Diferència entre revisions de la pàgina «Període visigot al País Valencià»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{CN}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}, -{{CC}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}})
m (Robot corregeix l'ORDENA, en treu blancs i caràcters especials i posa majúscula on toca.)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{CN}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}, -{{CC}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}))
 
==Incursions dels vàndals al País Valencià==
L'[[Imperi Romà d'Occident]], molt ocupat amb les invasions a Itàlia i després pels huns d'[[Àtila]], no va poder prestar molta atenció a Hispània. Els vàndals es van acabar instal·lant a [[Cartago]] i es van convertir en la potència marítima preponderant de la Mediterrània occidental, [[Saqueig de Roma (455)|saquejant Roma el 455]]{{CCCitació necessària|data=novembre de 2012}} i amb la flota imperial que hi havien capturat, Genseric va aconseguir apoderar-se de bases marítimes de gran valor estratègic per a controlar el comerç marítim de la Mediterrània occidental: les [[Invasions dels vàndals a les Illes Balears|Illes Balears]], [[Còrsega]], [[Sardenya]] i [[Sicília]], i la flota vàndala [[Batalla de Portus Illicitanus|va derrotar]] l'any 460 l'esquadra imperial comandada per [[Majorià]] ancorada en [[Portus Illicitanus]],{{CCCitació necessària|data=novembre de 2012}} com a conseqüència del qual van ser destruïts els navilis romans i destituït l'emperador. Aquest incident reflecteix que la zona litoral hispana va romandre sota domini romà gairebé fins el final de l'Imperi Romà d'Occident.<ref>[[#RieraiRossello|Riera i Rossello (2003)]]:p.105</ref>
 
==El domini visigot al País Valencià==
El poder visigot en els seus primers moments no només es va preocupar de pacificar la península, sinó que ja va donar els primers passos per a reconstruir d'alguna manera la infraestructura urbana, almenys en alguns llocs claus com [[Mèrida]]. A partir d'aquest moment, el domini polític i militar visigot, tot i que sense arribada de nova població, va suposar l'inici d'una llarga etapa de relativa tranquil·litat i reconstrucció, només entorbolida per alguna revolta de la noblesa hispana, eminentment catòlica.<ref name=uzerosis/>
 
Els visigots eren [[arrianisme|arrians]], però estaven molt allunyats d'Hispània i només van prestar veritable atenció als assumptes de la península quan van haver de refugiar-se en ella després de ser expulsats de les Gàl·lies pels francs en el 507 en la [[batalla de Vouillé]].{{CCCitació necessària|data=novembre de 2012}} Però aquesta instal·lació de nova gent va repercutir escassament en l'àrea mediterrània. Durant el primer terç del [[segle VI]] no es pot parlar d'un autèntic estat visigot independent, ja que van estar molt tutelats pels [[Regne dels Ostrogots]], per tallar l'expansió dels francs. Aquest període «ostrogot» (507-548) va suposar també l'arribada de gent d'aquesta ètnia per a ocupar els llocs claus i fer-se càrrec de la situació. Un d'aquests ostrogots, Teudis, va arribar a ser rei, i gaudí d'un llarg regnat entre [[531]] i [[549]].<ref name=uzerosis/>
 
La llarga etapa que aniria des de l'ocupació nominal visigoda a les guerres civils que van sorgir a la mort de Teudis, amb la [[Dominació bizantina de les Illes Balears|conquesta bizantina de les Balears]], significaria un dilatat lapse de pau i tranquil·litat. Al mateix temps, es va crear un cert distanciament amb el poder central, unit a la recuperació de moltes ciutats, promoguda pel clergat i la noblesa local, que ara són gairebé la mateixa cosa. Al mateix temps, es va registrar un augment de l'autonomia i el poder de diverses regions, especialment en la Baetica, però en absolut exclusiu d'aquesta província. Però, res concret sabem de la zona valenciana en aquests anys.<ref name=uzerosis/>
851.856

modificacions