Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Diccionari Etimologic I Complementari De La Llengua Catalana}}
Cap resum de modificació
Línia 4:
Aquest diccionari complementa en molt els reculls [[lèxic|lexicals]] anteriors, sobretot quant a nous significats i dades diverses referents a la vida i ambient de les paraules. Des de jove, Coromines ha mantingut un contacte molt pròxim amb gent d'arreu del país que parlaven un llenguatge ric. Les converses amb pagesos, muntanyencs i gent de mar Ii han permés d'aprofundir el coneixement de la riquesa del català, que ens ha transmès.
 
Més que en mots nous, aprofondeixaprofundeix en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l'ambient de les paraules. El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu primer diccionari [[castellà]]. Els aspectes històric i [[dialectologia|dialectològic]] hi sorgeixen amb un relleu particular. L'objectiu final n'és sempre l'etimologia. Comparat amb el diccionari castellà, els aspectes reservats a la llengua parlada moderna hi omplen una mesura força més gran, i també s'hi ha estat més generós en les citacions de texts pròpiament literaris. És molt ric, encara, en dades toponímiques. Tots dos diccionaris, el [[català]] i el castellà, s'ajuden i es remeten sovint l'un a l'altre.
 
Un dels trets fonamentals de l'obra és el seu abast d'estudi plurilingüístic, és a dir que sovint hi trobem ben estudiat també el lèxic [[occità]], l'[[aragonès]] i el d'altres [[llengües romàniques]] i [[llengües germàniques|germàniques]]. I com el seu títol indica és «complementari» d'altres obres com el [[Diccionari català-valencià-balear]], perquè complementar i millorar els immensos materials d'aquest diccionari històric i dialectal ha estat un dels objectius de l'obra.