Diferència entre revisions de la pàgina «Josefina de Beauharnais»

cap resum d'edició
m (r2.7.2) (Robot afegeix: hy:Ժոզեֆին դը Բոհարնե)
Josefina va néixer a l'illa de la [[Martinica]], el 1763, en una família terratinent amb plantacions de canya de sucre. Als 15 anys va viatjar a [[París]] per casar-se amb Alexandre, vescomte de Beauharnais, que en tenia 17. El matrimoni va durar fins el [[1785]]. De la relació van néixer dos fills: [[Eugeni de Beauharnais|Eugeni]] i [[Hortense de Beauharnais|Hortènsia]].
 
Després de passar un temps a Martinica va haver de tornar cap al continent el [[1790]], fugint de les convulsions a l'illa com a conseqüència de la [[Revolució Francesa]]. En arribar a París va viure de prop tots els esdeveniments de la revolta i el [[Regnat del Terror]]. Fins i tot va arribar a ser empresonada durant més de tres mesos el [[1794]], amb perill de la seva vida. Finalment va ésser alliberada i va fer més sort que el seu antic marit Alexandre de Beauharnais, que va ésser guillotinat.
 
== Josefina, emperadriu ==
[[Fitxer:Jacques-Louis_David_019.jpg|thumb|left|Napoleó corona Josefina (fragment de l'obra [[La coronació de Napoleó]] de [[Jacques-Louis David]] (1805)]]
 
Amb el temps, Josefina aconseguí refer-se i introduir-se a la societat de l'època del [[Directori francès|Directori]]. Esdevingué popular i mantingué bons contactes. Va ésser per la seva amistat amb el director [[Paul de Barras|Barras]] que va conèixer el jove general de 27 anys, Napoleó Bonaparte. Ella en tenia 32. Es van casar civilment el [[9 de març]] de [[1796]]. L'any següent ella comprà el [[Château de Malmaison]], on hi residí fins la seva mort.
 
Malgrat que, d'entrada, ella no confiava massagaire en les possibilitats d'ascens del seu marit i no tenia uns sentiments massagaire intensos en versenvers seu, sempre li va fer costat i li va ésser de gran ajuda en la seva brillant carrera política.
 
El punt culminant de la seva relació el marca la consagració, el [[2 de desembre]] de [[1804]], a la catedral de [[Notre-Dame de París]], per part del Papa [[Pius VII]] de l'Emperador i l'Emperadriu. Napoleó va prendre la corona de les mans del Papa i se la va posar a si mateix i després va coronar la seva dona.
 
Napoleó va acollir molt bé els fills de Josefina, tractant-los com a propis i procurant per a ells bons partits. De fet, les actuals cases reials sueca, danesa, grega, belga, noruega, de Luxemburg, de Liechtenstein i de Mònaco són descendents del seu fill [[Eugeni de Beauharnais|Eugeni]], i l'emperador [[Napoleó III]] de França era el fill petit d'[[Hortènsia de Beauharnais]].
 
Però Napoleó no amagava el seu interès per tenir un hereu que el pogués succeir. Tot semblava indicar que Josefina era apta per a la procreació pel fet d'haver tingut els altres fills i que els problemes devien venir per part de l'Emperador. Però el fet que una amistançada d'aquest es quedés embarassada va delatar que Josefina era estèril i no podria donar-li descendència a Napoleó. Així doncs, estrenant el nou Codi Civil Francès, el [[Codi de Napoleó]], es van divorciar el [[10 de gener]] de [[1810]]. El 1811, Napoleó es va tornar a casar amb [[Maria Lluïsa d'Àustria]], amb la quequal va tenir un fill, que seria [[Napoleó II]].
 
Josefina va conservar el títol d'Emperadriu de França i va rebre el de duquessa de Navarra. Es va retirar al castell de Malmaison, als afores de París, on va residir fins a la seva mort per [[pneumònia]], el 28 de maig de 1814.
Usuari anònim