Estabilitat del nucli atòmic: diferència entre les revisions

L''''estabilitat d'un nucli atòmic''' és la tendència que aquest té a romandre sencer, sense "trencar-se", és a dir, la tendència a que l'[[energia d'enllaç]] dels [[nucleons]] ([[neutrons]] i [[protons]]) que formen el [[nucli atòmic]] sigui prou estable per a que no produeixi la separació d'aquests ([[fissió nuclear]]). En el cas de núclids d'elements químics petits, l'estabilitat del seu nucli es relaciona més aviat amb la tendència a que aquest no "s'enganxi" a altres nucleons o nuclis formant un nucli nou ([[fusió nuclear]]).

[[Fitxer:Isotopes and half-life.PNG|thumb|300px|Taula amb els diferents [[elements químics]] segons el nombre de [[neutrons]] (eix vertical) i de [[protons]] (eix horitzontal) al [[nucli atòmic]] del seu [[isòtop]] més estable. Els colors clars corresponen als nuclis inestables (més clar és més inestable) i el taronja als més estables. La línia recta negra indica on estarien els que tenen igual nombre de protons que de neutrons. Llegenda: N=nombre de neutrons al nucli, Z=nombre de protons al nucli.]]