'''Hit''' o '''Hīt''' (àrab هيت) és una vila de l'[[Iraq]], a la [[província d'al-Anbar]], situada a la riba dreta de l'[[Eufrates]] a uns 185 kms de [[Bagdad]] i al nord-oest de [[Ramadi]]. Tenia certa importància fins al [[segle X]] però [[Yakub]] ya{{CN}}ja la considera una vila menor al [[segle XIII]]. El [[1800]] tenia uns 10001.000 habitants i el [[1900]] uns 20002.000 o 30003.000. El [[1957]] la ''nahiya'' d'Hit tenia 6.892 habitants i el [[1980]] la ciutat en tenia 68086.808. Fou un dels llocs principals per la navegació pel riu Eufrates <ref> The New Encyclopædia Britannica, 1980, volume V page 66</ref>
La ciutat disposa d'una muralla de la que subsisteixen dues portes però no conserva cap edifici destacat. El jurista Abd Allah ibn al-Mubarak va morir a la ciutat el [[797]] hi hi tenia la tomba que assenyalen [[Ibn Hawkal]] i [[YakutYaqut al-Hamawí]],{{CN}} però ja no es conserva. És un mercat agrícola; hi passa també algun oleoducte.
Ocupa el lloc de l'antiga Id esmentada ja al segle IX aC en una inscripció.{{text imprecís}} [[Heròdot]] i [[Isidor de Carax]] l'esmenta com Is. Zòsim l'anomeaanomena Sita (Σϊθα).{{CN}} Hit és la forma siríaca adoptada pels àrabs. El nom derivaria del assiri ''iddu'' o ''ittu'' (asfalt) que abundava a la regió junt amb la nafta. Va pertanyer a medes, perses, macedonis, seleucides, parts i sassànides; va passar als àrabs el [[637]]. El [[927]] s'hi va lliurar una batalla contra els [[càrmates]] de [[BahraynBahrain]]. A la segona meitat del segle X va passar als [[hamdànides]] de [[Mossul]].
El [[1534]] va passar ala l'[[Imperi Otomà]]. Fou ocupada pels britànics el març de [[1918]] i inclosa al mandat de l'Iraq.
