Segons la teoria de [[separació de poders]] de l'estat, els membres del poder legislatiu han de ser diferents dels membres de eldel [[poder executiu]] i [[poder judicial]], si bé açòaixò dependrà finalment de l'organització establidaestablerta en la Constitució vigent.
La ingerència d'altres organismes aliens al poder legislatiu en la generació de lleis vàriavaria entre sistemes de govern. Per exemple, ena [[Xile]] el [[President de Xile|President de la República]] té una funció de co-legislador, existint una sèrie de matèries de llei en les quals solament el president pot tenir la iniciativa.
En altres ordenaments jurídics, lila separació de poders no està clara. Un cas emblemàtic és el de la [[Unió Europea]], on no existeixen òrgans independents per a fer-se càrrec de cadascun dels tres poders, sinó que el [[Consell de la Unió Europea|Consell]], la [[Comissió Europea|Comissió]] i el [[Parlament Europeu|Parlament]] comparteixen les diferents funcions dels poders executiu i legislatiu d'una forma molt més complexa.
