Biga de Cruïlles: diferència entre les revisions

Aquesta biga romànica del monestir benedictí de [[Sant Miquel de Cruïlles]] formava part, en origen, de l’estructura d’un [[baldaquí]] o [[cimbori]] que coronava l’altar major de l'església. Per això només té decoració per tres de les seves cares, les visibles als fidels (ja que la cara interna no es veia). Se la considera obra d'inicis del s.XIII.

Va ser trobada casualment enl'any unes1936 obresper J. Sustrà Viñas durant el procés de desmuntatge i restauració del retaule de Sant Miquel del mateix monestir, conservat també al [[Museu d'Art de Girona]].

Aquesta biga hauria estat aprofitada com a travesser, per unir la part de la [[predel·la]] amb el retaule. Fa 370 cm d'allargada, és de secció rectangular, de 13,5 cm per 9 cm i pintada al tremp.

La cara central deés ladecorada bigaamb motius figurats, i és la més interessant iconogràficament; presenta una curiosa [[processó]] de clergues. Llegint l’escena d’esquerra a dreta, s’hi observa un edifici amb arcuacions de tipus llombard i una creu grega a la porta. A l’entrada d’aquest edifici hi ha un bisbe o abat amb la crossa a la mà dreta i la [[mitra]] al cap, acompanyat de dos assistents que aguanten el [[gremial]] o drap litúrgic. A continuació hi ha una colla de clergues amb [[capa pluvial]] oberta pel davant, llarga i sense mànigues, totes adornades de forma diversa. Sembla que s’hi pot apreciar la caputxa, que als primers temps portaven les capes pluvials. Els monjos estan vistos de perfil i amb la boca mig oberta en actitud de cantar. Alguns sostenen llibres, uns altres porten un [[encenser]] i la majoria aguanten una espalmatòria. Els dos monjos que precedeixen el grup, a l’extrem esquerra, vesteixen [[dalmàtica]] i sostenen uns canelobres.