m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{Citació necessària}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}, -{{CN}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}})
'''Magnèsia del Meandre''' (''Magnesia ad Maeandrum'', Μαγνησία) fou una ciutat de [[Jònia]] a les estivacions del les muntanyes [[Thorax]], a la vora del riu ''[[Letaeus]]'' ([[Leteos]]) afluent del [[Meandre]]. És la moderna [[Inek-bazar]], prop de [[Guzel-hissar]], on encara hi ha les ruïnes del temple d'Artemisa Leucofriene. Era a uns 22 km de [[Milet]]. Era una ciutat dels [[eolis]] que segons la tradició havia estat fundada per la gent de Magnèsia a [[Tessàlia]] juntament amb alguns cretencs. Vers el [[726 aC]] fou destruïda pels [[cimmeris]] però fou reconstruïda pels [[milesis]] ([[Ateneu]] diu{{CNCitació necessària|data=novembre de 2012}} els [[efesis]]) un any després. Fou sotmesa a Lídia en època indeterminada i després ([[546 aC]]) a [[Pèrsia]]. Va participar a la [[revolta jònica]] el [[499 aC]]. [[Tucídides]] la va elegir com a lloc d'exili. Els [[satrapia de Lídia|sàtrapes de Lídia]] la van utilitzar com a segona residència. El territori era molt fèrtil i produïa vi, figues i cogombres. La ciutat tenia un temple de [[Dindimene]], mare dels deus de la que la dona de [[Temístocles]] o la filla en fou sacerdotessa, temple que després fou traslladat segons [[Estrabó]].{{CNCitació necessària|data=novembre de 2012}} La ciutat es va declarar per [[Alexandre el Gran]], i després va estar en possessió d'[[Antígon el borni]] fins el [[301 aC]]. Va passar als selèucides sota els que va romandre exceptuant una efímera dominació egípcia vers 272 a [[258 aC]]. El [[188 aC]] amb la pau d'[[Apamea]] va passar a dependre del [[Regne de Pèrgam]]. El [[133 aC]] el regne va passar a la [[República de Roma]]. Estrabó esmenta{{CNCitació necessària|data=novembre de 2012}} el suposat trasllat de la ciutat que devia ser al segle II aC però cap mes autor en fa referència. A la nova ciutat suposadament{{qui}} es va construir un temple nou dedicat a Artemisa Leucofriene que fou dissenyat per l'arquitecte [[Hermògenes]], i era d'estil jònic. La ciutat va perdre importància però es esmentada pels autors clàssics. Hierocles diu{{CNCitació necessària|data=novembre de 2012}} que fou un dels bisbats de l'Àsia Menor i sembla que per un temps dugué el nom de '''Meandròpolis''' (Maeandropolis) i sota aquest nom el seu bisbe va ser al Concili de Constantinoble.{{text imprecís}}
