Jordi Secall: diferència entre les revisions

'''Jordi Secall''' (1932) fou un dels primers artistes abstractes de les comarques de Tarragona. Dibuixant, pintor, gravador i dissenyador, va formar-se a l’[[Escola-Taller d’Art]], on va tenir professors com [[Lluís Saumells]] o [[Garcianguera]]. A més, es graduà en les especialitats de [[Disseny d’Interiors]] i en [[Arts del Llibre]] (gravat) a la [[Llotja]] de Barcelona. Es donà a conèixer oficialment la diada de Sant Jordi de l’any [[1961]] com a membre del [[Cercle Pere Johan]]. Per tant, Secall va iniciar el seu camí al costat d’artistes coneguts, peròtot i que ell sorprenia amb una obra de caràcter gestual, preocupat essencialment pel seu tractament plàstic. “Treballarà amb tot tipus de material tan amb teles i papers, tintes, pintures plàstiques, sempre per tal de potenciar la textura i el tractament del color”.<ref>Salcedo, Antoni, L’art del S. XX a les comarques de Tarragona, Tarragona, Diputació de Tarragona: 2001 p. 72</ref> L’any [[1968]] va iniciar-se en la seva etapa de mestre a l’Escola-Taller d’Art. "A banda dels coneixements acadèmics i l'aptitud per transmetre'ls als alumnes, Jordi Secall era per damunt de tot artista; se'naixí es sentia i voliavol sersentir-hose. Un artista a la vegada espontani i processador, componedor i improvisador, que interactua amb l'atzar. Les pintures, els gravats i els dibuixos des del primer a l'últim, si els veiem de prop, ens fan companyia, són polits, d'una serenitat olímpica i d'un sabor delicat i exquisit".<ref>http://www.diputaciodetarragona.cat/mamt/</ref>

Els començaments de l’artista Secall són de pintor [[surrealista]], mostrant especial predilecció per [[Joan Miró]] i el seu ideal artístic. S’inclinà per ser gravador acceptant les vicituds que suposava un ofici com aquest. Tot i això, cap als anys seixanta el públic comença a interesar-se pel seu art, per aquell “art nou”. Secall, en una entrevista al ''Diario Español de Tarragona'' digué que “des de 1953 dedica la vida a la pintura; que pinta allò que sent i imagina, no el que veu”. EnteníaEntenia el seu art com un llenguatge i l’omplia de frases suggestives i estimulants. Tot i això, des del 1995 va pintar i va gravar apropant-se al expressionisme abstracte lligat cada cop més a la identitat de la imatge, fent jocs de llums i ombres que permetessin contorns sense desestimar la caligrafia.

*[[1999]]: presenta l’exposició ''Incertesa'' al Palau de la Diputació de Tarragona. A aquesta mostra corresponen majoritariamentmajoritàriament a les maneras ''I Qualitats'', tramas i ''IV Vectors''.