Khorasan (província del Califat): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 3:
==Història==
{{millorar estructura}}
Durant el període sassànida aquesta regió del nord-est de l'Iran formava una de les quatre grans satrapies provincials governades per un ''ispahbadh'' amb seu a [[Merv]]. Els districtes que formaven la satrapia eren: [[Nishapur]], [[Herat]], [[Merv]], [[Merv al-Rudh]], [[Faryab]],
El darrer rei sassànida [[Yezdegerd III]] (633-649) va decidir resistir a Merv però fou traït pel governador (marzban = marques) Mahuya i va acabar assassinat el [[651]]. Però ja abans els àrabs havien entrat al Khurasan persa. La primera vegada fou en el califat d' [[Úmar ibn al-Khattab]] (634-644) quan tropes que van sortir de [[Bàssora]] manades per Anaf ibn Kays van arribar fins a [[Tabasayn]]. Sota el califa [[Uthman ibn Affan]] (644-656) hi va haver una expedició dirigida per Umayr ibn Uthman (646/647), i després el governador de Bàssora, Abd Allah ibn Amir ibn Kurayz (649-655), va enviar un altra expedició manada per Abu Musa Abdallah ibn Kays al-Asheri. Dues expedicions més foren enviades posteriorment, una des de [[Kufa]] dirigida per Said ibn al-As que va arribar per la ruta del nord entre les muntanyes [[Alburz]] i els deserts centrals, i un altra des de Bàssora manada per Abdallah ibn Amr al-Hadrami que portava com a lloctinent a al-Ahnaf ibn Kays, que va arribar per [[Kirman]] i Tabasayn, itinerari preferit per ser més fàcil i segur; el segon fou el que va progressar més i el 651 va dominar Nishapur i va rebre la submissió dels caps locals i dels antics governadors sassànides de les altres ciutats de la regió. El 652 al-Ahnaf ibn Kays va entrar a Merv al-Rudh, la darrera fortalesa en mans dels sassànides, que va oferir resistència però tot i així el ''marzban'' local Badhan va ser confirmat en les seves funcions i possessions pagant un tribut moderat.
Línia 13:
El últims decennis omeies van veure sovint conflictes tribals i revoltes. El 734 va esclatar la gran revolta de al-Harith ibn Suraydj; en aquest moment un historiador diu que hi havia a la regió quaranta mil musulmans. El darrer governador omeia fou [[Nasr ibn Sayyar]] al-Kinani (738-748) va haver d'enfrontar al final l'aixecament de la ''dawa'' abbàssida (abans [[hashimiyya]]) centrada a Merv, sota la direcció d'[[Abu Muslim]] (que va agafar la direcció del moviment el 746). Abu Muslim fou governador de Khurasan del 748 al 755, però legalment un rebel fins a la proclamació dels [[abbàssides]] el 750. Molts khurasanians van emigrar a l'oest per entrar al servei de la nova dinastia abbàssida. Abu Djafar Abdallah (després califa [[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]]) va governar la provincial del 806 al 813 i amb el seu suport va poder accedir al poder a tot el califat contra el seu germà [[al-Amin]].
La dinastia dels [[Tahírides del Khorasan]] va exercir el poder sempre lleialment al califat del 821 al 873/876. Eren ''mawalis'' perses que s'havien arabitzat; un membre de la família havia estat secretari del [[
L'emirat es va desintegrar fruit dels atacs turcs al nord, de les revoltes dels generals i finalment dels atacs turcs del sud.
Línia 21:
== Governadors musulmans del Khorasan sota el Califat ==
{{refbegin|3}}
* Anaf ibn Kays 644
* Vacant 644-646
Linha 95 ⟶ 96:
* [[Abd Allah Abu l-Abbas ibn Tahir]] 828-845
* [[Tahir ibn Abd Allah]] 845-862
* [[
* Abu Yusuf [[Yakub I ibn al-Layth]] al-Saffar 873-879
* [[Abu Shudja Ahmad ibn Abdallah]] (a Nishapur) 875-882
Linha 102 ⟶ 103:
* [[Rafi ibn Harthama]] (a Nishapur) 882-896
* Als [[samànides]] 900
{{refend}}
== Vegeu també ==
| |||