Àhmad Sanjar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Ahmad Sanjar}}
Línia 2:
 
== Biografia ==
Després de la mort de [[Malik Shah I]] el [[1092]], l'imperi seljúcida va caure en l'anarquia. [[Barkyaruk]], el seu fill gran, va haver de lluitar contra la revolta de tots els seus. El seu oncle, [[Tutush I|Tutuş I]], que ocupava [[Damasc]] i [[Alep]], li va disputar Pèrsia. Fou derrotat i mort prop de [[Rayy]] ([[26 de febrer]] de [[1095]]). La resta del regnat de Barkyaruk es desenvolupà lluitant contra els seus germans. Les possessions [[seljúcides]] es dividiren definitivament en tres estats: El [[sultanat de Pèrsia]], de Barkyaruk i els seus germans; els regnes d'[[Alep]] i de [[Damasc]], dels fills de [[Tutush]] I; i el [[Soldanat Seljúcida de Rüm]] de [[Kilidj Arslan I]],<ref> [http://fmg.ac/Projects/MedLands/TURKS.htm#_Toc179089990|titre=West Asia & North Africa, Chapter 5. Iran and Iraq. Seljukid Sultanat] per Charles Cawley, 2006-07, Foundation for Medieval Genealogy</ref> fill de [[Sulayman I ibn Kutalmish ]] <ref>[http://fmg.ac/Projects/MedLands/TURKS.htm#_Toc179089990 West Asia & North Africa, Chapter 5. Iran and Iraq. Seljukid Sultanat] per Charles Cawley, 2006-07 Foundation for Medieval Genealogy </ref>
Després de la mort de [[Malik Shah I]] el [[1092]], l'imperi seljúcida va caure en l'anarquia. [[Barkyaruk]], el seu fill gran, va haver de lluitar contra la revolta de tots els seus. El seu oncle, [[Tutush I|Tutuş I]], que ocupava [[Damasc]] i [[Alep]], li va disputar Pèrsia. Fou derrotat i mort prop de [[Rayy]] ([[26 de febrer]] de [[1095]]). La resta del regnat de Barkyaruk es desenvolupà lluitant contra els seus germans. Les possessions [[seljúcides]] es dividiren definitivament en tres estats:
 
* El sultanat de Pèrsia, de Barkyaruk i els seus germans;
* Els regnes d'Alep i de Damasc, dels fills de Tutush I;
* I el sultanat de [[Rum]] de [[Kilidj Arslan I]],<ref> [http://fmg.ac/Projects/MedLands/TURKS.htm#_Toc179089990|titre=West Asia & North Africa, Chapter 5. Iran and Iraq. Seljukid Sultanat] per Charles Cawley, 2006-07, Foundation for Medieval Genealogy</ref> fill de [[Sulayman I ibn Kutalmish ]] <ref>[http://fmg.ac/Projects/MedLands/TURKS.htm#_Toc179089990 West Asia & North Africa, Chapter 5. Iran and Iraq. Seljukid Sultanat] per Charles Cawley, 2006-07 Foundation for Medieval Genealogy </ref>
 
El 1096/1097, Barkyaruk va atribuir al seu oncle Muizz al-Din Ahmad Sanjar el govern del Khurasan amb residència principal a [[Merv]]. Ahmad Sanjar era encara jove, segurament entre 10 i 12 anys i hi fou enviat després de la revolta avortada i la mort d'Arslan Arghun ibn Alp Arslan, i només era un governador que va portar el títol de malik (segons les monedes).<ref name="cawley" /> El febrer/març [[1105]], Barkyaruk va morir. El seu fill [[Malik Shah II]] fou el successor designat, però en realitat el seu germanastre [[Muhammad Tapar]] es va fer amb el poder.
Linha 19 ⟶ 14:
Mu'izz al-Din Ahmad Sanjar governava el Khurasan i la Transoxiana des de feia més de vint anys i no pensava ser el vassall del seu nebot Mahmud al que no va reconèixer com a sultà suprem (al-Sultan al-Muazzam). Va marxar cap a l'Iraq i infligí una derrota sagnant al seu nebot que va fugir a [[Saveh]], lloc fortificat i segur prop d'on s'havia lliurat la batalla. Sandjar va marxar aleshores a Bagdad i Mahmud es va veure obligat a tractar amb el seu oncle. Va enviar al seu visir per negociar; després d'un primer acord, es va entrevistar ell mateix amb Sandjar i va obtenir continuar sent sultà de l'Iraq amb la condició que el nom del seu oncle fos pronunciat abans del seu durant a la [[khutba]], sent reconegut com a Sultan al-Muazzam, i era designat hereu del seu oncle.<ref name="early"> {{en}} [http://books.google.fr/books?id=DDYIAAAAQAAJ The modern part of An universal history, 1780] </ref> El califa abbàssida [[al-Mustarshid]] va concedir a Ahmed Sanjar el títol de "Comanador dels creients". Les províncies de Mazanderan i Kumis, i la vila de Rayy, foren llavors cedides a Sandjar. que era reconegut com a shina (governador militar) de Bagdad. El 1126 el seu visir Muin al-Din Mukhtass al-Mulk feia la guerra al Kuhistan contra els ismaïlites <ref> el 1127 fou assassinat, com a revenja, per un sectari </ref>
 
El [[1128]], Ala al-Din Atsiz va succeir al seu pare Kutb al-Din Muhammad com a xa de [[Khwarizm]]. Encara que vassall de Sanjar, Atsiz ambiciona una certa autonomia. El 1129/1130, Sanjar travessa el [[[[Amu Darya|Jihun]]]] (Amu-DariaAmudarià) per reprimir al khan governador de [[Samarcanda]] que es negava a pagar el tribut.<ref> L'Enciclopèdia de l?islam explica que va anar en ajut del khan, ja vell, l'autoritat del qual defallia </ref> Després d'un setge vigorós la ciutat es va rendir. Sanjar el va destituir de les seves funcions, li va perdonar la vida i el va reemplaçar per un dels seus esclaus. El xa governador però aconseguí poc després recuperar el favor de Sanjar que el va restablir en les seves funcions anteriors (fins que el 1132 va posar al tron a Mahmud, el tercer fill d'Arslan Khan Muhammad i de Terken Khatun, germana de Sandjar).<ref name="early" /> El 1131 va morir Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah i els seus germans Masud, Toghril II i Saldjuk van disputar la successió al jove fill del difunt, Dawud I o [[Daud I ibn Mahmud]] i el van derrotar però no es van posar d'acord en quin dels tres seria sultà i van sotmetre la qüestió a Sandjar que va designar a Toghrul II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, el qual es va fer de fet amb el poder (1131–1134); Sandjar va derrotar a Masud ibn Muhammad (Masud ibn Muhàmmad) el 1132 a Dinawar; però la mort de Toghril va donar pas al seu germà Masud (1134–1152).
El 1133, Ahmad Sanjar i Atsiz van fer una campanya conjunta a Transoxiana .<ref name="cambridge" /> Atsiz infligí una severa derrota als cumans o quiptxaqs.<ref> {{en}} [http://books.google.fr/books?id=lodSckjlNuMC&pg=PA146&lpg=PA146&source=web&ots=OMnfFZTzr0&sig=G9oqKYSdJWwpPlMfpXymnSjZ1hA&hl=fr#PPA75,M1 ''History of Civilizations of Central Asia''] per Ahmad Hasan Dani, Vadim Mikhaĭlovich Masson, János Harmatta, Boris Abramovich Litvinovskiĭ, Clifford Edmund Bosworth, 1999, ISBN 81-208-1409-6</ref> i prengueren la fortalesa de [[Djand|Jand]].<ref name="jand">'''Jand''', '''Djand''' o '''Jend''': ciutat destruïda «situada sobre les ribes de la [[mar d'Aral]] i del [[Sir Darya]]» però impossible de situar exactament ja que les ribes de la mar d'Aral i les del curs del Sir Darya han canviat </ref>
 
=== La rivalitatRivalitat amb el xa de Khwarezm, Atsiz ===
 
Cap a 1135, les relacions entre Atsiz i Ahmad Sanjar es deterioraren durant una campanya contra el [[gaznèvida]] [[Bahram Shah]] que protegit per Sandjar havia regnat sense quasi incidències fins el 1135 però que en aquest any havia intentat alliberar-se de la tutela del sultà. Atsiz va entrar a l'Afganistan i va ocupar [[Gazni]]. Bahram Shah va fugir. Tornà poc després d'haver jurat fidelitat a Ahmad Sanjar que el va restablir al seu tron de [[Balkh]]. Ahmad Sanjar va retreure a Atsiz d'haver fet matar fidels musulmans.<ref name="cambridge">[http://books.google.fr/books?id=BxRwJUrnr20C&pg=PA144&lr=&sig=_7bqlEhniiaSvgRd26zaDADC9vA#PPA142,M1 ''The Cambridge History of Iran''] per William Bayne Fisher, 1968 ISBN 0-521-06936-X</ref>
 
Linha 54 ⟶ 48:
 
El mausoleu de Sultà Sanjar a Merv<ref> El mausoleu de Sultà Sanjar és ben visible sobre les fotos aèries a {{coord|37.664247|62.163767|format=dms|display=inline}} </ref> <ref> [http://books.google.fr/books?id=jXMOAAAAQAAJ Histoire de la Perse depuis les temps les plus anciens jusqu'à l'époque actuelle per John Malcolm, 1821].</ref> i ha estat objecte de restauracions sota la direcció de l'UNESCO corregint restauracions precedents fetes al temps de l'Unió Soviètica </ref>. És un dels rars monuments ben identificables de l'indret. És un cub de maons <ref> [http://whc.unesco.org/fr/list/886 Parc national historique et culturel de l' Ancienne Merv, per l'UNESCO] </ref> de costat superat d'una cúpula que s'aixeca aïllada enmig de la planura que va ser la ciutat de Merv.
 
== Notes ==
{{Referències| = 2}}