Llengua hitita: diferència entre les revisions

La primera reivindicació important sobre l'afiliació de l'hittita fou realitzada per [[Jorgen Alexander Knudtzon]] ([[1902]]), en un llibre dedicat a dues cartes entre el rei d'Egipte i un governant hittita, trobades a [[Al-Amārna]], [[Egipte]]. Knudtzon sostenia{{CNCitació necessària|data=novembre de 2012}} que l'hittita era indoeuropeu, bo i basant-se àmpliament en la [[morfologia (lingüística)]]. Tot i que mancava de texts bilingües, fou capaç de donar-hi una interpretació parcial de les dues cartes gràcies a la presència de frases fetes en la correspondència diplomàtica de l'època. El seu argument no fou acceptat majoritàriament, en part perquè les semblances morfològiques que Knudtzon havia observat entre l'hittita i les [[llengües indoeuropees]] podien trobar-se en llengües no indoeuropees, i en part perquè la interpretació de les cartes fou considerada justificadament com incerta.

Els estudis de Knudtzon s'havien mostrat certs sobre una gran quantitat de tauletes escrites en [[escriptura cuneïforme]] accàdia, tret amb les pertanyents a una llengua desconeguda descoberta per [[Hugo Winckler]] al poble d'[[Hattusa]], la capital hittita. Basant-se en un estudi d'aquest extens material, [[Bedřich Hrozný]] tingué èxit en analitzar la llengua. Hrozný argumentà{{CNCitació necessària|data=novembre de 2012}} que la llengua era indoeuropea en un article publicat el [[1915]] que aviat acompanyà d'una gramàtica. L'argument de Hrozný sobre l'afiliació indoeuropea de l'hittita era exhaustiu. Se centrà en les sorprenents semblances en aspectes idiosincràtics de la morfologia, però probables que ocorreguessin per casualitat o préstecs. Això incloïa l'alternança r/n, en algunes arrels i alternança vocàlica, ambdós aspectes vists als sorprenents canvis de la paraula per a "aigua" entre nominatiu singular, wadar i genitiu singular, wedenas. Hrozný presentà a més un conjunt de correspondències regulars de sons.{{CNCitació necessària|data=novembre de 2012}} Després d'un breu parèntesi per culpa de la [[Primera Guerra Mundial]], l'anàlisi lèxica i gramatical d'Hrozný, així com la demostració de l'afiliació indoeuropea de l'hittita, foren ràpidament acceptades.

L'hittita preserva algunes característiques molt arcaiques perdudes en altres [[llengües indoeuropees]]. Per exemple, ha retingut des de les tres laringals (''h₂'' i ''h₃'' a l'inici de paraula). Aquests sons, l'existència dels quals fou teoritzada per [[Ferdinand de Saussure]] sobre la base de la qualitat vocàlica en altres llengües indoeuropees el [[1879]], no es preservaren com a sons independents en cap altra llengua indoeuropea coneguda fins al descobriment de l'hittita. En hittita, aquest [[fonema]] s'escriu '''ḫ'''. L'hittita, així com la majoria de les altres llengües anatòlies, difereix en aquest aspecte de qualsevulla altra llengua indoeuropea, i el descobriment de les laringals en la llengua hittita suposà una contundent confirmació de la hipòtesi de Saussure.{{CNCitació necessària|data=novembre de 2012}}