Van seguir altre cop uns anys sense lluita dedicats a la colonització. El [[1375]] [[Joan V Paleòleg]] va vendre l'illa de [[Tènedos]] a [[Venècia]] i Murat aliat als genovesos va intervenir al imperi i va ajudar a apartar del poder a Joan V el 1376, però després el va ajudar a tornar al tron el 1379 (les dades són dubtoses). L'emperador com a vassall va haver d'ajudar al sultà a la conquesta de [[Filadèlfia]], la darrera fortalesa grega a Àsia, rebatejada [[Ala Shehir]]. El 1381 va adquirir part de [[Germiyan]] pel matrimoni del príncep Baiazet amb la filla de l'emir; després va comprar la major part dels territoris dels [[Hamidoghullari]] i va conquerir part del de [[Teke]].
[[Fitxer:Murat I.jpg|thumb|El soldà Murat]]
El 1385 les tropes turques van intervenir a l'[[Epir (regió històrica)|Epir]] i [[Albània]]. Khalil Pasha va dirigir les operacions. Vers el 1385 es va ocupar [[Sofia]], i va seguir [[NishNiš]] vers el 1386. Murat va fer tractats amb [[república de Venècia|Venècia]] ([[1385]]) i amb [[república de Gènova|Gènova]] ([[1388]]) concedint privilegis comercials. El 1386 va iniciar una guerra contra [[Beylik de Karaman-oğlu|Karaman]], on l'emir era el seu gendre. La seva victòria a [[Konya]] li va donar l'hegemonia. Tropes sèrbies van participar com a vassalls a aquesta guerra i es van oposar (sense èxit) a que l'emir retingués els territoris després de ser derrotat. Serbis de la família [[Gresljanovitx]] i bosnians del rei [[Twrtko I]] es van aliar en un darrer intent per eliminar la sobirania turca i van derrotar a les forces de Murat I a [[PlochnikPločnik]] (1388) però amb pocs resultats efectius ja que al mateix temps els otomans conquerien més posicions a Bulgària, com [[Shumla]] i [[Tirnovo]], i a Grècia arribaven fins a la [[Morea]]. El 1389 Murat en persona va marxar contra els serbis i els seus aliats i va lliurar la famosa batalla de Kosovo Polje (en turc batalla de Kosowa); Murat fou assassinat per serbi que havia estat fet presoner, de nom Milosh Kobilovicz (probablement el [[20 de juny]] de [[1389]]).<ref> la tradició diu que fou assassinat per Milosh Obranovič gendre del príncep Llatzer, que es va fer passar per desertor, i que havia jurat matar a Murat</ref> El fill de Murat, [[Baiazet I]] (que prendre les regnes de la batalla i va culminar la victòria otomana) el va succeir. La anomenada tomba de Murat encara es troba al camp de batalla, al nord-oest de [[Pristina]] però el cos del sultà fou portat a [[Brusa]] i enterrat allí.
