Jordi Sarsanedas i Vives: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 3:
Fill de [[Ramon Sarsanedas]], es va llicenciar en lletres a la Universitat de [[Tolosa]] ([[Llenguadoc]]), va exercir de professor de llengua i de literatura franceses a Barcelona, va fer un lectorat a [[Glasgow]] a final dels quaranta, i entre el [[1958]] i el [[1961]] va viure a [[Milà]].
 
Va començar publicant poesia, ''A trenc de sorra'' ([[1948]]), però l'èxit més notable d'aquells primers anys va ser el recull de narracions ''Mites'' (1954) i, l'any següent, del poemari ''La Rambla de les flors''. De ''Mites'', Sarsanedas n'havia dit: '"La publicació d'aquest llibre va fer un cert efecte, perquè representava una escriptura lliure, llavors innovadora'". I de ''La Rambla de les flors'': '"Per a mi representava, clarament, una opció per la modernitat a la meva manera i una resposta al noucentisme'". L'autor també va publicar les novel·les ''Contra la nit d'Oboixangó'' (1953), ''El martell'' (1956) i ''La noia a la sorra'' (1981).
 
El [[1991]] va ingressar a la Secció Filològica de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i el [[1994]] fou distingit amb el [[Premi d'Honor de les Lletres Catalanes]] per la seva trajectòria literària i cultural. I és que la vida de Jordi Sarsanedas també ho va ser, marcada per l'activisme cultural. Una mostra:fou redactor en cap de [[Serra d'Or]] (1963-1989);, membre del [[Grup dels Vuit]] (1946-1947) amb Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona;, redactor de la revista Ariel (1947-1951);, membre fundador i un dels directors de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-1963);, col·laborador de la discogràfica Edigsa;, president del Centre Català del [[PEN Club]] (1983-2004);, degà de la [[Institució de les Lletres Catalanes]] (1988-1999); i president de l'[[Ateneu Barcelonès]] (1997-2003).
 
L'escriptor deia sovint que el compromís amb la cultura li havia robat temps d'escriure. De fet, a partir del 1999, Sarsanedas obre una etapa nova, amb la publicació del poemari ''Cor meu, el món''. I el 2005, dedicat completament a escriure, és un any prolífic i excepcional per a l'escriptor, amb l'aparició del llibre de poemes ''Silencis, respostes, variacions'' (Proa) i el llibre de contes ''Una discreta venjança'' (Ed. 62), pel qual és guardonat amb el [[premi Ciutat de Barcelona]].
 
==Llibres publicats==