Beilicat de Xahr-i Sabz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
'''Xahr-i Sabz''' o '''Xehr-e Sebz''' (
Del 1811 al 1836 fou governada per Daniar Ataliki, un dels seus governants més notables, que va agafar el títol de ''wali n nyam'' i va resistir amb èxit a Mir [[Haydar Tura]] (1799-1826) i després al seu fill [[Mir Nasr Allah Bahadur Khan|Nasrullah]].
El van succeir els seus dos fills [[Khoja Kul]] a Xahr-i Sabz i [[Baba Datkha]] a [[Kitab]]. Enfrontats els dos germans, [[Mir Nasr Allah Bahadur Khan|Nasrullah]] va aprofitar per envair el país; abans d'arribar Baba havia estat expulsat pel seu germà que va aconseguir refusar als bukharians. Enotjat per aquest fracàs, Nasrullah va enviar dues vegades en un any la seva cavalleria per devastar els prats de Xahr-i Sabz, però cada vegada es va acordar una treva que durava poc temps. Khoja Kul va morir el [[1846]].
El seu germà [[Iskandar]] es va apoderar llavors de [[Kitab]], mentre que el seu fill Ashur Kuli Beg va dominar
Nasrullah va morir el [[21 de setembre]] de [[1860]] i quan es va saber la notícia de la mort, un membre de la família reial de Xahr-i Sabz anomenat Baba Beg, fill de Kalendar Beg o Derwish beg (que més que un nom sembla que era un alt càrrec de la cort de Bukharà), va marxar a la seva ciutat i va actuar com independent però sense trencament formal; sis mesos després (1861) la ciutat fou visitada per [[Muzaffar al-Din Bahadur Khan|Muzaffar al-Din]], el fill de Nasrullah, que fou rebut; va reclamar al llit a la germana de Baba Beg, que ja havia hagut de servir per les passions del seu pare; això va provocar un aldarull i Muzaffar al-Din es va retirar de la ciutat fent arrestar a diversos notables, però el poble en revolta els va alliberar. Baba Beg fou aclamat governant independent de Xahr-i Sabz i Jara Beg de Kitab, d'on van expulsat als oficials bukharians. Muzaffar al-Din va marxar contra ells però va haver d'aixecar el setge i finalment retirar-se quan estava assetjant la fortalesa fronterera de Chirakchi i fou cridat per resoldre afers a [[khanat de Kokand|Kokand]]. Els beyliks de Xahr-i Sabz li van enviar regals anuals i alguns contingents de tropes per ajudar-lo en les seves guerres, però no li van permetre tornar a interferir als afers interns de l'estat.
El 1865 Muzaffar al-Din Bahadur Khan va planejar sotmetre definitivament Xahr-i Sabz, però la guerra de Bukharà amb els russos (1866) va posar fi a aquest projecte. Muzaffar fou derrotat el 1866, i després de la conquesta russa de Jizakh es va establir una treva de facto; després es va reprendre la lluita el 1867 i els bukharians van patir diverses derrotes; els begs de Kitab i Xahr-i Sabz es van aliar a l'emir que els va prometre la ciutat fronterera de Chirakchi, objecte de constants disputes, i Jura Beg va rebre el títol de ''Datkha''; el 1868 [[Samarcanda]] fou atacada per 25.000 uzbeks de Xar-i Sabz manats per Jura Beg i Baba Beg, 15.000 Kitai Kiptxaks manats per Abd al-Taj, i 15.000 samarcadians manats per Hassan Beg, Abdul Gafda Beg i Umar Beg. Per la traïció d'alguns ''aksakals'', els atacants van poder forçar l'entrada i els russos es van retirar a la ciutadella on van resistir tots els esforços de l'enemic per ocupar-la; l'endemà els atacs es van renovar i quan les portes van cedir es va fer un mur de sacs de terra; sis dies va durar la lluita; la noticia va arribar a Kauffman que va anar al rescat dels seus; els russos van tenir 49 morts i 172 ferits. L'emir es va desesperar i va cedir; va oferir al russos el pagament de 125.000 ''tilas'' o 500.000
El 1869 un recaptador tsarista, el príncep Usufof, amb la seva escorta, fou atacat prop de Xahr-i Sabz per una banda de saquejadors suposadament dirigits per Haydar Khoja, un protegit de Jura Beg; i el 1870 els russos manats pel general Abramov (que havia estatabsent en una expedició al Iskander Kul) van exigir la rendició del beg; aquest s'hi va negar al·legant que Haydar era innocent i estava en un altre lloc en aquell moment; es va donar orde d'atac i Kitab fou ocupada a l'assalt (després d'una ferotge resistència) i Xahr-i Sabz es va rendir, i així els russos van dominar el beklik . Els dos begs van fugir a Khokand. Els russos, contra el desig quasi unànime dels seus habitants, van entregar el territori a l'emir de Bukharà, que el 1873 també va rebre una franja de territori a la dreta de l'[[Oxus]], des de Kukertli a Meshekli, i fins a la frontera russa, que havia estat arrabassat al [[khanat de
==Llista de begs de Xahr-i Sabz==
Línia 17:
*[[Khoja Kul]] 1836-1846
*[[Ashur Kuli Beg]] 1846-1848
*[[Iskandar (Xibànides)|Iskandar]] (1848-1856)
*
*[[Baba Beg]] (1860-1861)
*
*[[Baba Beg]] (1861-1870)
*
==Llista de begs de Kitab==
Línia 32:
*a Rússia 1870
==
* {{Histmong}}
{{cal coor}}
{{ORDENA:Beylik De Shahr-I Sabz}}
|