Revisió del 20:54, 17 nov 2012 modifica Davidpar (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Reversors 100.685 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 09:00, 18 nov 2012 modifica desfés Kippelboy (discussió \| contribucions) Autopatrullats 124.200 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 26: ''Xut!'' es començà a publicar perquè els seus impulsors creien que també s'havia de poder riure d'un fenomen social en ascendència com era l'esport, considerat llavors per la resta de publicacions com un fenomen que conduïa a la regeneració social. ''Xut!'' deixa clar en l'editorial del primer número, “Xutem”, que el seu únic propòsit és riure i fer riure a partir de l'esport: {{cita\|D'entre la munió de revistes, revistetes i revistasses que parlen d'esport amb aquella bona fe –que Déu els la conservi!-, no n'hi ha cap ni una que s'ho prengui a brometa, com si el futbol estés renyit amb la grimègia i veient boxar dues menors del districte cinquè hom no s'hi pogués fer un bon panxó de riure. Tothom es pren els esports amb més seriositat que una purga. […] Per això nosaltres venim a ficar-hi cullerada, i amb el decidit propòsit de riure'ns del mort i de qui el vetlla, de prendre'ns a brometa el succés esportiu més esgarrifós i de pitorrearnos –amb el respecte degut, eh?- de la patum més venerable, sortim a la palestra i amunt i crits”</big>.<ref>XUT!, núm.1 (23-11-1922)}}</ref> == Antecedents i tiratge == Línia 37: == L'èxit durant la dictadura de Primo == “Durant la Dictadura, fou quan assolírem els tiratges més extraordinaris i quan passàrem les angúnies més intenses. El censor, home implacable, tatxava sense contemplacions tot allò que no entenia i, de vegades, ens obligava a escriure el número de cap i de nou.”<ref name="Xut">''Xut!'', núm. 500 (10-5-1932).</ref> Això és el que els succeí, conta la revista, amb el número extraordinari del 4 de gener del 1928, que ressenyava el partit del Sants contra l'Español i del qual se n'havia fet la tirada més grossa de la història del setmanari. El públic esperava que el setmanari fes molta llenya de l'arbre caigut (l'Español), però resulta que el censor era blanc-i-blau i va obligar-los a reescriure el número de dalt i de baix. Després d'aquell número ja van ser a punt d'ésser suspesos definitivament.<ref>''Ibídem.''</ref> La Dictadura va estar a punt de tancar el setmanari algunes vegades més. Segons Costa, el primer editor, en els primers temps de la Dictadura, el governador civil de Barcelona == Referències == {{referències}}

Xut!: diferència entre les revisions