Diferència entre revisions de la pàgina «Estètica»

2.561 bytes afegits ,  fa 7 anys
cap resum d'edició
m (r2.7.3) (Robot modifica: ar:جماليات)
 
Però aquest caràcter metafísic i sovint [[dogmàtic]] de l'estètica pot ser reemplaçat per una [[teoria de l'art]] que cerca les regles de la [[creació]] artística amb una reflexió sobre els [[procediment]]s i [[tècnica|tècniques]] elaborats per l'[[home]] i sobre les condicions socials que determinen els fets artístics, és a dir les [[obra d'art|obres d'art]].
 
==Història==
===Antiguitat===
Plató va igualar bé, bellesa i veritat, donant a la estètica una dimensió cognoscitiva i ètica que va acompanyar-la durant molt de temps. Allò bell era allò bo, i ben format d'acord amb les idees veritables que servien de model per jutjar la composició i aspecte de les entitats físiques. Aristòtil va fer èmfasi en dos conceptes grecs molt lligats a la bellesa i a l'ordre: l'harmonia i l'acompliment d'unes regles o canon. Aquesta visió va fer sorgir la preceptiva artística, que dictava com havia de procedir l'artista per elaborar obres belles i acceptables.
===Edat mitjana===
===Edat moderna i primera època de la contemporània===
Alexander Gottlieb Baumgarten va lligar la noció de l'estètica a la del gust: hi havia un bon gust (educable) i un mal gust, rebutjable, i la funció de l'espectador era formar-se per adquirir el primer mentre que la funció de l'artista era conèixer la tradició per plasmar les seves emocions en una obra de gust. Kant, a la seva ''Crítica del judici'', va afirmar que aquest gust és subjectiu però que sempre té relació amb la finalitat dels objectes: sembla més bell allò més adequat. Sc|genihiller afirmava que l'adequació, i per tant la funció de l'art, no sorgeix de la finalitat de res, ja que l'art en si mateix no té una utilitat pràctica, sinó que sorgeix de la fusió de raó i sentiment buscant la plasmació de la personalitat interior de l'artista.
 
D'aquesta concepció es va passar a la idea romàntica de [[genialitat|geni]], on només les ànimes més elevades i inspirades eren capaces de crear art basant-se en el seu interior i no pas en normes externes o models, perquè l'ideal artístic passava per l'exaltació individual i la connexió amb els altres. Anthony Ashley Cooper li suma un aire espiritual. Va agafar força el concepte de [[sublim]], enunciat en època clàssica i lligat als extrems, lloables per la commoció que causen en l'espectador. El pitjor defecte de l'artista no és doncs crear obres lletges sinó deixar indiferent el seu públic.
 
Francis Hutcheson retorna a la idea grega de l'ordre, per indicar que una certa combinació d'elements comuns forma art i bellesa mentre que els mateixos elements disposats d'una altra forma, no ho fan. Aquest privilegi de la mirada o composició per sobre del contingut serà el precedent del concepte "art per l'art" del modernisme i altres moviments posteriors, una manera de pensar que troba que pot ser art qualsevol cosa concebuda amb aquesta finalitat.
 
===Actualitat===
 
<br style="clear:both;">
40.913

modificacions