Orde dels Mínims: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot afegeix: eo:Ordeno de la Minimuloj
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{CN}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}})
Línia 36:
L'Orde va començar a difondre's per [[Itàlia]] i el mateix [[Francesc de Paula]] la va introduir a [[Regne de França|França]] en [[1483]], on els frares van ésser coneguts com a '''Bons hommes''', per l'apel·latiu que el rei francès donava al fundador, "bonhomme". Arribà a [[Espanya]] en [[1492]] (a Castella se'ls conegué com a '''Pares de la Victòria''', per la predicció de la conquesta de [[Màlaga]] que va fer el sant) i a [[Alemanya]] en [[1497]], on són anomenats '''Paulaner'''. En [[1567]] [[Pius V]] els va convertir en [[orde mendicant]] amb la [[butlla]] ''Apostolicae Sedis benignitas''.
 
Van tenir una gran difusió a França durant els segles XVII i XVIII, i s'establiren també al [[Perú]]. Després de la [[Revolució francesa]] va començar un brusc declivi. Dels 450 convents amb gairebé 6.500 membres que tenia cap al segle XVII arreu d'Europa (llevat d'Anglaterra), va passar, a tenir, en començar el segle XX, 19 convents (18 d'ells a Itàlia). {{CNCitació necessària|data=novembre de 2012}}
 
[[Bernat Boïl]], que havia estat superior dels ermitans de [[Monestir de Montserrat|Montserrat]], introduí l'orde a la [[Corona d'Aragó]] en 1493. Fins al segle XVIII s'hi havien fundat 27 convents, repartits en les províncies de Barcelona, València i Mallorca.{{CNCitació necessària|data=novembre de 2012}} El 1770 hi havia 160 religiosos a la de Barcelona, 250 a la de València i 130 a la de Mallorca.{{CNCitació necessària|data=novembre de 2012}} El 1835 foren secularitzats i abandonats tots els convents.
 
Després de les supressions dels ordes religiosos a França, Espanya i Itàlia, l'orde va començar a refer-se durant el segle XX. A la segona meitat del segle XX arribà a Hispanoamèrica i Brasil.