Astenosfera: diferència entre les revisions

1.131 bytes afegits ,  fa 9 anys
m
Revertides les edicions de: 188.79.203.4 (discussió) fins l'última edició de: Joutbis
m (Revertides les edicions de: 188.79.203.4 (discussió) fins l'última edició de: Joutbis)
L’astenosfera té un gruix de 100km. A causa dels seu moviments de convecció es produeix la deriva continental. El basalt de l’astenosfera llisca per les dorsals oceàniques fent que l’escorça oceànica s’expandeixi, però quan es troba a un obstacle (els continents) la placa oceànica passa per sota de les plaques continentals retornant el basalt a l’astenosfera. Al cap del temps aquesta placa adquireix una gran resistència.
 
==L'astenosfera, una capa que no hi era==
L’astenosfera té un gruix de 100km. A causa dels seu moviments de convecció es produeix la deriva continental. El basalt de l’astenosfera llisca per les dorsals oceàniques fent que l’escorça oceànica s’expandeixi, però quan es troba a un obstacle (els continents) la placa oceànica passa per sota de les plaques continentals retornant el basalt a l’astenosfera. Al cap del temps aquesta placa adquireix una gran resistència. I es la segona capa despres de la litosfera---[[Special:Contributions/188.79.203.4|188.79.203.4]] ([[User talk:188.79.203.4|discussió]]) 11:37, 24 nov 2012 (CET)
L'any 1914 el geòleg [[Joseph Barrell]] va suggerir que a l'interior del mantell, a uns 100 km de profunditat, hi havia una zona en què les altes temperatures devien fer que els materials perdessin gran part de rigidesa i es comportessin plàsticament. Va anomenar astenosfera aquesta nova capa, que significa 'capa dèbil'. L'astenosfera permetria que els fons de les conques s'enfonsessin a causa del pes dels sediments que s'hi acumulaven, i que els relleus s'alcessin a mesura que l'erosió els anava alleugerint de pes. Aquest procés corresponia a la [[isostàsia]]. Els desplaçaments verticals a causa de la isostàsia són de vegades molt notables. Per exemple, la península d'Escandinàvia s'ha aixecat diverses desenes de metres des que fa 10.000 anys va desaparèixer el casquet de glaç que la recobria; actualment es continua aixecant a una velocitat d'entre 1 i 10 mm/any, segons les zones. Quan es va començar a parlar sobre la teoria de tectònica de plaques l’astenosfera va aconseguir més protagonisme, fins i tot, es va arribar a pensar que aquesta capa era l’única responsable dels moviments de convecció ( no tot el mantell).
Però, durant la dècada del 1990 es va veure que no era on es suposava, és a dir, a sota de la litosfera.
Avui dia amb l’ajuda de la topografia sísmica, que ha revelat que tot el mantell terrestre flueix, ha permès donar una volta a la realitat, on l’astenosfera queda descartada per innecessària i per tant, inexistent. Tot i això, encara s’utilitza aquest terme en llibres de ciència.
<ref>{{en}} K. 0. Emery, ''[http://www.pnas.org/content/77/12/6968.full.pdf Relative sea levels from tide-gauge records]''</ref>
 
== Vegeu també ==
389.766

modificacions