Diferència entre revisions de la pàgina «Magnitud (metrologia)»

cap resum d'edició
concentració de massa de proteïna en el lot 123 del brou marca Z el dia 2010-01-15
 
Per tal de ser més concrets, el terme magnitud es pot acompanyar d’un adjectiu que indiqui el nivell de concreció respecte al fenomen, cos o substància posseïdor de la magnitud de què es tracti. D’acord amb aquesta idea, a més del concepte i terme magnitud, es poden utilitzar els conceptes i termes següents: (I) '''''magnitud genèrica''''', quan no es fa referència a cap sistema ni component) (ex.: concentració de massa), (II) '''''magnitud subgenèrica''''', quan no es fa referència a cap sistema, però si a un component concret d’algun sistema (ex.: concentració de massa de proteïna), (III) '''''magnitud específica''''', quan es fa referència de forma inconcreta a un sistema, o a un sistema i alguns dels seus components (ex.: concentració de massa de proteïna en un brou), (IV) '''''magnitud individual''''', quan es fa referència a un sistema concret, o a un sistema concret i alguns dels seus components, definit en el temps i en l'espai (ex.: concentració de massa de proteïna en el lot 123 del brou marca Z el dia 2010-01-15.
 
Les magnituds també es poden classificar per l'àmbit al qual pertanyen els fenòmens, cossos o substàncies que les posseeixen; així es pot parlar de propietats físiques, magnituds matemàtiques, magnituds químiques, etc. El cas del terme magnitud biològica mereix una atenció especial, ja que en l'àmbit de les ciències de laboratori clínic fa referència a qualsevol magnitud d'un sistema biològic humà (o animal), el mesurament ''in vitro'' de la qual serveix per ajudar al diagnòstic, pronostic, tractament i seguiment de les malalties, així com per al seu coneixement.
240

modificacions