Furs d'Aragó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 2:
Els '''Furs d'Aragó''' són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de fur locals feta pel [[Bisbe d'Osca]], [[Vidal de Canyelles]], al [[Vidal Mayor]].
En [[1247]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] va convocar Corts Generals del Regne a [[Osca]] amb la intenció de continuar l'obra legisladora de la Corona, compilant en un sol document la legislació vigent. En el '''Privilegi Real''' de [[1283]], [[Pere III d'Aragó]] confirma els furs i la seva aplicació s'estén a tot el Regne.<ref name="Sapiens121">{{Citar publicació | cognom=Mata | nom =Jordi | article =Jaume I. Rei i Mite | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.8.14 |issn = 1695-2014}}</ref>
Els furs en el seu origen eren pactats, això és, fruit d'una aportació comuna dels Consells a què el Rei donava el seu vistiplau. En un primer moment es van compilar i van arribar a tenir fins dotze llibres en les revisions de [[1496]], [[1517]] i [[1542]]. En [[1552]] es realitza una gran refosa, incloent les [[Observances]]. L'última tasca de compilació es produeix en [[1667]]. La tasca de codificació es va veure superada en moltes ocasions per les normes que dictaven les pròpies [[Corts d'Aragó]] i que s'incorporaven com parteix de les [[norma jurídica|normes jurídiques]] del Regne.
Linha 17 ⟶ 16:
*[[Furs de Terol]]
*[[Joan V de Lanuza]]
== Referències ==
{{referències}}
==Enllaços externs==
| |||