Àhmad Sanjar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Ahmad Sanjar}} |
|||
Línia 2:
== Biografia ==
Després de la mort de [[Malik Shah I]] el [[1092]], l'imperi seljúcida va caure en l'anarquia. [[Barkyaruk]], el seu fill gran, va haver de lluitar contra la revolta de tots els seus. El seu oncle, [[Tutush I|Tutuş I]], que ocupava [[Damasc]] i [[Alep]], li va disputar Pèrsia. Fou derrotat i mort prop de [[Rayy]] ([[26 de febrer]] de [[1095]]). La resta del regnat de Barkyaruk es desenvolupà lluitant contra els seus germans. Les possessions [[seljúcides]] es dividiren definitivament en tres estats: El [[sultanat de Pèrsia]], de Barkyaruk i els seus germans; els regnes d'[[Alep]] i de [[Damasc]], dels fills de [[Tutush]] I; i el [[Soldanat Seljúcida de Rüm]] de [[Kilidj Arslan I]],<ref> [http://fmg.ac/Projects/MedLands/TURKS.htm#_Toc179089990|titre=West Asia & North Africa, Chapter 5. Iran and Iraq. Seljukid Sultanat] per Charles Cawley, 2006-07, Foundation for Medieval Genealogy</ref> fill de [[Sulayman I ibn Kutalmish ]] <ref>[http://fmg.ac/Projects/MedLands/TURKS.htm#_Toc179089990 West Asia & North Africa, Chapter 5. Iran and Iraq. Seljukid Sultanat] per Charles Cawley, 2006-07 Foundation for Medieval Genealogy </ref> ▼
▲Després de la mort de [[Malik Shah I]] el [[1092]], l'imperi seljúcida va caure en l'anarquia. [[Barkyaruk]], el seu fill gran, va haver de lluitar contra la revolta de tots els seus. El seu oncle, [[Tutush I|Tutuş I]], que ocupava [[Damasc]] i [[Alep]], li va disputar Pèrsia. Fou derrotat i mort prop de [[Rayy]] ([[26 de febrer]] de [[1095]]). La resta del regnat de Barkyaruk es desenvolupà lluitant contra els seus germans. Les possessions [[seljúcides]] es dividiren definitivament en tres estats:
El 1096/1097, Barkyaruk va atribuir al seu oncle Muizz al-Din Ahmad Sanjar el govern del Khurasan amb residència principal a [[Merv]]. Ahmad Sanjar era encara jove, segurament entre 10 i 12 anys i hi fou enviat després de la revolta avortada i la mort d'Arslan Arghun ibn Alp Arslan, i només era un governador que va portar el títol de malik (segons les monedes).<ref name="cawley" /> El febrer/març [[1105]], Barkyaruk va morir. El seu fill [[Malik Shah II]] fou el successor designat, però en realitat el seu germanastre [[Muhammad Tapar]] es va fer amb el poder.
Linha 19 ⟶ 14:
Mu'izz al-Din Ahmad Sanjar governava el Khurasan i la Transoxiana des de feia més de vint anys i no pensava ser el vassall del seu nebot Mahmud al que no va reconèixer com a sultà suprem (al-Sultan al-Muazzam). Va marxar cap a l'Iraq i infligí una derrota sagnant al seu nebot que va fugir a [[Saveh]], lloc fortificat i segur prop d'on s'havia lliurat la batalla. Sandjar va marxar aleshores a Bagdad i Mahmud es va veure obligat a tractar amb el seu oncle. Va enviar al seu visir per negociar; després d'un primer acord, es va entrevistar ell mateix amb Sandjar i va obtenir continuar sent sultà de l'Iraq amb la condició que el nom del seu oncle fos pronunciat abans del seu durant a la [[khutba]], sent reconegut com a Sultan al-Muazzam, i era designat hereu del seu oncle.<ref name="early"> {{en}} [http://books.google.fr/books?id=DDYIAAAAQAAJ The modern part of An universal history, 1780] </ref> El califa abbàssida [[al-Mustarshid]] va concedir a Ahmed Sanjar el títol de "Comanador dels creients". Les províncies de Mazanderan i Kumis, i la vila de Rayy, foren llavors cedides a Sandjar. que era reconegut com a shina (governador militar) de Bagdad. El 1126 el seu visir Muin al-Din Mukhtass al-Mulk feia la guerra al Kuhistan contra els ismaïlites <ref> el 1127 fou assassinat, com a revenja, per un sectari </ref>
El [[1128]], Ala al-Din Atsiz va succeir al seu pare Kutb al-Din Muhammad com a xa de [[Khwarizm]]. Encara que vassall de Sanjar, Atsiz ambiciona una certa autonomia. El 1129/1130, Sanjar travessa el
El 1133, Ahmad Sanjar i Atsiz van fer una campanya conjunta a Transoxiana .<ref name="cambridge" /> Atsiz infligí una severa derrota als cumans o quiptxaqs.<ref> {{en}} [http://books.google.fr/books?id=lodSckjlNuMC&pg=PA146&lpg=PA146&source=web&ots=OMnfFZTzr0&sig=G9oqKYSdJWwpPlMfpXymnSjZ1hA&hl=fr#PPA75,M1 ''History of Civilizations of Central Asia''] per Ahmad Hasan Dani, Vadim Mikhaĭlovich Masson, János Harmatta, Boris Abramovich Litvinovskiĭ, Clifford Edmund Bosworth, 1999, ISBN 81-208-1409-6</ref> i prengueren la fortalesa de [[Djand|Jand]].<ref name="jand">'''Jand''', '''Djand''' o '''Jend''': ciutat destruïda «situada sobre les ribes de la [[mar d'Aral]] i del [[Sir Darya]]» però impossible de situar exactament ja que les ribes de la mar d'Aral i les del curs del Sir Darya han canviat </ref>
===
Cap a 1135, les relacions entre Atsiz i Ahmad Sanjar es deterioraren durant una campanya contra el [[gaznèvida]] [[Bahram Shah]] que protegit per Sandjar havia regnat sense quasi incidències fins el 1135 però que en aquest any havia intentat alliberar-se de la tutela del sultà. Atsiz va entrar a l'Afganistan i va ocupar [[Gazni]]. Bahram Shah va fugir. Tornà poc després d'haver jurat fidelitat a Ahmad Sanjar que el va restablir al seu tron de [[Balkh]]. Ahmad Sanjar va retreure a Atsiz d'haver fet matar fidels musulmans.<ref name="cambridge">[http://books.google.fr/books?id=BxRwJUrnr20C&pg=PA144&lr=&sig=_7bqlEhniiaSvgRd26zaDADC9vA#PPA142,M1 ''The Cambridge History of Iran''] per William Bayne Fisher, 1968 ISBN 0-521-06936-X</ref>
Linha 54 ⟶ 48:
El mausoleu de Sultà Sanjar a Merv<ref> El mausoleu de Sultà Sanjar és ben visible sobre les fotos aèries a {{coord|37.664247|62.163767|format=dms|display=inline}} </ref> <ref> [http://books.google.fr/books?id=jXMOAAAAQAAJ Histoire de la Perse depuis les temps les plus anciens jusqu'à l'époque actuelle per John Malcolm, 1821].</ref> i ha estat objecte de restauracions sota la direcció de l'UNESCO corregint restauracions precedents fetes al temps de l'Unió Soviètica </ref>. És un dels rars monuments ben identificables de l'indret. És un cub de maons <ref> [http://whc.unesco.org/fr/list/886 Parc national historique et culturel de l' Ancienne Merv, per l'UNESCO] </ref> de costat superat d'una cúpula que s'aixeca aïllada enmig de la planura que va ser la ciutat de Merv.
== Notes ==
{{Referències| = 2}}
| |||