Vibrato: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa descripció a la imatge Amplitudenmodulation.ogg a partir del peu de foto
Cap resum de modificació
Línia 1:
El '''vibrato''' és un efecte [[música|musical]] que prové de l'oscil·lació de l'[[Altura (música)|altura]] d'un to com a màxim de mig to, però habitualment molt menys. La freqüència de la [[Modulació (música)|modulació]] és de 1 a 7 [[Hertz|Hz]], obtingut amb la veu, amb instruments de corda i de vent. La veu produeix l'efecte per una sinergia de la [[laringe]] quan emet una vocal recolzada [[Diafragma (múscul)|diafragmàticament]]. Com tal, forma un efecte essencial del [[cant redoblat]], típic de les [[Pitiüses]].
 
En els [[instrument de corda|instruments de corda]] ([[violí]], [[cello]], [[guitarra]]...) el músic oscil·la un dels seus dits de la mà esquerra sobre una corda del mastilmàstil del seu intsrumentinstrument. En els [[instrument de vent|instruments de vent]] s'obté mitjançant una lleugera obertura o tancament d'un orifici o una tècnica especial d'insuflació.<ref>{{GEC|0237842}}</ref> Als instruments elèctrics o electrònics, hi el vibrato s'actiona per un botó o una mànega. Al piano és impossible a causa que és un instrument de percussió. És a dir, emet una nota base que es va extingint en volum i temps.
La veu produeix l'efecte per una sinergia de la [[laringe]] quan emet una vocal recolzada [[diafragma|diafragmàticament]]. Com tal, forma un efecte essencial del [[cant redoblat]], típic de les [[Pitiüses]].
 
En els [[instrument de corda|instruments de corda]] ([[violí]], [[cello]], [[guitarra]]...) el músic oscil·la un dels seus dits de la mà esquerra sobre una corda del mastil del seu intsrument. En els [[instrument de vent|instruments de vent]] s'obté mitjançant una lleugera obertura o tancament d'un orifici o una tècnica especial d'insuflació.<ref>{{GEC|0237842}}</ref> Als instruments elèctrics o electrònics, hi el vibrato s'actiona per un botó o una mànega. Al piano és impossible a causa que és un instrument de percussió. És a dir, emet una nota base que es va extingint en volum i temps.
* Exemple d'un vibrato per modulació de freqüència de 6 Hz [[Fitxer:Frequenzmodulation.ogg|Vibrato per modulació de freqüència]]
No s'ha de confondre amb el [[trèmolo]].
*Exemple d'un trèmolo per modulació de l'amplitud de 6 Hz [[Fitxer:Amplitudenmodulation.ogg|modulació de l'amplitud]]
 
És un efecte del qual l'ús o el desús depèn de moviments de moda i de vegades està controvertit. El vibrato orquestral a la [[música clàssica]] s'ha fet de moda des dels anys 1920, sota la influència del [[jazz]] i la música popular. Molts compositors ([[Ígor Stravinski|Stravinski]], [[Johannes Brahms|Brahms]], [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]]) no l'estimaven<ref>[[Roger Norrington]] en un interviu amb Claus Spahn [http://www.zeit.de/2009/13/Interview-Norrington «Ein Gespräch mit Sir Roger Norrington über die Vorzüge des Alters, seinen Kampf gegen das Vibrato und die Egomanie der Pulthelden.»] {{de}}, en ''[[Die Zeit]]'', 19 de març 2009 (en català: «Un conversació amb Sir Roger Norrington sobre els advantatges de la vellesa, la seva lluita contra el vibrato i l'egomania del directors d'orquestra.»)</ref> i es sol abusar d’aquesta tècnica perquè l’oscil·lació de la nota camufla l’afinació.<ref>NN., [http://secundaria.uvic.cat/_treballs/43a61245fe4646d34d47a9e84d4fe37e5bb2ec7b_TREBALL%20DE%20RECERCA%20-%20Pedagogia%20del%20viol%C3%AD.pdf «Vibrato»] in : ''Pedagogia del violí'', pàgina 54, Institut Santiago Sobrequés i Vidal, promoció 2008-2010, pàgina 54</ref>
 
==Referències==
Linha 14 ⟶ 12:
 
[[Categoria:Tècniques musicals]]
[[Categoria:Òpera]]
 
[[da:Vibrato]]