]]
Lorsque [[Léon XIII]] est élu en 1878, il envoie aussitôt un message au Kaiser [[Guillaume Ier d'Allemagne|Guillaume {{Ier}}]] faisant {{citation|appel à la magnanimité de son cœur pour que la paix et la tranquillité des consciences soient rendues aux catholiques}}. Il veillerait en contrepartie {{citation|comme la foi qu'ils professent le leur prescrit, [qu'ils se montrent], avec le plus consciencieux dévouement, des sujets respectueux et fidèles de Sa Majesté.}} Le contact se rétablit et des négociations ont lieu pendant dix-huit mois, au cours desquels des socialistes commettent deux attentats contre l'empereur. La situation politique évoluant, le chancelier de fer déclare : {{citation|je suis tout prêt à faire un petit [[Canossa]]<ref>in [[Daniel-Rops]], op cité. P. 155.</ref>}}. [[Adalbert Falk]], l'instigateur du ''Kulturkampf'', est démisionné en juillet 1879. En 1882, la Prusse recommence à payer les traitements ecclésiastiques, En 1883, il est décidé que les évêques n'auront plus à soumettre la nomination des curés aux autorités civiles. Enfin, les lois de mai sont révisées en 1886. Entre temps, le [[Frédéric III d'Allemagne|Kronprinz Frédéric]] avait demandé et obtenu une audience pontificale.
▲Quan [[Lleó XIII|Léon Xiii]] és escollit el 1878, envia de seguida un missatge al Kàiser [[Guillem I de Prússia|Guillaume {{Ier}}]] fent {{Citació|crida a la magnanimitat del seu cor perquè la pau i la tranquil·litat de les consciències siguin tornades als catòlics}}. Vetllaria en contrapartida {{Citació|com la foi que professen el seu prescriu, [que s'ensenyen], amb la més conscienciosa devoció, dels assumptes respectuosos i fidels de la Seva Majestat.}} El contacte es restableix i negociacions tenen lloc durant divuit mesos, en el transcurs dels quals dels socialistes cometen dos atemptats contra l'emperador. Evolucionant la situació política, el canceller de ferro declara : {{Citació|estic molt llest per fer un petit [[Canossa]]<ref>in [[Daniel-Rops|Daniel-rops]], op citat. P. 155.</ref>}}. [[Adalbert Falk]], l'instigador del ''Kulturkampf'', és démisionné el juliol de 1879. El 1882, la Prusse torna a pagar els tractaments eclesiàstics, el 1883, està decidit que els bisbes ja no hauran de sotmetre el nomenament dels rectors a les autoritats civils. Finalment, les lleis de maig són revisades el 1886. Entre temps, el [[Frederic III de Prússia|Kronprinz Frédéric]] havia demanat i havia obtingut una audiència pontifical.
Les {{formatnum:1500}} prêtres expulsés de leurs paroisses peuvent revenir, et les congrégations religieuses peuvent rentrer d’exil (à l’exception des [[jésuites]], qui devront attendre 1903). En échange de quoi Léon XIII renonce au retour de {{Mgr|Ledochowski}} à son siège épiscopal de [[Posen]] et de {{Mgr|Melchers}} à celui de [[Cologne]]. Plus tard, en 1888, 1893 et 1903, non sans commettre quelques impairs, [[Guillaume II d'Allemagne|Guillaume II]] rendra visite au pape.
▲Els {{formatnum:1500}} sacerdots expulsats de les seves parròquies poden tornar, i les congregacions religioses poden tornar d'exili (a excepció dels [[companyia de Jesús|jesuïtes]], que hauran d'esperar 1903). A canvi de què Léon Xiii renuncia a la tornada de {{Mgr|Ledochowski}} a la seva seu episcopal de [[Poznań|Posen]] i de {{Mgr|Melchers}} al de [[Colònia (Alemanya)|Cologne]]. Més tard, en 1888, 1893 i 1903, no sense cometre algunes pífies, [[Guillem II de Prússia|Guillaume Ii]] retrà visita al papa.
== A Suïssa ==
| 