Diferència entre revisions de la pàgina «Capil·lar sanguini»

cap resum d'edició
{{millorar enllaços interns}}
Els '''capil·lars''' són els [[vas sanguini|vasos sanguinis]] de menor diàmetre, estan formats solament per una capa de [[teixit]], el que permet l'intercanvi de substàncies entre la [[sang]] i les substàncies que es troben al voltant d'aquesta.
 
== Histologia ==
La [[paret capil·lar]] està formada per una capa de [[endoteli|cèl·lules endotelials]] extremadament aplanades, una làmina basal i una petita xarxa de [[fibra reticular|fibres reticulars]]. Poden associar-se a la paret capil·lar algunes cèl·lules mesenquimàtiques indiferenciades. En alguns punts, les cèl·lules pericapil·lars es diferencien més i tenen unes prolongacions ramificades que s'estenen circularment entorn del capil·lar. Aquestes cèl·lules anomenades pericitos, es pensa que puguin ser contràctils. Les pròpies cèl·lules endotelials poden contreure's després d'un estímul mecànic i per això sembla innecessari atribuir variacions de la grandària de la llum a cèl·lules especials de la paret capil·lar.
 
El calibre dels capil·lars de les diferents parts del cos varia entre uns límits relativament estrets, entre 8 i 12 micròmetres, i permet el pas amb dificultats de les cèl·lules sanguínies. En els [[òrgan|òrgans]] que estan en un estat d'activitat funcional mínima, molts capil·lars estan estrets de tal manera que tot just circula sang per ells. Ordinàriament, només el 25 per 100 del jaç capil·lar total del [[cos humà|cos]] està obert, però quan augmenta l'activitat, els capil·lars s'obren i es restaura el flux per a atendre a les necessitats locals d'[[oxigen]] i [[nutrient|nutrients]]. En els talls transversals dels capil·lars petits, una cèl·lula endotelial pot estendre's al voltant de tota la llum. En els capil·lars majors, la paret pot estar constituïda per dues o tres cèl·lules. S'estima que la longitud total de tots els capil·lars del cos humà és d'uns 10.000.000 quilòmetres.
== Fisiologia dels capil·lars ==
 
La funció principal dels capil·lars és l'intercanvi de substàncies entre la llum dels capil·lars i el l'interstici cel·lular dels teixits. Només el 5% de la sang es troba en la circulació capil·lar i amb un volum tan petit de sang s'assegura la funció d'intercanvi de substàncies. Aquestes substàncies són nutrients, [[gasos]] i productes finals del [[metabolisme cel·lular]].
La funció d'intercanvi varia segons l'estructura delde l'endoteli, depenent de si és continu o fenestrat. L'intercanvi de substàncies entre l'interior dels capil·lars i el interstici cel·lular dels teixits s'afavoreix per la secció màxima en els capil·lars pel que fa a tot el sistema circulatori i la velocitat mínima de la sang que els recorre. El flux de sang dels capil·lars ve regulat per les [[arterioles]] que presenten musculatura en la seva paret, mitjançant vasoconstricció o vasodilatació. Els tres mecanismes que regulen l'intercanvi de substàncies són: Sistema de transportadores cel·lulars, que generalment funcionen a costa d'energia metabòlica, seleccionen quines substàncies s'intercanvien entre la llum del capil·lar i el interstici cel·lular. Difusió: Basada en la diferència en el gradient de concentracions que va del mitjà més concentrat almenys concentrat. Els mecanismes de difusió funcionen extremadament bé amb molècules liposolubles ja que poden travessar les membranes com per exemple l'oxigen i l'anhídrid carbònic. Les molècules més hidrosolubles necessiten canals situats en les membranes i passen a través de mecanismes de difusió. És molt important el pes molecular de la substància per a la permeabilitat pel que a més pes molecular, menys permeabilitat. La composició del plasma i líquid intersticial és bàsicament la mateixa. Es diferencien en la quantitat de proteïnes que és d'uns 16 meg/litre en el plasma i només 2 meg/litre en el líquid intersticial, perquè les proteïnes no travessen els capil·lars. Quan es renova el líquid intersticial, entra en contacte amb la cèl·lula. Com més impermeable sigui l'endoteli més transport es produeix i, com més permeable, més difusió. Filtració: Es refereix sobretot a l'aigua. Les forces que participen en la filtració depèn de l'Equació de Starling.
 
*'''Sistema de transportadores cel·lulars''', que generalment funcionen a costa d'energia metabòlica, seleccionen quines substàncies s'intercanvien entre la llum del capil·lar i el interstici cel·lular.
 
*'''Difusió''': Basada en la diferència en el gradient de concentracions que va del mitjà més concentrat al menys concentrat. Els mecanismes de difusió funcionen extremadament bé amb molècules liposolubles ja que poden travessar les membranes com per exemple l'[[oxigen]] i l'[[anhídrid carbònic]]. Les molècules més hidrosolubles necessiten canals situats en les membranes i passen a través de mecanismes de difusió. És molt important el pes molecular de la substància per a la permeabilitat pel que a més pes molecular, menys permeabilitat. La composició del [[plasma sanguini|plasma]] i la del líquid intersticial és bàsicament la mateixa. Es diferencien en la quantitat de [proteïna|proteïnes]] que és d'uns 16 meg/litre en el plasma i només 2 meg/litre en el líquid intersticial, perquè les proteïnes no travessen els capil·lars. Quan es renova el líquid intersticial, entra en contacte amb la cèl·lula. Com més impermeable sigui l'endoteli més transport es produeix i, com més permeable, més difusió.
 
*'''Filtració''': Es refereix sobretot a l'[[aigua]]. Les forces que participen en la filtració depèn de l'[[Equació de Starling]].
 
 
965

modificacions