Zenó d'Èlea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Fusió amb Nearc d'Elea emprant els Viquiestris Etiqueta: nova fusió |
||
Línia 1:
{{fusió des de|Nearc d'Elea}}
{{Infotaula persona
| nom = Zenó d'Elea
| imatge = Zeno of Elea.jpg
| peu = Zenó d'Elea.
| data_naix = [[490
| lloc_naix = [[430
| data_mort =
| lloc_mort =
Línia 13:
| ètnia=
}}
'''Zenó d'Elea''' (''Zenon'', {{polytonic|Ζήνων}}) ([[490 aC]]-[[430 aC]]), fill de Teleutàgores, fou un filòsof [[
▲'''Zenó d'Elea''' (''Zenon'', {{polytonic|Ζήνων}}) ([[490 aC]]-[[430 aC]]), fill de Teleutàgores, fou un filòsof [[Presocràtic|presocràtic]] grec membre de [[escola d'Elea|l'escola d'Elea]] fundada per [[Parmènides]], originari de la ciutat d'[[Vèlia|Elea]], empori comercial grec situat a la [[Magna Grècia]], a l'actual regió de [[Campània]], [[Itàlia]]. Fou deixeble de [[Parmènides]] i potser conegut de [[Melissos]]; va conèixer [[Sòcrates]], que era molt més jove. Va residir a [[Atenes]] força temps. Va lluitar contra el tirà que governava Elea però no se sap si el va veure enderrocat o va morir intentant enderrocar-lo. El nom del tirà és indicat de manera diferent segons les fonts.
== Biografia ==
Com succeeix amb la majoria dels filòsofs [[presocràtics]], la vida de Zenó d'Elea roman en gran part desconeguda. Les fonts que brinden llum sobre aquest tema són el
▲Com succeeix amb la majoria dels filòsofs [[presocràtics]], la vida de Zenó d'Elea roman en gran part desconeguda. Les fonts que brinden llum sobre aquest tema són el diàleg [[Parmènides (diàleg) | Parmènides]] de [[Plató]] i l'obra [[vida dels filòsofs il·lustres]] de l'historiador i filòsof antic [[Diògenes Laerci]].
En el diàleg de Plató, es diu que Zenó té prop de 40 anys i que Parménides frega els 65 en el moment en que tots dos es troben amb un [[Sòcrates]] "molt jove", dada que ens pot servir per situar el seu naixement voltant de l'any [[480 aC | 480]] o [[490 aC | 490]] A.C. Plató el descriu com "alt i bell a la mirada", així com estimat pel seu mestre.
Com el seu mestre, va tenir probablement una gran activitat política: el mateix Laerci afirma que Zenó recolzava el derrocament del [[tirà]] eleata que governava, sota perill de mort:
Linha 39 ⟶ 37:
== Pensament ==
{{Article principal
Va passar a la història per les seves [[aporia|apories]], que es presentaven com a
▲Va passar a la història per les seves [[aporia|apories]], que es presentaven com a consequències de la concepció parmeniana de l'ésser. Els arguments de Zenó en defensa del seu mestre se centren en el problema de la pluralitat i en el moviment. També féu apories en defensa de la hipòtesi de ''la unitat de l'ésser'' (és a dir, en contra de la pluralitat de l'ésser), però no s'ha conservat cap dels arguments d'aquesta segona classe). L'aporia es basa en la presentació d'una [[paradoxa]].
* Pel que fa al problema de la pluralitat i la percepció sensible, hi ha força testimonis dels seu plantejament. En aquest destaca l'exemple de la faneca de blat.
Linha 52 ⟶ 49:
# Contra la realitat del esdevenir del [[temps]].
El ressò d'aquestes apories ha durat fins a la nostra època, que sens dubte ha motivat la [[matemàtica]] i la [[física]], a més de plantejar les oposicions entre sensació, experiència i raó. Aplicant aquest esquema se li ha considerat el primer a utilitzar la demostració anomenada
=== Pensament infinitessimal === ▼
Els raonaments de Zenón constitueixen el testimoni més antic que es conserva del pensament [[infinitesimal]] desenvolupat molts segles després en l'aplicació del [[càlcul infinitesimal]] que naixerà de la mà de [[Leibniz]] i [[Isaac Newton | Newton]] en [[1666]]. No obstant això, Zenó era aliè a tota possible matematització, presentant una conceptualització de tal estil com un instrument necessari per poder formular les seves paradoxes.
Linha 67 ⟶ 63:
== Vegeu també ==
* [[Filosofia presocràtica]]
| |||