Revisió del 21:18, 18 nov 2012 modifica Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.425 edits Pàgina nova, amb el contingut: «'''Numen''' ("presència", plural ''numina'') és un terme llatí que es refereix a una deïtat meravellosa, dotada d'un poder misteriós i fascinador, que al...».		Revisió del 21:19, 18 nov 2012 modifica desfés Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.425 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''Numen''' ("presència", plural ''numina'') és un terme llatí que es refereix a una deïtat meravellosa, dotada d'un poder misteriós i fascinador, que al seu torn és font idíl·lica d'inspiració. De forma més general, el terme podria referir-se a cadascun dels déus de la [[mitologia ~~clàssica~~romana]]. Abasta el sentit sagrat i d'immanència que hi havia en tots els llocs i objectes per a la religió [[Roma\|romana]]. La multiplicació de noms per als déus itàlics no ha d'ocultar el numen que el romà sentia que existia en totes les manifestacions del món natural. La paraula ''numen'' és usada també pels sociòlegs per expressar la idea del poder màgic que hi ha en un objecte, especialment quan es refereixen a idees dins de la tradició occidental. Usada en aquest sentit la paraula ''numen'' és sinònima de ''[[~~Raja~~Mana (mitologia)\|~~raja~~mana]]'', encara que aquesta paraula és usada en el context de les cultures de la [[Polinèsia]] i el [[Àsia\|Sud-est Asiàtic]]. El teòleg protestant alemany [[Rudolf Otto]] va utilitzar la paraula ''numen'' per descriure en ser sagrat suprem a qui totes les religions tendeixen a intentar conèixer i el que va generar el primer sentiment religiós per mitjà d'experiències religioses o ''[[hierofanies]]''.

Numen (religió): diferència entre les revisions