Àfrica Sud-occidental Alemanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2+) (Robot afegeix: sk:Nemecká juhozápadná Afrika |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
|nom_complet = Àfrica Sud-occidental Alemanya
|nom_comú =
|continent = Africa
|país =
|status = Colónia
|imperi = Imperi alemany
Linha 13 ⟶ 11:
|any_fi = 1915
|life_span = 1884 — 1915
|data_inici = 7 d'agost
|data_fi = 9 de juliol
|esdeveniment1 = [[Genocidi]]
|data_esdeveniment1 = 1904-1907
|esdeveniment_fi = Tractat de Versalles
|p1 =
|bandera_p1 =
Linha 30 ⟶ 25:
|imatge_escut =Coat_of_arms_of_German_Southwest_Africa.png
|símbol = Coats of arms of German colonies
|mapa = Deutsch-Sudwestafrika.png
|mapa_descripció =
|capital = [[Windhoek]] (des de 1891)
|governant1 = Theodor von Leutwein
|governant2 = Friedrich von Lindequist
Linha 46 ⟶ 40:
|dades_superfície1=835100
|dades_població1=220000
|moneda = [[Marc (moneda)|Marc]]
}}
L''''Àfrica Sud-occidental Alemanya''' fou una [[colonització|colònia]] [[alemanya]] a l'est de l'[[Àfrica Austral]] del [[1884]] al 1915, que incloïa els territori que avui correspon a [[Namíbia]].
==
El 1842 els missioners alemanys protestants de la Societat Missionera Renana, [[Heinrich Kleinschmidt]] i [[Carl Hugo Hahn]], protegits per comerciants d'[[Hamburg (estat)|Hamburg]] i cridats pels [[afrikaners]], s'establiren entre els [[hereros]], a la costa i als territoris de Windhoek i Otjimbinje. El mateix any fundarien la vila de [[Windhoek]], on s'hi establiren els cabdills hereros Tjamuaha i [[Maharero]], i el 1845 fundaren [[Rehoboth (bantustan)]]; imprimiran llibres en llengües africanes i fundaran escoles. El 1843 Livingstone arribà a la Franja de Caprivi, però no aconseguí establir cap missió. El 1853 l'explorador suec [[Carl John Andersson]] creuà el país des de [[Walvis Bay]], on el 1843 s'hi establiren els primers colons europeus (els comerciants de ramat Sidney Dixon, James Morris i Frank Bassingthwaighte) fins al llac Ngami (avui [[Botswana]]). Els missioners alemanys Kleinschmidt i Vollmer componen el primer diccionari nama-alemany, i proposen usar aquesta llengua en la missió.
Des del 1846 esclataren conflictes entre [[hereros]], [[nama]] i [[afrikaners]]. El 1868, degut a les guerres tribals entre hereros, hotentots i ovambos, els missioners alemanys demanaren protecció britànica. Reberen suport alemany, però els anglesos rebutjaren la proposta. S'estableixen també les primeres companyies minaires des del 1850, ja que es trobà coure a l'[[hinterland]] de Windhoek, però s'abandona perquè el transport a la costa era costós. El 1859-1860 molts hereros s'estableixen al territori fugint dels portuguesos.
Linha 61 ⟶ 56:
Així, el [[1878]] pactaren amb [[Alemanya]] la renúncia a l'actual [[Namíbia]] llevat [[Walvis Bay]], a canvi de tenir les mans lliures a [[Egipte]]. El [[Congrés de Berlín]] del 1881-1885 reconeixeria el fet. El cap de la Societat Missionera Renana, Friedrich Gotthard Karl Ernst Fabri, escrigué el llibre ''Alemanya necessita colònies'' demanant la intervenció alemanya al territori.
==
El [[1880]] esclatà una nova guerra tribal entre [[damara]], [[afrikaners]], [[hereros]] i [[ovambo]]s, en la qual [[Maharero]] va destruir [[Windhoek]]. El govern alemany tornà a preguntar als britànics si protegiria la vida i propietats dels colons i missioners blancs establerts al país.
Linha 78 ⟶ 74:
Però aquesta despoblació provocada de manera artificial va repercutir en la manca de mà d'obra i que repercutirà negativament en el desenvolupament del territori. Nogensmenys, entre el 1908 i el 1913 uns 13.000 immigrants blancs arribaren al territori, atrets per les explotacions diamantíferes a Lüderitz-Bucht. Així la població dels 800.000 kilòmetres quadrats arribaria als 80.000 habitants.
== Fi del domini alemany ==
En esclatar la [[Primera Guerra Mundial]], el 6 d'agost del 1914, el Govern de la [[Unió Sud-africana]] decidí assumir totes les obligacions de la guarnició regular britànica, i el dia 10 envià una expedició a Namíbia, comandada per [[Louis Botha]]. Els residents i soldats alemanys, comandats pel general Göring, organitzaren la resistència amb suport d'alguns voluntaris bòers que s'havien revoltat contra els britànics. El 25 de setembre uns 6.000 alemanys vencen als angloboers a Sandfontein i ocupen Walvis Bay.
Linha 83 ⟶ 80:
El febrer del 1915 Deventer atacà la badia de Lüderitz i Kermanshoop, cosa que els permeté setjar als alemanys a Windhoek el 12 de maig. Finalment, el [[9 de juliol]] del [[1915]], els soldats alemanys es rendiren. Seran internats, juntament amb bona part dels residents alemanys, i cap el 1919 seran repatriats a Alemanya juntament amb 600 ''indesitjables''. Als ciutadans alemanys, nogensmenys, se'ls permeté tornar a llurs terres, i continuaren fent la seva vida.
==
* Bullock, A.L.C., ''Germany's Colonial Demands'', [[Oxford University Press]], 1939.▼
* Schnee, Dr.Heinrich, (governador de l'[[Àfrica Oriental Alemanya]]), ''German Colonization, Past and Future - The Truth about the German Colonies'', [[George Allen & Unwin]], London, 1926.
▲* Bullock, A.L.C., ''Germany's Colonial Demands'', [[Oxford University Press]], 1939.
[[Categoria:Colònies europees d'Àfrica]]
▲{{ORDENA:Africa Sud-Occidental Alemanya}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Història de Namíbia|Africa]]
[[Categoria:Història d'Alemanya]]
[[Categoria:Geografia històrica d'Àfrica]]
[[bg:Германска Югозападна Африка]]
| |||