Culte als ancestres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 14:
Altres no creuen que els ancestres estiguin preocupats pel que els seus descendents fan per ells, sinó que l'expressió de pietat filial és l'important.
No importaria si l'ancestre rep o no el que se li ofereix.
== Antic Egipt e==
Les piràmides de l'antic Egipte són els monuments històrics més famosos dedicats als morts (veure [piràmide [de Gizeh]]). Religió egípcia postula la supervivència de l'ànima en relació amb la supervivència d'un receptacle físic per l'ànima - d'aquí la momificació i el retrat va florir com una part vital de la religió egípcia.
Encara que alguns historiadors afirmen que la societat de l'antic Egipte era un "culte a la mort" a causa dels seus elaborades tombes i els rituals de momificació, que era realment tot el contrari. La filosofia que "aquest món no és més que un [[vall de llàgrimes]]", i de morir i estar amb Déu és una existència millor que un terrenal era relativament desconegut entre els antics egipcis. Això no volia dir que no estaven familiaritzats amb la duresa de la vida, sinó que la seva ethos incloure un sentit d'orgull nacional. El poble egipci va encantar la cultura, els costums i la religió de la vida quotidiana tant que volia continuar al següent, encara que alguns podrien esperar per a una estació més a la bonica West (egipci vida futura). Aquest mateix sentit d'orgull nacional i històrica encara existeix avui en dia a Egipte, tot i que la religió i la cultura han canviat.
Les tombes van ser habitatge en l'altra vida i pel que es van construir amb cura i decorat, així com cases per als vius estaven. La momificació era una forma de preservar el cadàver perquè el ca'''' (ànima) del difunt podria tornar a rebre les ofrenes de la s coses / que gaudia en vida. Si momificació no era assequible, un "ca-estàtua" en la semblança dels morts va ser tallat per aquest propòsit. Feliços els morts van ser anomenats col · lectivament'''' Akhu, o els "brillants" (singular:'' akh''). Se'ls descriu com "el que brilla com l'or en el ventre de Nut" (Gr [[Nuit]]) i eren de fet representa com estrelles d'or en els sostres de moltes tombes i temples.
El procés pel qual un ' ca'''''' es va convertir en un akh no era automàtic després de la mort, sinó que inclou un viatge de 70 dies a través de la Duat'''', o l'Altre, el que va portar a judici davant Wesir (Gr [[Osiris]]), Senyor dels Morts, on seria el'' cor'' ca 's pesats en una balança contra la ploma de [[Ma'at]] (en representació de la Veritat). No obstant això, si el ca'''' no estava preparat adequadament, aquest viatge podria estar ple de trampes perilloses i dimonis estranys, de manera que alguns dels primers textos religiosos descobert, com el [[Papir d'Ani]] (comunament conegut com [ [El llibre dels morts]]) i el [[Textos de les Piràmides]] van ser escrites en realitat com guies per ajudar els difunts navegar amb èxit al Duat''''.
Si el cor estava en equilibri amb la ploma de Maat, el ca'''' va dictar sentència i se li va concedir accés al West Bella com un'''' akh que era'' ma'a Heru'' ("true de veu ") a habitar entre els déus i els altres'''' Akhu. En aquest punt només era el ca'''' considera digne de ser venerat pels vius a través de ritus i ofrenes. Els que es va perdre en la Duat'''' o deliberadament va tractar d'evitar el judici es va convertir en el desafortunat (i algunes vegades perillós)'''' Mutu, el Restless Dead. Per als pocs que veritablement malvat cor superat la ploma, la deessa [[Ammit]] va esperar pacientment darrere del seient del judici de Wesir per consumir. Era una criatura composta semblant a tres dels més mortífers animals a Egipte: el cocodril, l'hipopòtam i el lleó. (L'hipopòtam segueix sent la principal causa de morts humanes per la trobada animal a l'Àfrica avui en dia.) Que s'alimenten a Ammit havia de ser consignat al buit etern, per ser "desfeta" com ca''''.
A més de ser menjat per Ammit, el pitjor destí d'un'''' ca podria patir després de la mort física va ser per a l'oblit. Per això, la veneració dels ancestres en l'antic Egipte era un important ritu de record per mantenir la'''' ca "viu" en aquesta vida i en la següent. Royals, els nobles i els rics, els contractes realitzats amb els sacerdots locals per realitzar oracions i ofrenes a les seves tombes. A canvi, els sacerdots se'ls va permetre conservar una porció de les ofrenes com a pagament pels serveis prestats. Algunes inscripcions funeràries fins i tot va convidar els transeünts a parlar en veu alta els noms dels morts dins (que també va ajudar a perpetuar la seva memòria), i per oferir aigua, oracions o altres coses, si així ho desitja. En els domicilis particulars dels menys rics, els nínxols van ser tallades en les parets amb la finalitat d'imatges habitatge de familiars'''' Akhu i servir com altars de veneració.
Moltes d'aquestes mateixes creences i pràctiques religioses ancestrals veneració se segueixen realitzant en l'actualitat en la religió de [[Kemetic ortodòxia]].
== Antiga Roma==
[[Fitxer: Sarcophagus death of Meleager Louvre Ma539.jpg| thumb | Detall d'una de les primeres romà del segle segon [[sarcòfag]] representa la mort de [[Meleagre]]]]
{{Vegeu també | funerals i l'enterrament romà}}
El [[l'antiga Roma | Romans]], igual que moltes societats mediterrànies, ha considerat que els cossos dels morts com contaminant <ref> Michele Renee Salzman, "Religious'''' koiné i dissidència religiosa", en'' A Companion to romà. Religió'' (Blackwell, 2007), p. 116. </ref> Durant l'època clàssica de Roma, el cos va ser incinerat més sovint, i les cendres col · locat en una tomba fora de les muralles de la ciutat. La major part del mes de febrer es va dedicar a purificacions, propiciació, i la veneració dels morts, sobretot als nou dies de durada [[festivals Roman | festival]] de [[Parentalia]] durant el qual una família honrada dels seus avantpassats. La família va estar al cementiri i la coca i el vi compartit, tant en forma d'ofrenes als morts i com un dinar entre ells. El Parentalia va arribar a la seva fi el 21 de febrer amb el més ombrívol [[Feralia]], un festival públic de sacrificis i ofrenes als Manes [[]], els esperits malèvols potencialment dels morts que propiciació requerida. <ref> Salzman, "Els religiosos'''' koiné", pàg. 115 </ref> Una de les més comunes [[Corpus Inscriptionum Latinarum | Frases d'inscripcions.]] Epitafis en llatí és'' Dis Manibus'', abreujat'' DM'', "als déus Manes", que apareix fins i tot en [[:Fitxer: Stele Licinia Amias Terme 67646.jpg| alguna làpida cristiana]] s. El [[Carístia]] el 22 de febrer va ser una celebració de la línia de la família, ja que continua en el present. <ref> [[William Warde Fowler]],'' Els festivals romans del període de la República'' (Londres, 1908), p. 418. </ref>
A [[nobiles | noble família romana]] mostra imatges ancestrals'' ([[imagina]])'' en l'atri de la casa ''([[domus]])''. Algunes fonts indiquen que aquests [[retrat romà | retrats]] eren [[escultura romana | bustos]], mentre que altres suggereixen que [[Màscara de mort | màscares funeràries]] també van ser exhibits. Les màscares, probablement modelats de cera de la cara del difunt, formaven part de la processó funeral quan una elit romana va morir. Ploraneres professionals portaven les màscares i les insígnies dels avantpassats de la persona morta com el cos va ser portat de la casa, a través dels carrers, i fins a la seva última estada. RG <ref> Lewis, "Autobiografia Imperial, Augusto fins Adriano,"'' Aufstieg und der Niedergang römischen Welt'' II.34.1 (1993), p. 658. </ref>
== A l'Índia ==
| |||