Illa d'Ormuz: diferència entre les revisions

L''''illa d'Ormuz''', '''Hormuz''' o '''Hormoz''' és una illa de l'[[Iran]] al [[golf Pèrsic]], a l'estret al que dona nom ([[estret d'Ormuz]]), formant part de la [[província d'Hormozgan]]. La seva superfície és de 42 km² i la població el [[1996]] de 2.800 habitants i estimada actualment{{quan}} d'uns 4000 habitants. La única població és diu també Ormuz i és a la punta nord de l'illa, però no és exactament l'antiga ciutat d'[[OrmuzHarmuza]] que era a la costa persa. Conserva algunes restes portugueses, principalment la fortalesa. La seva altura màxima és de 186 metres sobre el nivell de la mar; el terra i l'aigua són salades per manca de pluja i l'aigua s'ha de portar del continent.

[[Harmozeia]] fou el nom donat pels antics macedonis a un dels districtes de [[Carmània]]. La capital era el port d'[[Harmuza]] al sud-est de Carmània. La flota de l'almirall [[Nearc (almirall)|Nearc]] va arribar a [[Harmuza]] de retorn de l'[[Índia]]. Els noms de Harmuza, Harmozeia i del cap d'Harmozon (a l'entrada de Harmuza) derivaren del nom persa Hormuzd o Auramazda (Bon Esperit) i està a l'origen del modern nom Ormuz o Hormuz. En una data propera al [[1300]] bandes txagatai van atacar la ciutat d'Hormuzan a la costa, i la capital fou traslladada a l'illa de Djirun, la futura Ormuz. Al segle XIV els Tibis, prínceps mercaders de Djazirat Kays ([[illa de Kays]]) exercien l'hegemonia a les illes del [[golf Pèrsic]] i a la costa oriental d'[[Aràbia]]; però la seva supremacia fou substituïda per l'eclosió d'Ormuz més a l'est. El rei d'Hormuza (Ormuz) Tahamtan II, vassall dels [[muzaffàrides]] de [[Kirman]] i [[Fars]] i dels [[Il-Khan]], va ocupar Djazirat Kays i al mateix temps la regió de [[Bahrayn]], va posar fi a la dinastia Banu Kaysar i va exercir l'hegemonia. Va estendre el seu control per la costa persa, les illes del golf Pèrsic, la regió de [[Bahrayn]] (la futura al-Hasa), la costa dels actuals [[Emirats Àrabs Units]] i la costa nord d'[[Oman]] (vers [[1330]]). El regne va exercir una hegemonia comercial que va durar tres segles. Al cap de 15 anys de la conquesta de Kays, Turanshah d'Ormuz va visitar les illes [[Bahrain]] on es parla per primer cop d'[[Al-Manama]]. A partir d'aquest moment generalment el nom de Bahrayn es va aplicar només a les illes Bahrain i la regió continental fou coneguda com [[al-Ahsa]].

No se sap quan fou destruidadestruïda la ciutat del continent, i les teories oscil·len entre els sultans seljúcides de [[Kirman]] (segle XIII), els mongols del [[txagataiKhanat de Txagatai]] (final del segle XIII) o poc després del [[1387]] per atacs de [[Tamerlà]]; fos quan fos, la capital instal·lada a l'illa propera de Djirun o Jarun o Jarrun, va esdevenir la capital definitiva i fou coneguda com Nova Hormuza, del que va derivar Ormuz, nom tant de l'illa com de la ciutat, i que també dóna nom a l'estret entre Oman i l'Iran. A mitjans del segle XV (vers [[1440]]) els Amiremirs de Rabia van originar a al-Ahsa la dinastia local dels djabrites iniciada per Adjwad ibn Zamil, que es va estendre a les illes del golf Pèrsic, i va afavorir als malikites contra els xiïtes. Els djabrites van dominar al-Hasa, [[Katif]], i les illes [[BahreinBahrain]] i [[KishKays]], i fins i tot part del [[Nedjd]] oriental.

El [[Regne d'Ormuz]] fou possessió dels portuguesos des del [[1507]] quan la va ocupar [[Alfonso de Albuquerque]]; els portuguesos van abandonar l'illa peroperò hi van retornar el [[1514]] i van establir una fortalesa a Ormuz i una a [[Djulfar]] (prop de la moderna [[Ras al-Khayma]]); van arribar a la regió d'[[al-Hasa]] el [[1514]] i al cap d'uns anys se'n van apoderar en part, amb l'ajut d'Ormuz.