Ghilzai: diferència entre les revisions

Són esmentats per primer cop en la campanya de [[Baber]] a l'Índia, quan va combatre als "ghaldji" prop de [[Gazni]]. [[Abbas I el Gran]] de Pèrsia va traslladar a la tribu [[abdali]] de Kandahar cap a [[Herat]] i els ghilzai es van traslladar llavors i van ocupar la regió de Kandahar. El [[1709]] la subtribu hotaki dels ghilzai es va revoltar contra els safàvides ([[1709]]), dirigits per Mir Wais Hotak; el governador safàvida de Kandahar, d'origen georgià, fou expulsat i Mir Wais va ocupar el seu lloc i amb el suport de tots els ghilzai i altres tribus es va declarar independent. El seu fill Mahmud el va succeir el [[1715]] i el [[1720]] va envair Pèrsia conquerint [[Kirman]], arribant fins a [[Isfahan]] on va deposar al xa [[Sultan Hoseyn I]] ([[1722]]). Mahmud fou proclamat xa efímerament però fou enderrocat pels seus propis homes; el va succeir el seu nebot Ashraf que va regnar quatre anys abans de morir a mans dels propis afganesos quan fugia cap a Kandahar ([[1730]]). Llavors fou restaurada la dinastia safàvida en la persona de [[Thamasp II]], fil de Sultan Hoseyn I. La tribu dels abdali va esdevenir la més poderosa sota [[Nadir Shah]] i, reanomenats [[durrani]], va assolir el [[1747]] el poder a Afganistan.

 

 

 

El cop d'estat comunista d'abril de [[1978]] contra el govern de [[Daud Khan]] fou en el fons una renaixença dels ghilzai i la seva revenja dels durranis. Tres presidents comunistes d'Afganistan ([[Nur Mohammed Taraki]], [[Hafizullah Amin]] i [[Mohammed Najibullah]]) foren membres de la tribu ghilzai (respectivament de les subtribus Taraki, Kharoti i Ahmadzai). Encara que el partit comunista tenia molts membres ghilzais, altres estaven a l'oposició islamista, entre els quals [[Gulbuddin Hekmatyar]]. Als anys noranta quasi tots els líders dels talibans eren ghilzais incloent el seu cap mullah [[Mohammed Omar]]; els durrani en canvi van donar suport en part, després de la intervenció americana, al president [[Hamid Karzai]].