Diferència entre revisions de la pàgina «Acte jurídic»

1 octet eliminats ,  fa 7 anys
cap resum d'edició
(Retiro comentari sense referències)
{{MTortografia}}
Un '''acte jurídic''' és el fet, humà, [[voluntat|voluntari]] o [[consciència (psicologia)|conscient]] i lícit, que té per fi immediat establir entre les persones [[relació jurídica|relacions jurídiques]], crear, modificar o extingir [[dret subjectiu|drets]] i [[obligaciódeure|obligacions]]. L'acte jurídic produeix una modificació en les coses o al món exterior perquè així ho ha disposat l'[[ordenament jurídic]].<ref name=" acto ">[http://www.dicciobibliografia.com/Diccionario/Definition.asp?Word=ACTO%20JURIDICO acto jurídico]</ref>
 
Perquè es doni l'acte jurídic no n'hi ha prou amb que hi hagi un subjecte i un objecte amb prou capacitat, es necessita alguna cosa que els posi en relació, establint un llaç o un vincle que els uneixi, fent passar la [[relació jurídica]] de l'estat de possibilitat a l'estat d'existència. Aquest tercer element és un fet, que per ser productor d'efectes jurídics es denomina fet jurídic, quan aquest fet procedeix de la voluntat humana rep el nom de acte jurídic.
 
== Classificacions ==
* Actes positius i negatius: En els primers, el naixement, modificació, extinció, etc. d'un [[dret subjectiu|dret]], depèn de la realització de l'acte, com és, per exemple, la signatura d'un [[pagaré]], el lliurament d'una suma de [[diners]], la realització d'un [[treball ( economia)|treball]] o d'una [[obra d'art]]. En els segons, en canvi, la conducta jurídica consisteix en una omissió o abstenció, com és el cas de les obligacions de no fer. El propietari d'una [[casa]] llogada a una tercer ha abstenir-se de pertorbar en el gaudi d'ella, en aquest fet negatiu, en aquesta abstenció, consisteix el compliment de la seva obligació.
 
* Actes unilaterals i bilaterals: Els actes jurídics són unilaterals quan per la seva perfecció, requereixen de la voluntat d'una sola part, que pot ser una sola [[Persona jurídica|persona]], en el cas del testament, o la voluntat de diverses [[Persona jurídica|persones]] però que són una sola part, doncs la seva voluntat és expressada amb el mateix sentit, com per exemple en el cas de les comunitats que són representades per un administrador. Són bilaterals quan requereixen el consentiment de dos o més voluntats (consentiment), com els [[contracte]] s.
 
: Aquesta classificació no s'ha de confondre amb la d'[[contracte]]s que són unilaterals i bilaterals. Els contractes són sempre actes jurídics bilaterals, des que no existeixen sense el concurs de voluntats, però amb vista als seus efectes, es diu unilaterals als quals creen [[Obligació jurídicadeure|obligacions]] a càrrec d'una sola de les parts, com ara el [[contracte de dipòsit|dipòsit]], la [[donació]] i bilaterals a aquells que les creen per a ambdues, com la compravenda i el contracte de treball.
 
*; Actes entre vius i d'última voluntat: Els actes jurídics l'eficàcia no depèn de la mort d'aquells de la voluntat emanen, es diuen actes entre vius, com són els [[contracte]] s. Quan no han de produir efectes sinó després de l'[[mort]] d'aquells de la voluntat emanen, es denominen actes d'última voluntat o mortis causa, com són els [[testament]] s.
 
*; Actes gratuïts i onerosos: Actes a títol gratuït o simplement gratuïts són aquells en què la [[Obligació jurídica|obligació]] està a càrrec d'una sola de les parts i responen a un propòsit de liberalitat; tals els [[testament]] s, la [[donació]], la renúncia sense càrrec a un [[dret subjectiu|dret]]. En canvi, en els actes onerosos les obligacions són recíproques i cada contractant les contreu en vista de que l'altra part s'obliga al seu torn, així passa en la compravenda, la permuta, etc.
 
*; Actes formals i no formals: Actes formals o solemnes són aquells l'eficàcia depèn de l'observança de les formalitats ordenades per la [[lleilegislació]]. Són no formals o no solemnes aquells la validesa no depèn del compliment de solemnitat alguna.
 
*; Actes patrimonials i de [[Dret de família|família]]: Els primers són els que tenen un contingut econòmic. Els segons, en canvi, es refereixen a [[drets]] i [[obligació jurídica|deures]] de família o extrapatrimonial.
 
*; Actes d'administració i de disposició o alienació: En l'acte de d'[[administració]] només es transfereix la tinença, l'ús, per exemple, l'[[arrendament]], [[comodat]], aquest acte no treu de l'esfera d'actuació del subjecte al bé en qüestió, objecte de l'acte pel contrari. En els de disposició es transmet el domini, la [[propietat privada |propietat]] de la [[cosa (Dretdret)|cosa]] per exemple: la L'[[alienació]] i el [[gravamen]].
 
*; Actes abstractes de causa i causats: L'acte abstracte no obstant de constituir una declaració de [[voluntat]] que revela l'ànim de generar efectes jurídics que, interessin a l'agent, no porten la causa incorporada en si, exemple: el gir d'una lletra que contenint una [[Obligació jurídicadeure|obligació]] de pagament, és independent de la seva causa. L'acte causat té causa evident i notòria. Exemple: el L'[[arrendament]]
 
== Les formalitats en els actes jurídics ==
 
== Les formalitatsFormalitats en els actes jurídics ==
Els actes jurídics, en general, poden ser formals o no formals. Són formals aquells actes jurídics per l'existència o validesa és necessària la manifestació de certs caràcters externs, en vista a produir plens efectes jurídics. Exemple d'això són els [[Contracte|contractes]] solemnes, que requereixen d'una solemnitat pròpiament tal, o els [[Contracte|contractes]] reals, que requereixen del lliurament de totes.
 
Les formalitats, tal com les reconeix la [[doctrina]], poden ser:
 
*; Formalitats ad-solemnitatem : Es refereix a aquelles formalitats que constitueixen requisit d'existència o validesa de l'acte en qüestió, i davant la posarà un acte és nul, inexistent, o no produeix efecte jurídic. Per exemple, en la majoria dels països, la compravenda de béns arrels s'ha de fer en [[Escriptura|escriptura pública]], sense la qual s'entén que la venda és nul·la. Aquestes solemnitats s'estableixen en consideració a la naturalesa de l'acte, donada la importància que el determinat [[negoci jurídic]] té per al '[[ordenament jurídic]] nacional.
 
*; Formalitats habilitants : Són aquelles formalitats establertes en consideració de les [[Persona jurídica|persones]] incapaços o absents, en vistes de protegir el seu [[patrimoni]] amb certes traves legals que impedeixen als seus representants disposar lliurement del seu [[patrimoni]]. Aquest és el cas, per exemple, de les restriccions dels guardadors de la venda de béns arrels dels seus pupils, la qual, en la majoria dels països, s'ha de fer en pública [[subhasta]] prèvia autorització de [[jutge]] competent . La seva omissió implica la nul·litat de l'acte en qüestió.
 
*; Formalitats ''ad probationem'': elsEls requisits externs a l'acte jurídic que s'exigeixen en consideració a l'acreditació formal d'un acte davant la [[societat]] o les [[Autoritat|autoritats]]. Per regla general, es tradueix en l'escripturació del determinat acte, com és en el cas dels [[Contracte|contractes]] de [[treball (economia)|treball]], on és d'interès del [[legislador]] que aquests actes es mantinguin [[Escriptura|escripturats]] o registrats, en protecció dels treballadors. La seva omissió mai comporta la nul·litat, sinó que formes diferents d'ineficàcia dels actes jurídics, com ara la inadmissibilitat de la prova testimonial.
* '''Formalitats de publicitat :''' Aquelles formalitats destinades a donar [[publicitat]] al determinat acte jurídic, i que per regla general es tradueixen en la inscripció del negoci en un registre públic, de manera que totes les persones tinguin accés al coneixement del seu contingut i efectes. La seva violació comporta, com a norma general, la inoposabilitat de l'acte enfront de tercer.
En el codi civil peruà l'acte jurídic està descrit en l'art. 140.
 
220.243

modificacions