Petroni Màxim: diferència entre les revisions

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{Citació necessària}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}, -{{CN}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}, -{{CN| +{{CN|data=novembre de 2012|)
m (r2.7.1) (Robot afegeix: ja:ペトロニウス・マクシムス)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{Citació necessària}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}, -{{CN}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}, -{{CN| +{{CN|data=novembre de 2012|))
El [[433]] fou segon cònsol (l'emperador [[Teodosi II]] era el primer). Del [[439]] al [[441]] i després el [[445]] fou prefecte d'Itàlia. El [[443]] fou cònsol altre cop, aquesta vegada primer, amb Pateri com a col·lega.
 
Va ajudar a [[Valentinià III]] tant en les seves {{CN|data=novembre de 2012|relacions sexuals exteriors}}; també va ajudar a l'emperador en les intrigues contra [[Aeci]] que van acabar amb la seva mort ([[454]]) . Valentinià es va enamorar de la dona de Petroni, una senyora de gran bellesa. Un dia l'emperador li va guanyar un anell a Petroni en el joc, i el va utilitzar per enviar-lo a la dona de Petroni demanant que anés al palau; allí l'emperador la va voler forçar però la dama va rebutjar les seves demandes i va marxar de palau; degut al anell, la dona va acusar al seu marit de ser part del afer. La dona va morir poc temps després i els seus parents i amics, units als partidaris d'Aeci es van unir en una conspiració en la que Petroni va agafar un paper dirigent. El [[16 de març]] del [[455]] Valentinià va morir a mans d'un grup d'homes armats al Camp de Mart i Petroni Màxim fou proclamat emperador. Va nomenar al seu amic Avit com a comandant en cap i va ordenar el matrimoni del seu fill Pal·ladi i [[Eudòcia (esposa de Valentinià III)|Eudòxia]], la viuda de Valentinià; Eudòcia va entrar en intrigues amb el rei dels [[vàndals]] per evitar aquest casament, i el rei bàrbar es va presentar a Roma amb una flota
 
Quan els vàndals va desembarcar el pànic es va apoderar de Màxim. Va ordenar la evacuació dels que volien fugir i ell mateix va abandonar la capital. Al sortir de la capital fou interceptat per una banda de mercenaris burgundis dirigida per antics oficials de Valentinià, que el van matar ([[31 de maig]]); el seu cos fou arrossegat pels carrers de Roma i finalment tirat al riu. Tres dies després [[Genseric]] entrava a Roma i [[Saqueig de Roma (455)|saquejava la ciutat]].
851.856

modificacions