Biga de Cruïlles: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[File:Biga de Cruïlles.jpg|thumb|Afegiu-hi una llegenda]]
Aquesta biga romànica del monestir benedictí de [[Sant Miquel de Cruïlles]] formava part, en origen, de l’estructura d’un [[baldaquí]] o [[cimbori]] que coronava l’altar major de l'església. Per això només té decoració per tres de les seves cares, les visibles als fidels (ja que la cara interna no es veia). Se la considera obra d'inicis del s.XIII.
Va ser trobada casualment enl'any unes1936 obresper J. Sustrà Viñas durant el procés de desmuntatge i restauració del retaule de Sant Miquel del mateix monestir, conservat també al [[Museu d'Art de Girona]].
Aquesta biga hauria estat aprofitada com a travesser, per unir la part de la [[predel·la]] amb el retaule. Fa 370 cm d'allargada, és de secció rectangular, de 13,5 cm per 9 cm i pintada al tremp.
Els colors que destaquen en la decoració són sobretot terrosos: ocres, vermells, marrons, etc., amb tocs de verd i blanc en zones puntuals.
A lesLes cares inferior i posterior de la biga, lahan decoracióestat ésdecorades floral,només amb motius florals. La millor conservada aés la inferior.
La cara central deés ladecorada bigaamb motius figurats, i és la més interessant iconogràficament; presenta una curiosa [[processó]] de clergues. Llegint l’escena d’esquerra a dreta, s’hi observa un edifici amb arcuacions de tipus llombard i una creu grega a la porta. A l’entrada d’aquest edifici hi ha un bisbe o abat amb la crossa a la mà dreta i la [[mitra]] al cap, acompanyat de dos assistents que aguanten el [[gremial]] o drap litúrgic. A continuació hi ha una colla de clergues amb [[capa pluvial]] oberta pel davant, llarga i sense mànigues, totes adornades de forma diversa. Sembla que s’hi pot apreciar la caputxa, que als primers temps portaven les capes pluvials. Els monjos estan vistos de perfil i amb la boca mig oberta en actitud de cantar. Alguns sostenen llibres, uns altres porten un [[encenser]] i la majoria aguanten una espalmatòria. Els dos monjos que precedeixen el grup, a l’extrem esquerra, vesteixen [[dalmàtica]] i sostenen uns canelobres.
Als ambdós costats de la processó hi ha unes delicades estilitzacions vegetals resoltes amb uns puntejats blancs.
Aquesta escena podria tractar-se, atès que el monestir és dedicat a [[Sant Miquel]], de la processó del MonteMont Gargano després de la primera aparició de Sant Miquel arcàngel. Llavors, qui presidiria la processó no seria un abat sinó el bisbe de Siponte. Aquest tema també el trobem al frontal d’altar de Soriguerola (actualment al [[MNAC]]), d’una manera diferent.
A les cares inferior i posterior de la biga, la decoració és floral, millor conservada a la inferior.
Aquesta escena podria tractar-se, atès que el monestir és dedicat a [[Sant Miquel]], de la processó del Monte Gargano després de la primera aparició de Sant Miquel arcàngel. Llavors, qui presidiria la processó no seria un abat sinó el bisbe de Siponte. Aquest tema també el trobem al frontal d’altar de Soriguerola (actualment al MNAC), d’una manera diferent.
Es conserva molt poca pintura sobre taula gironina, l’estudi estilístic i cronològic d’aquesta biga es fa difícil, però així hi tot, s’ha relacionat, tant pel procediment tècnic com per la meticulositat narrativa, amb la pintura sobre taula del suposat taller de Vic, i especialment amb el frontal d'altar dedicat a la vida de la Mare de Déu procedent del Coll, actualment al [[Museu Episcopal de Vic]].