Burayda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Retiro comentari sense referències
Línia 2:
'''Burayda, Buraidah''' o '''Buraydah''' (en àrab: Burayda بريدة) és una ciutat de l'[[Aràbia Saudita]], capital de la província d'[[al-Qassim]] a la part nord del centre de la [[península d'Aràbia]], a mig camí entre la [[mar Roja]] i el [[golf Pèrsic]]. La seva població s'estimava en mig milió de persones el [[2008]]. Està situada a la vora del uadi [[al-Rummah]] (el riu més llarg del regne amb uns 600 km) poc abans de desaparèixer en la sorra del Nafud al-Sirr. La zona dels oasis produeix dàtils, llimones, taronges i altres fruites; la introducció del blat es recent però la producció força elevada. [[Unayza]], la ciutat tradicionalment rival, es troba a 25 km al sud, a l'altre costat del uadi. El conjunt de jardins i viles dels oasis porten el nom conjunt de Khubub (sigular Khabb). Hi viuen els Harb, Anaza, Musayr, Utayba i Banu Tamim.
 
El seu origen fou un pou d'aigua que [[Yaqut al-Hamawí]] esmenta{{CN}} ja com Burayda, utilitzat pels Banu Dabina del grup tribal Abs; la ciutat es va fundar probablement el [[segle XVI]]. Caskel diu que fou fundada el [[1543]]/[[1544]] però no dona la font. La primera menció històrica rellevant la fa [[Ibn Bishr]], que parla d'una batalla entre Burayda i Unayza el [[1695]]/[[1696]]. La història local és de fet la de les quatre famílies principals: els al-Duraybi o al-Buraydi, els Anakir (dels Banu Tamim, un ancestre dels quals, Rashid al-Duraybi, fou segons Corancez el fundador de la ciutat), els al-Ulayyan (clan dels Anakir) i els al-Aba al-Khayl. Els Anakir i els al-Ulayyan van sostenir una inacabable lluita d'extermini. La ciutat va estar també en constant guerra amb Unayza, que va culminar el [[1768]]/[[1769]] quan els al-Duraybi van demanar ajut als al-Saud; aquesta aliança va portar al poder als al-Ulayyan amb ajut saudita ([[1775]]).
 
Els al-Ulayyan van governar Burayda del [[1775]] al [[1864]] com a feudataris dels saudites, conservant el poder en el període de domini turc-egipci. Els saudites no els tenien gaire confiança i el [[1849]] es va nomenar un governador per al-Kasim, que fou Djalwi ibn Turki al-Saud, que va exercir el càrrec fins el [[1854]]. Després els al-Ulayyan foren deposats ([[1864]]) i nomenats governadors locals la família Muhanna dels al-Aba al-Khayl del grup anaza (1864-1908). Aquesta nova dinastia igualment va fer prevaldre els interessos propis sobre els dels saudites. En la lluita d'aquestos contra els [[Banu Rashid]] (o al-Rashid) de [[Djebel Shammar]], van convertir la regió d'al-Kasim en teatre de la lluita entre saudites i rashidites i van servir indiferentment als dos poders fins que els saudites van ocupar finalment al-Kasin ([[1908]]/[[1909]]) i Abd Allah ibn Djalwi Al-Saud (fill de Djalwi ibn Turki) va ser nomenat governador de la ciutat i província. Va tenir com a successors als seus cosins Abd al-Aziz ibn Musaad Al-Saud (després governador d'Hail) i posteriorment el seu fill Abd Allah ibn Abd al-Aziz ibn Musaad (després governador de la Frontera del Nord).