Ultramuntanisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m retocs i ref
Línia 1:
'''Ultramuntà''' és un terme utilitzat per referir-se a l'[[integrisme]] [[Església catòlica|catòlic]], és a dir, aquelles persones o grups catòlics que sostenen posicions tradicionalistes, apegades a la línia doctrinal anterior al [[Concili Vaticà II]].<ref>{{GEC|0216238}}</ref>
'''Ultramuntà''' és un terme utilitzat per referir-se a l'[[integrisme catòlic]], és a dir, aquelles persones o grups catòlics que sostenen posicions tradicionalistes, apegades a la línia doctrinal anterior al [[Concili Vaticà II]]. El terme té el seu origen en l'adjectiu ''ultramontano'', pel qual els italians solien referir-se a aquells que van néixer a França i Alemanya durant l'[[Edat Mitjana]]. Ultramuntà significa «més enllà de les muntanyes», en referència als Alps que separen a Itàlia i el [[Vaticà]], quan havia estat triat un papa d'una regió no Italiana a aquest se'l solia anomenar "Papa ultramuntà". Inicialment la paraula va començar a utilitzar-se per referir-se a persones o regions «molt catòliques» o «fidelment catòliques». Després de la [[Reforma Protestant]] del ([[segle XVI]]) el terme va començar a ser utilitzat en to pejoratiu, per referir-se als cristians subjectes a l'autoritat del [[Papa]] i durant la [[Il.lustració]] del ([[segle XVIII]]) als qui eren partidaris dels privilegis del Vaticà en contra de les polítiques nacionalistes religioses que portaven endavant França, Alemanya i altres països europeus que transitaven cap a la democràcia liberal. A la [[Revolució Francesa]] ([[1789]]), el terme va ser utilitzat per referir-se al tipus d'Estat catòlic anterior a la revolució, frontalment oposat al nou [[Estat laic]] totalment [[Separació Església-Estat|separat de l'església catòlica]] i amb plena llibertat de consciència, que va emergir de la Revolució francesa.
 
'''Ultramuntà''' és un terme utilitzat per referir-se a l'[[integrisme catòlic]], és a dir, aquelles persones o grups catòlics que sostenen posicions tradicionalistes, apegades a la línia doctrinal anterior al [[Concili Vaticà II]]. El terme té el seu origen en l'adjectiu ''ultramontano'', pel qual els italians solien referir-se a aquells que van néixer a França i Alemanya durant l'[[Edat Mitjana]]. Ultramuntà significa «més enllà de les muntanyes», en referència als Alps que separen a Itàlia i el [[Vaticà]], quan havia estat triat un papa d'una regió no Italiana a aquest se'l solia anomenar "Papa ultramuntà". Inicialment la paraula va començar a utilitzar-se per referir-se a persones o regions «molt catòliques» o «fidelment catòliques». Després de la [[Reforma Protestant]] del ([[segle XVI]]) el terme va començar a ser utilitzat en to pejoratiu, per referir-se als cristians subjectes a l'autoritat del [[Papa]] i durant la [[Il.lustració]] del ([[segle XVIII]]) als qui eren partidaris dels privilegis del Vaticà en contra de les polítiques nacionalistes religioses que portaven endavant França, Alemanya i altres països europeus que transitaven cap a la democràcia liberal. A la [[Revolució Francesa]] ([[1789]]), el terme va ser utilitzat per referir-se al tipus d'Estat catòlic anterior a la revolució, frontalment oposat al nou [[Estat laic]] totalment [[Separació Església-EstatSecularització|separat de l'església catòlica]] i amb plena [[Llibertat d'expressió|llibertat de consciència]], que va emergir de la [[Revolució francesaFrancesa]].
El sacerdot alemany Franz Xavier Kraus sostenia el 1908 que «un ultramuntà és qui posa la idea de l'Església sobre la de religió» <ref> en "Spektatorbrief", II, citat en l'article ''Ultramontanismus'', "Realencycl. für prot. Theol. u. Kirche", ed. 1908, citat a la vegada a ''Ultramontanismo'', Enciclopedia Católica, en castellà [http://www.enciclopediacatolica.com/u/ultramonta.htm (en línia)]</ref>
S'atribueix com triomf del Ultramontanisme la resolució del [[Concili Vaticà I]] que va establir la [[infal·libilitat]] papal i la jurisdicció universal suprema del [[Papa]] sobre els catòlics del món. Aquest s'ha vinculat de manera interpretativa amb el [[franquisme]], l'[[antifeminisme]], l'[[antisemitisme]] i l'[[anticomunisme]]. En general assumeix una posició reticent enfront de la democràcia i els drets dels ciutadans, quan no contrària. Als països en què la majoria de la població és catòlica, l'ultramontanisme es vincula amb la [[ideologia conservadora]].
 
El sacerdot alemany Franz Xavier Kraus sostenia el 1908 que «un ultramuntà és qui posa la idea de l'Església sobre la de religió» <ref> enA "Spektatorbrief", II, citat ena l'article ''Ultramontanismus'', "RealencyclRealencyclopädie. für prot.protestantische Theol.Theologie u.und Kirche", ed. 1908, citat a la vegada a ''Ultramontanismo'', Enciclopedia Católica, en castellà [http://www.enciclopediacatolica.com/u/ultramonta.htm (en línia)«Ultramontanismo»] {{es}}, Enciclopedia Católica</ref>
== Referències ==
 
<references />
S'atribueix com triomf de l'ultramontanisme la confirmació del Ultramontanisme[[Syllabus Errorum]] i la resolució del [[Concili Vaticà I]] que va establir la [[infal·libilitat pontifical]] papal i la jurisdicció universal suprema del [[Papapapa]] sobre els catòlics del món. Aquest s'ha vinculat de manera interpretativa amb el [[franquisme]], l'[[antifeminisme]], l'[[antisemitisme]] i l'[[anticomunisme]]. En general assumeix una posició reticent enfront de la democràcia i els drets dels ciutadans, quan no contrària. Als països en què la majoria de la població és catòlica, l'ultramontanisme es vincula amb la [[Conservadorisme|ideologia conservadora]] i anti[[ciència|cièntifica]].<ref>[[Nicolás Salmerón y Alonso|Nicolás Salmeron]], «Prólogo», a J. G. DRAPER, ''Historia de los conflictos entre la religión y la ciencia'', Madrid, Imprenta de Aribau y Ca, 1876, pàgina LII, citat per Jordi Bohigas i Maynegre, [http://www.tdx.cat/handle/10803/81746 «»], ''"Per Déu i per la Ciència". L'Església i la ciència a la Catalunya de la Restauració (1874-1923)'', Girona, Universitat de Girona, 2011,pàgina 73</ref>
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.ewtn.com/library/Theology/Arcicgf3.htm «The Gift of Authority»] (Eternal Word Television Network) {{en}}
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
 
[[Categoria:Història de l'Església Catòlica]]