La Selva del Camp: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 30:
== Història ==
Fragments de dues escultures romanes s'han trobat a les partides dels [[Vilars]], una a la font de l'Abello i l'altra al Mas Bertran. Recentment s'han fet troballes al [[Barranc de Sales]].▼
A la donació dels Montgons de [[1149]] la ''Silva Constantina'' apareix com a limit. La carta de població es de [[13 de maig]] de [[1164]] i fou concedida per l'arquebisbe [[Hug de Cervelló]], amb subjecció a la justicia i senyoria de l'església de Tarragona. El [[1169]] apareix com a senyor el [[paborde]] Ramon de Bages, i encara que a un document de [[1174]] s'esmenta com a senyoria de l'església tarragonina, una butlla de [[1194]] confirma la senyoria del paborde. Al segle XIII es va trespassar el clos murat i es va forma el raval de Vilanova. El [[1215]] es documenten molins de blat, entre ells el de Mas de Moixó del que encara es veuen les restes. El [[1218]] els vilatans van deixar els diners al paborde per comprar l'Albiol, on els vilatans van obtenir drets i [[emprius|empriu]]. El [[1237]] el paborde Ferrer Pallarès va garantir que només els vilatans podrien pasturar els ramats en el terme selvatà.▼
{{capentcat|right}}
{{entcat|[[Paretdelgada]]|263}}
Linha 35 ⟶ 39:
{{entcat|[[la Selva del Camp|Selva del Camp, la]]|4.439}}
{{fientcat}}
▲Fragments de dues escultures romanes s'han trobat a les partides dels [[Vilars]], una a la font de l'Abello i l'altra al Mas Bertran. Recentment s'han fet troballes al [[Barranc de Sales]].
▲A la donació dels Montgons de [[1149]] la ''Silva Constantina'' apareix com a limit. La carta de població es de [[13 de maig]] de [[1164]] i fou concedida per l'arquebisbe [[Hug de Cervelló]], amb subjecció a la justicia i senyoria de l'església de Tarragona. El [[1169]] apareix com a senyor el [[paborde]] Ramon de Bages, i encara que a un document de [[1174]] s'esmenta com a senyoria de l'església tarragonina, una butlla de [[1194]] confirma la senyoria del paborde. Al segle XIII es va trespassar el clos murat i es va forma el raval de Vilanova. El [[1215]] es documenten molins de blat, entre ells el de Mas de Moixó del que encara es veuen les restes. El [[1218]] els vilatans van deixar els diners al paborde per comprar l'Albiol, on els vilatans van obtenir drets i [[emprius|empriu]]. El [[1237]] el paborde Ferrer Pallarès va garantir que només els vilatans podrien pasturar els ramats en el terme selvatà.
El [[1280]] o [[1282]] els pobles del [[Camp]] es van reunir a la Selva per lluitar contra el veguer reial Bernat Bolla; el castell reial a [[Tarragona]] fou atacat i saquejat així com les cases i bens del veguer. Això va portar dures represalies del rei al poble de la Selva, pero tot i així el [[1285]] es va tornar a enfrontar als oficials del rei pel cobrament dels impostos.
Línia 58:
Durant la primera meitat del segle XX va tenir poca importancia, i la població es va anar reduint. El [[1950]] era de 2.599 habitants. Despres dels anys seixanta es va anar recuperant, per fer un creixement notable al final del segle, amb l'instal·lació d'un polígon industrial (La Drecera) i nombroses urbanitzacions. El [[1903]] es va crear la Societat Agrícola que el [[1911]] es va fusionar amb el Sindicat Agrícola Català de Sant Isidre i donà origen a l'Associació Agrícola de la Selva del Camp. La [[terrissa]] va tenir una certa importància (el carrer dels ollers es esmentat des el segle XIII) per desapareixer a la segona meitat del segle.
== Pabordes coneguts ==
| |||