Sidó: diferència entre les revisions

{{polisèmia}}

[[Fitxer:SidonViewOfOldCity.jpg|thumbnail|300px|Vista de la ciutat de Sidó]]

Sidó, moderna Saïda en francès o en àrab صيدا‎, Ṣaydā (fenici צדן, Ṣydwn; grec: Σιδών; llatí: Sidon; hebreu צידון‎, Ṣīḏōn, turc: Sayda) és una ciutat del Líban, la tercera del país, a la govenació del Sud, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 kms al nord de Tir i altres 40 kms al sud de Beirut. El nom correspon al modern nom àrab de "pesca". L'antiga Sidó fou una ciutat de [[Fenícia]] a la qual la [[Bíblia]] la descriu com la terra de [[Canaan]]; al segon mil·lenni era poblada per [[cananeus]] i era considerat l'establiment mes al nord dels cananeus (i Gaza el mes al sud). El seu nom segons [[Flavi Josep]] i altres derivaria de Sidó, fill de Canaan (Gènesis 10.15) fill de Noè.

 

=== Sidó romana, bizantina ===

El [[66 aC]] va quedar sota sobirania romana i va romandre en mans de romans i bizantins fins el [[637]].

 

 

=== Sidó otomana ===

Fou possessió otomana després del [[1516]]. L'emir drus [[Fakhr al-Din]] (1595-1634) la va afavorir i hi va construir un ''khan''. El 1792 el governador otomà Djazzar Pasha va expulsar als mercaders francesos. El 1840 va ser bombardejada pels anglesos i austríacs. Els francesos van arribar al país el [[1919]] i va formar part del territori del [[Gran Líban]] establert com a mandat el 1920.

 

=== Independència ===

La població volia la seva unió a [[Síria]] però les negociacions del 1936 va establir definitivament un estat separat. Sota el primer ministre [[Riyad al-Sulh]] (assassinat el 1951) va tenir una participació destacada a la vida nacional; el [[1943]] el Gran Líban va esdevenir república del [[Líban]]. El 1946 tenia 15.000 habitants (5.000 al segle XVIII però ja havia arribat als 15.000 vers 1914) però van augmentar per l'arribada de refugiats palestins el 1948. El 1958 Saïda va participar a la revolta contra el president [[Camille Chamoun]]. El 1980 va arribar a 117.000 habitants dels que el 80% eren musulmans [[sunnites]]. Des de 1970 la població civil va patir atacs aeris israelians i bombardejos navals per culminar amb la invasió per terra el 1982; el 1985 els israelians es van haver de retirar deixant al càrrec a les [[Forces Libaneses]], milícies de la dreta cristiana que va bombardejar el camp de refugiats palestins d'Ayn al-Halwa (Aïn el-Héloué) durant un mes fins que finalment foren obligats a abandonar la ciutat. Els palestins van dominar la ciutat fins el juny de 1991 quan l'Exèrcit Libanès va agafar el relleu. Les milícies sunnites van esdevenir la principal força i el cap sunnita local, el milionari [[Rafik Hariri]], va esdevenir primer ministre l'octubre de 1992 (fins a 1998 i altre cop del 2000 a 2004) sent assassinat el 2005.

 

== Governants ==

* Dinastia Zimrida, segle XVIII aC

* Zimr-Hadda (Zimrida II), segle XIV aC

** Mehmed Kurshid Pasha 1864– 1865

*** al vilaiat de Beirut 1865

 

 

[[Categoria:Ciutats de Fenícia]]

[[Categoria:Ciutats del Líban]]