Riboflavina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{Citació necessària}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}, -{{CN}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}})
Línia 84:
La glutatió reductasa és un enzim depenent de nicotinamida adenín dinucleòtid fosfat (NADPH) i de FAD. És una de les flavoproteïnes més importants en els eritròcits. El càlcul del coeficient d'activitat de la glutatió reductasa dels eritròcits és el mètode que més s’utilitza per determinar els nivells de riboflavina.<ref>10. Gibson S. Rosalind, Riboflavin in Principles of Nutritional Assessment, 2nd ed. OXFORD university press, 2005</ref> Aquest mètode permet mesurar la saturació dels teixit i l'evolució del nivell de riboflavina a llarg termini. In vitro, l'activitat de l'enzim en funció del coeficient d'activitat (CA) es determina tant amb l'addició de FAD al medi com sense. Els coeficients d'activitat representen la proporció de l'activitat de l'enzim amb presència de FAD respecte l'activitat de l'enzim sense FAD. Un coeficient d'activitat entre 1,2 i 1,4 indica uns nivells de riboflavina baixos quan s'afegeix FAD per tal d'estimular l'activitat enzimàtica. Un CA>1,4 indica un dèficit de riboflavina. Per contra, si s'afegeix FAD i el CA<1,2, els nivells de riboflavina es troben dins de la normalitat.<ref name="Gropper"/> L'any 1972 Tillotson i Baker<ref>Tilloston JA, Bashor EM. An enzymatic measurement of the riboflavin status in man. American J. Of Clin. Nutr., 1972; 72:251-261</ref> van comprovar que una reducció en la ingestió de riboflavina està associada amb un augment del coeficient d'activitat de la glutatió reductasa dels eritròcits. En un estudi britànic en ancians de Norwich, es va veure que els valors que prenien els coeficients d'activitat de la glutatió reductasa dels eritròcits estaven, tant en homes com en dones, significativament correlacionats amb les mesures que es van fer dos anys més tard. Això fa permetre creure que el coeficient d'activitat de la glutatió reductasa dels eritròcits podria ser una mesura fiable de la situació bioquímica de la riboflavina en les persones a llarg termini. Aquest estudis, a més, concorden amb estudis que s'havien fet prèviament. (Rutishauser et al., 1979).<ref>Rutishauser IHE, Bates CJ, Paul AA, and et al. Long term vitamin status and dietary intake of health elderly subjects. I. Riboflavin. British J. of Nutr. , 1979; 42:33-42</ref>
* ''' Excreció de la riboflavina a través a l'orina:'''
Estudis experimentals de balanç indiquen que la proporció de riboflavina excretada a través a l'orina augmenta lentament a mesura que augmenta la ingestió, fins que s'arriba a una ingesta de 1,0 mg/dia; en aquest nivell es produeix una saturació del teixit. Quan la ingesta és més elevada, la proporció de riboflavina excretada augmenta de forma espectacular.<ref>Gibson S. Rosalind, Riboflavin in Principles of Nutritional Assessment, 2nd ed. OXFORD university press, 2005.</ref> Si es fan ingestes de 2,5 mg/dia, la proporció de riboflavina excretada és aproximadament igual a la proporció de riboflavina absorvida (Horwitt et al., 1950). A aquests nivells d'ingestió tan elevats una proporció significant de la riboflavina ingerida no s'absorbeix. Si la quantitat de riboflavina excretada a través de l'orina és <19 µg/g de creatinina (i no hi hagut una ingestió de riboflavina recent) o < 40 µg/dia se'ns està indicant un dèficit que la vitamina.{{CNCitació necessària|data=novembre de 2012}}
 
== Funció ==