Mateu I Visconti: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2+) (Robot afegeix: mk:Матео I Висконти |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Matteo I Visconti.jpg|thumb|right|Mateu I Visconti.]]
'''Mateu I Visconti'''
==Llinatge==
*Floramonda Visconti, casada amb Guiu Mandelli
*
*Caterina Visconti, casada el [[1298]] amb
*Zaccarina Visconti, casada amb Otó Rusconi de [[Como]]
*Marc Visconti (?-[[1329]]), senyor de [[Lucca]]
*
*
*[[Esteve Visconti]] (?-[[1327]]), senyor d'[[Arona]]
*Agnès Visconti, casada amb Cecí della Scala
Linha 22 ⟶ 19:
Mateu Visconti fou un home d'armes que va servir fidelment al seu oncle-avi [[Otó Visconti]] en les lluites que aquest va lliurar per a fer-se amb el poder en la [[Senyoriu de Milà|ciutat de Milà]]. El desembre de [[1287]], amb 37 anys d'edat, el seu oncle-avi el nomenà ''Capità del poble'' i fou confirmat en el càrrec dos anys després. L'any [[1291]] el Consell General de la ciutat el nomenà [[Senyor de Milà|senyor de]] [[Milà]], sense que existís però un veritable mandat oficial del [[Rei dels Romans]] [[Rodolf I d'Habsburg]]. Finalment el maig de [[1294]], un correu del rei, el nomenà vicari general per a [[Llombardia]].
El [[1295]], a la mort d'Otó, començà un període de batalles per a fer-se amb el poder a [[Milà]] entre els seguidors del vicari imperial ([[gibelins]]) i els partidaris del [[papa]] ([[güelfs]]), conduïts per la [[Torriani|família Torriani]]. No sense dificultats Mateu es va mantenir al capdavant de la ciutat fins el juny de [[1302]], moment en el qual va haver d'enfrontar-se a una lliga que agrupava als partidaris milanesos dels Torriani i els enemics dels [[Visconti]] de les ciutats de [[Cremona]], [[Pavia]], [[Piacenza]], [[Novara]], [[Vercelli]], [[Lodi]], [[Crema (Itàlia)|Crema]] i [[Montferrat (Itàlia)|Montferrat]], dirigida per Albert Scotti. Aquests tingueren un exèrcit de 10.000 homes i obliguaren a Mateu a exiliar-se de la ciutat. La residència milanesa dels Visconti fou saquejada i destruïda, i els Torriani supervivents pogueren retornar a la ciutat, sent nomenat senyor de Milà [[Guiu Torriani]], nebot de l'últim Torriani que havia governat la ciutat. Mateu va romandre exiliat diversos anys a [[Motteggiana]], com a hoste de la família Scaligeri de [[Verona]].
==Intervenció d'Enric VII==
Linha 32 ⟶ 29:
El [[29 de juny]] de [[1312]] Enric VII és coronat [[Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador]] pel [[papa]] [[Climent V]]. El seu regnat com a emperador serà molt curt, ja que morí el [[24 d'agost]] de [[1313]] a [[Buonconvento]] ([[Toscana]]). Aprofitant la seva mort [[Robert I de Nàpols|Robert d'Anjou]] es feu amb el liderat del partit güelf i fou proclamat vicari pontifici de la Llombardia pel propi Clement V, ajudat al seu torn per la família Torriani. Els fills de Mateu intentaren posar ordre a la situació, aconseguint la derrota dels güelfs a les batalles de Gaggiano i [[Rho]], aturar l'act de [[Piacenza]] i aconseguir l'enclavament de [[Tortona]]. El [[1315]] Marco Visconti aconseguí derrotar el senescal angeví prop de [[Voghera]] i posteriorment s'ocuparen les ciutats de [[Montecatini Terme]], [[Pavia]], [[Alessandria]] i [[Verceil]]. El [[1316]] una revolta popular expulsa de [[Parma]] al güelf Gibert de Correggio, vicari angeví.
==
[[Fitxer:John22.jpg|
L'elecció del nou [[papa]] [[Joan XXII]] l'any [[1316]], d'origen francès, inicia un nou front de lluita. El papa envià dos emissaris a les ciutats gibelines de [[Milà]], [[Verona]] i [[Màntua]], on presenten als seus senyors la prohibició papal d'usar el títol de ''vicari imperial''. Al març, una [[butlla]] del papa confirma aquesta prohibició a qualsevol que usés aquest títol si ho havia atorgat el difunt emperador Enric VII.
Linha 39 ⟶ 36:
===Repercussions amb Gènova===
Durant aquest temps, les quatre grans famílies de la [[República de Gènova]] es disposaren a enfrontar-se. D'una banda els [[Grimaldi]] i els [[Fieschi]], güelfs i pròxims al rei [[Robert I de Nàpols|Robert d'Anjou]], i per una altra banda els [[Spínola]] i els [[Doria]], gibelins i propers als [[Visconti]]. Al març de [[1318]] els
===
El [[1319]] un exèrcit compost de güelfs [[Florència|florentins]] i [[Bolonya|bolonyesos]] s'apoderà de [[Brèscia]] i [[Cremona]]. [[Lluc Visconti]] derrotà al senescal angeví Hug dels Baus, el qual que desitjava apoderar-se d'[[Alessandria]]. El príncep [[Felip VI de França|Felip de Valois]] fou reclamat pel papa perquè acabès amb les forces pro-viscontinianes, així es trobà a l'agost de [[1320]] amb les tropes llombardes a les ribes del riu [[Sesia]] però davant el poder d'aquestes esperà un mes i retornà a França.
En [[1320]] s'inicià en la nova seu papal, establer-ta en aquells moments a [[Avinyó (França)|Avinyó]] un procés contra Mateu en el qual se l'acusà de [[nigromància]] per a provocar la mort del [[papa]], amb la complicitat de [[Dante Alighieri]]. Mateu es negà al setembre del mateix any a anar fins
La guerra seguí destrossant la Llombardia, així Marc Visconti a l'abril derrotà un exèrcit güelf a [[Vercelli]] però al juny no pogué entrar a [[Asti (municipi italià)|Asti]], apoderant-se
==Mort de Mateu==
[[Fitxer:Galeazzo I Visconti.jpg|
Des dels inicis de 1322 semblà que l'[[Església Catòlica]] havia decidit acabar amb els Visconti. El [[cardenal]] i llegat papal [[Bertrand du Poujet]] proclamà, des d'[[Asti (municipi italià)|Asti]], la santa creuada contra els Visconti amb reunió dels ''croats'' a [[Valenza]]. Al març de 1322 l'acusació d'heretgia va extendre's a tots els fills de Mateu i foren enviades 1.465 citacions per a comparèixer davant el tribunal. L'arquebisbe de Milà, Aicardo Antimiani, condemnà Mateu Visconti per heretge i foren confiscats els seus béns i s'anul·laren tots els seus honors.
A finals de maig Galeàs va deixar el govern de [[Piacenza]] a la seva esposa [[Beatriu d'Este]] i al seu fill [[Assó Visconti|Assó]] per a fer-se càrrec del [[Senyor de Milà|govern de Milà]], que li confià Mateu abans de retirar-se a [[Crescenzago]], on morí
==Enllaços exterrns==▼
* {{it}} [http://www.storiadimilano.it/Personaggi/Visconti/matteo.htm Storia di Milano - Matteo Visconti]▼
▲*
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Senyor de Milà]] | abans=[[Otó Viconti]] | després=[[
{{Filera de successions|títol=[[Senyor de Milà]] | abans=[[Guiu Torriani]] | després=[[Galeàs I Visconti]] | anys=[[1311]] – 1322}}
{{Finalitza taula}}
{{commons|Category:Matteo I Visconti}}
| |||