Viquipèdia

Acte jurídic: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Polisèmia|ActeMT}}
Un ''' acte jurídic ''' és el [[fet jurídic|fet]], [[humà]], [[voluntat|voluntari]] o [[consciència (psicologia)|conscient]] i [[legalitat|lícit]], que té per fi immediat establir entre les persones [[relació jurídica|relacions jurídiques]], crear, modificar o extingir [[dret subjectiu|drets]] i [[obligació jurídica|obligacions]]. L'acte jurídic produeix una modificació en les coses o al món exterior perquè així ho ha disposat l'[[ordenament jurídic]].<ref name=" acto ">[http://www.dicciobibliografia.com/Diccionario/Definition.asp?Word=ACTO%20JURIDICO acto jurídico]</ref>
 
Perquè es doni l'acte jurídic no n'hi ha prou amb que hi hagi un subjecte i un objecte amb prou capacitat, es necessita alguna cosa que els posi en relació, establint un llaç o un vincle que els uneixi, fent passar la [[relació jurídica]] de l'estat de possibilitat a l'estat d'existència. Aquest tercer element és un [[fet (filosofia)|fet]], que per ser productor d'efectes jurídics es denomina [[Fetfet jurídic]], quan aquest [[fet (filosofia)|fet]] procedeix de la voluntat humana rep el nom de acte jurídic.
 
== L'estructura o element de l'acte jurídic ==▼
 
▲== L'estructuraEstructura o element de l'acte jurídic ==
Si bé és cert que el concepte d'acte jurídic és una abstracció, no per això deixa de tenir una estructura, la doctrina considera que utilitzar la denominació d'elements és la més generalitzada, en el seu desenvolupament, existeixen 3 distincions d'elements: Els elements essencials , els elements naturals i els elements accidentals.
 
; Elements essencials: Els elements essencials són els components imprescindibles de tot acte jurídic, sense que l'autonomia de la voluntat pot esquivar, a més aquests elements són els que permeten que un acte jurídic es concreta i pugui assolir la seva denominació distingint-se d'altres actes jurídics. La doctrina i la llei en gairebé tots els països de sistema de dret continentals uniforme a assenyalar que aquests requisits són la manifestació de la voluntat, la capacitat, l'objecte, la causa i la forma o solemnitat. No obstant això s'ha de distingir entre els elements escencialsessencials de caràcter general (els ja exposats) i els de caràcter especial que són els que requereixen cada acte jurídic en particular, però que han de concórrer amb els elements de caràcter general, en una compra-venda per exemple els elements essencials especials serien el bé que es ven i el preu que ha de ser pactat.▼
* ''' Elements Essencials: '''
▲Els elements essencials són els components imprescindibles de tot acte jurídic, sense que l'autonomia de la voluntat pot esquivar, a més aquests elements són els que permeten que un acte jurídic es concreta i pugui assolir la seva denominació distingint-se d'altres actes jurídics. La doctrina i la llei en gairebé tots els països de sistema de dret continentals uniforme a assenyalar que aquests requisits són la manifestació de la voluntat, la capacitat, l'objecte, la causa i la forma o solemnitat. No obstant això s'ha de distingir entre els elements escencials de caràcter general (els ja exposats) i els de caràcter especial que són els que requereixen cada acte jurídic en particular, però que han de concórrer amb els elements de caràcter general, en una compra-venda per exemple els elements essencials especials serien el bé que es ven i el preu que ha de ser pactat.
 
* '''; Elements Naturalsnaturals: '''
Els elements naturals són els que estan inserits en la naturalesa d'un acte jurídic concret i determinat, de tal manera que el dret se'ls atribueix encara que les parts no els hagin inclòs. La seva presència en el contingut d'un acte jurídic determinat amb prescindencia de la voluntat de les parts és el que els fa elements naturals. Messineo assenyala{{CN}} que se'ls sol considerar així, ja que no són veritables i propis elements sinó més aviat efectes implícits de determinats negocis. No obstant això que la llei reconeix la presència d'aquests elements, l'autonomia de la voluntat pot separar de l'acte jurídic sense que la seva separació afecti la validesa de l'acte jurídic. En un préstec de diners, per exemple, els interessos.
 
; Elements accidentals: Aquests elements són incorporats a l'acte jurídic per voluntat de les parts en exercici de la seva autonomia sense que això afecti la validesa de l'acte jurídic, però sempre que no es desvirtuï l'essència de l'acte i no hi hagi prohibició de la llei. Els elements accidentals es diferencien dels naturals perquè són aliens a l'acte jurídic, així aquests seran modalitats alternatives de realitzar l'acte jurídic, Per exemple en una compra-venda les modalitats serien la condició, el càrrec i el termini.▼
 
* ''' Elements Accidentals: '''
▲Aquests elements són incorporats a l'acte jurídic per voluntat de les parts en exercici de la seva autonomia sense que això afecti la validesa de l'acte jurídic, però sempre que no es desvirtuï l'essència de l'acte i no hi hagi prohibició de la llei. Els elements accidentals es diferencien dels naturals perquè són aliens a l'acte jurídic, així aquests seran modalitats alternatives de realitzar l'acte jurídic, Per exemple en una compra-venda les modalitats serien la condició, el càrrec i el termini.
<!--
== Classificacions ==
* ''' Actes positius i negatius: ''' En els primers, el naixement, modificació, extinció, etc. d'un [[dret subjectiu|dret]], depèn de la realització de l'acte, com és, per exemple, la signatura d'un [[pagaré]], el lliurament d'una suma de [[diners]], la realització d'un [[treball ( economia)|treball]] o d'una [[obra d'art]]. En els segons, en canvi, la conducta jurídica consisteix en una omissió o abstenció, com és el cas de les obligacions de no fer. El propietari d'una [[casa]] llogada a una tercer ha abstenir-se de pertorbar en el gaudi d'ella, en aquest fet negatiu, en aquesta abstenció, consisteix el compliment de la seva obligació.
 
* ''' Actes unilaterals i bilaterals: ''' Els actes jurídics són ''' unilaterals ''' quan per la seva perfecció, requereixen de la voluntat d'una sola part, que pot ser una sola [[Persona jurídica|persona]], en el cas del testament, o la voluntat de diverses [[Persona jurídica|persones]] però que són una sola part, doncs la seva voluntat és expressada amb el mateix sentit, com per exemple en el cas de les comunitats que són representades per un administrador. Són ''' bilaterals ''' quan requereixen el consentiment de dos o més voluntats (consentiment), com els [[contracte]] s.
 
: Aquesta classificació no s'ha de confondre amb la d'[[contracte]]s que són unilaterals i bilaterals. Els contractes són sempre actes jurídics bilaterals, des que no existeixen sense el concurs de voluntats, però amb vista als seus efectes, es diu unilaterals als quals creen [[Obligació jurídica|obligacions]] a càrrec d'una sola de les parts, com ara el [[contracte de dipòsit|dipòsit]], la [[donació]] i bilaterals a aquells que les creen per a ambdues, com la compravenda i el contracte de treball.
 
* ''' Actes entre vius i d'última voluntat: ''' Els actes jurídics l'eficàcia no depèn de la mort d'aquells de la voluntat emanen, es diuen actes entre vius, com són els [[contracte]] s. Quan no han de produir efectes sinó després de l'[[Mort|mort]] d'aquells de la voluntat emanen, es denominen actes d'última voluntat o mortis causa, com són els [[testament]] s.
 
* ''' Actes gratuïts i onerosos: ''' Actes a títol gratuït o simplement gratuïts són aquells en què la [[Obligació jurídica|obligació]] està a càrrec d'una sola de les parts i responen a un propòsit de liberalitat; tals els [[testament]] s, la [[donació]], la renúncia sense càrrec a un [[dret subjectiu|dret]]. En canvi, en els actes onerosos les obligacions són recíproques i cada contractant les contreu en vista de que l'altra part s'obliga al seu torn, així passa en la compravenda, la permuta, etc.
 
* ''' Actes formals i no formals: ''' Actes formals o solemnes són aquells l'eficàcia depèn de l'observança de les formalitats ordenades per la [[llei]]. Són no formals o no solemnes aquells la validesa no depèn del compliment de solemnitat alguna.
 
* ''' Actes patrimonials i de [[Dret de família|família]]: ''' Els primers són els que tenen un contingut econòmic. Els segons, en canvi, es refereixen a [[drets]] i [[obligació jurídica|deures]] de família o extrapatrimonial.
 
* ''' Actes d'administració i de disposició o alienació: ''' En l'acte de [[administració]] només es transfereix la tinença, l'ús, per exemple, l'[[arrendament]], [[comodat]], aquest acte no treu de l'esfera d'actuació del subjecte al bé en qüestió, objecte de l'acte pel contrari. En els de disposició es transmet el domini, la [[propietat]] de la [[cosa (Dret)|cosa]] per exemple: la [[alienació]] i el [[gravamen]].
 
* ''' Actes abstractes de causa i causats: ''' L'acte abstracte no obstant de constituir una declaració de [[voluntat]] que revela l'ànim de generar efectes jurídics que, interessin a l'agent, no porten la causa incorporada en si, exemple: el gir d'una lletra que contenint una [[Obligació jurídica|obligació]] de pagament, és independent de la seva causa. L'acte causat té causa evident i notòria. Exemple: el [[arrendament]]
 
== Les formalitats en els actes jurídics ==
Linha 42 ⟶ 39:
Les formalitats, tal com les reconeix la [[doctrina]], poden ser:
 
* ''' Formalitats ad-solemnitatem ''': Es refereix a aquelles formalitats que constitueixen requisit d'existència o validesa de l'acte en qüestió, i davant la posarà un acte és nul, inexistent, o no produeix efecte jurídic. Per exemple, en la majoria dels països, la compravenda de béns arrels s'ha de fer en [[Escriptura|escriptura pública]], sense la qual s'entén que la venda és nul·la. Aquestes solemnitats s'estableixen en consideració a la naturalesa de l'acte, donada la importància que el determinat [[negoci jurídic]] té per al [[ordenament jurídic]] nacional.
 
* ''' Formalitats habilitants ''': Són aquelles formalitats establertes en consideració de les [[Persona jurídica|persones]] incapaços o absents, en vistes de protegir el seu [[patrimoni]] amb certes traves legals que impedeixen als seus representants disposar lliurement del seu [[patrimoni]]. Aquest és el cas, per exemple, de les restriccions dels guardadors de la venda de béns arrels dels seus pupils, la qual, en la majoria dels països, s'ha de fer en pública [[subhasta]] prèvia autorització de [[jutge]] competent . La seva omissió implica la nul·litat de l'acte en qüestió.
 
* Formalitats ''' Formalitats ad probationem ''': els requisits externs a l'acte jurídic que s'exigeixen en consideració a l'acreditació formal d'un acte davant la [[societat]] o les [[Autoritat|autoritats]]. Per regla general, es tradueix en l'escripturació del determinat acte, com és en el cas dels [[Contracte|contractes]] de [[Treballadors|treball]], on és d'interès del [[legislador]] que aquests actes es mantinguin [[Escriptura|escripturats]] o registrats, en protecció dels treballadors. La seva omissió mai comporta la nul·litat, sinó que formes diferents d'ineficàcia dels actes jurídics, com ara la inadmissibilitat de la prova testimonial.
* ''' Formalitats de publicitat ''': Aquelles formalitats destinades a donar [[publicitat]] al determinat acte jurídic, i que per regla general es tradueixen en la inscripció del negoci en un registre públic, de manera que totes les [[Persones jurídiques|persones]] tinguin accés al coneixement del seu contingut i efectes. La seva violació comporta, com a norma general, la inoposabilitat de l'acte enfront de tercer.▼
 
En el codi civil peruà podem veure l'acte jurídic està descrit en l'art. 140.▼
▲* ''' Formalitats de publicitat ''': Aquelles formalitats destinades a donar [[publicitat]] al determinat acte jurídic, i que per regla general es tradueixen en la inscripció del negoci en un registre públic, de manera que totes les [[Persones jurídiques|persones]] tinguin accés al coneixement del seu contingut i efectes. La seva violació comporta, com a norma general, la inoposabilitat de l'acte enfront de tercer.
▲En el codi civil peruà podem veure l'acte jurídic en l'art. 140.
-->
 
== Vegeu també ==
* [[Autocontractació]].
* ''[[Ipso facto]]''.
* [[Contracte]]
 
== Fonts ==
* [http://www.dicciobibliografia.com/home/Presentation.asp www.diccibibliografia.com]▼
 
== Nota Referències==
<references/>
 
== Enllaços externs==
▲* [http://www.dicciobibliografia.com/home/Presentation.asp www.diccibibliografia.com]
 
{{ORDENA:Acte Juridic}}
[[Categoria:Dret civil]]
 
[[de:Rechtsakt]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Acte_jurídic»