Aberri Eguna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- es celebren + se celebren, -Es celebren +Se celebren)
Línia 33:
El 1963, per primera vegada en la història, un grup exclusivament basco-francès, [[Enbata]], convoca una celebració de l'Aberri Eguna al marge del PNB.
 
A partir de 1964, les convocatòries esse celebren ja a Espanya, sempre sota la pressió policial. Aquell any, la localitat elegida va ser [[Guernica]], amb una assistència que va desbordar les previsions del PNB. El 1965, [[Bergara]] va ser l'escenari, amb els accessos a la ciutat tallats per la policia franquista, traslladant-se a Vitòria l'any següent. Aquell any, 1966, [[Euskadi Ta Askatasuna|ETA]] va efectuar la seva primera convocatòria, a [[Irun]] i [[Hendaia]]. El 1967 es va realitzar a la cèntrica [[Gazteluko Plaza]] de [[Pamplona]], amb unes mesures de seguretat severes, desembocant en una càrrega policial i la detenció de més de 300 participants. Altres fites significatives de l'Aberri Eguna va ser la celebració conjunta d'[[Euzko Gaztedi|EGI]] i ETA el 1969 o la primera celebració conjunta celebrada a [[Baiona]] (França) el 1972, amb l'assistència, entre d'altres, del Partit Nacionalista Basc, ELA-STV, EGI, ETA, o Enbata.
 
A finals de la dictadura i durant la [[Transició democràtica espanyola|Transició]] va ser adoptat per tots els partits nacionalistes bascos i pels no nacionalistes d'esquerres com a festa de la pàtria basca, o dia nacional del [[País Basc]], així el 1975, a Guernica, en la convocatòria conjunta van assistir personalitats internacionals, essent algunes d'aquestes també detingudes per la policia.