Obre el menú principal

Canvis

24 octets eliminats, fa 6 anys
cap resum d'edició
{{cal geo}}
[[Fitxer:FridayView Mosqueof Herat in Herat, Afghanistan2009.jpg|thumb|Mesquita a 300px|Herat]]
[[Fitxer:Herat_view_mosques.jpg|thumb|Herat]]
'''Herat''' (farsi هرات, clàssica ''Aria'') és una ciutat del nord-oest de l'[[Afganistan]], capital de la [[província d'Herat]], situada a la vall del riu [[Hari]] (que passa a 5 km al sud de la ciutat). Fou l'antiga capital de la [[satrapia]] [[persa]] d'[[Ària (Pèrsia)|Ària]] i va formar part de la [[Ruta de la Seda]] sent coneguda a l'edat mitjana com la «Perla del Khorasan». Té una població de 349.000 habitants (estimació [[2006]]) el que la fa la segona ciutat del país. La ciutat encara està dominada per les restes de la ciutadella construïda per [[Alexandre el Gran]]. La ciutat disposa d'aeroport.
 
== Història ==
[[Fitxer:Median Empire.jpg|thumb|270px|left|Ària.]]
És una ciutat molt antiga però la data de fundació és desconeguda. Ja és esmentada a l'[[Avesta]] en la forma persa antiga ''Haraiva''. Fou una de les satrapies [[aquemènides]]. A les fonts gregues apareix com [[Ària (Pèrsia)|Ària]] o ''Areia''. El nom sembla derivar del riu Hari (antic persa Harayu "el que corre"). Diverses fonts perses l'esmenten incloent la [[inscripció de Behistun]]. [[Heròdot]] la qualifica de graner d'Àsia central. Quan Alexandre el Gran va arribar a la zona era sàtrapa Satibarzanes o [[Barzanes]], que era un dels alts oficials orientals junt amb [[Bessos de Bactriana]] i [[Barsentes]] d'[[Aracòsia]]. Al final del [[330 aC]], Alexandre va conquerir la capital d'Ària que era anomenada Artacoana. Es va reconstruir la ciutat i construir la ciutadella i se li va donar el nom d'[[Alexandria d'Ària]].
[[Fitxer:Citadel in Herat Citadelin 2011-cropped.jpg|thumb|esquerra|200px|Ciutadella de Herat]]
 
Després d'Alexandre va estar sota domini de sàtrapes lleials a [[Antígon el Borni]] i després del 301 aC va passar als [[selèucides]]. Va formar part del [[regne grec de Bactriana]]. El [[167 aC]] va passar suposadament a mans dels parts dels quals va passar als escites o sakes (vers [[130 aC]]) i kushans (vers [[30 aC]]), i en algun moment del segle III va passar als [[sassànides]]. El nom pera va evolucionar a Harev i després Hare. Ciutat a la frontera amb els dominis [[heftalites]], va estar sota domini d'aquestos al segle V i VI, a vegades com a vassalls sassànides. En aquest temps hi ha noticies d'una comunitat cristiana nestoriana amb un bisbe. El [[565]] va passar al khanat dels [[Turcs Occidentals]] que hi exercien el poder, segurament a través d'un cap vassall, quan van arribar els àrabs.
[[Fitxer:Herat_Ansari_tomb.jpg|thumb|esquerra|Capella de Khwaja Abd Allah Ansari]]
 
Quan [[Al-Àhnaf ibn Qays]] va conquerir el [[Khorasan]] va evitar Herat ([[652]]) que es devia sotmetre voluntàriament.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bosworth |nom=Clifford Edmund |títol=Historic Cities of the Islamic World |url=http://books.google.es/books?id=UB4uSVt3ulUC&dq=652+herat+conquest&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=anglès |editorial=Brill |data=2007 |pàgines=p.153 |isbn=9004153888 }}</ref> Un governador musulmà apareix esmentat poc després. Es va revoltar vers el [[660]] però fou recuperada el [[661]]. Formà part del govern de [[Khorasan]]. Un grup favorable a Ibn al-Ashath va dominar Herat el [[702]] però foren derrotats per Yazid ibn al-Muhallab. Hi va haver agitació en els anys precedents a la presa del poder pels abbàssides ([[750]]). Fou centre dels partidaris d'[[Ustadhsis]].
[[Fitxer:Gazar_Gah_cemetery_2.jpg|thumb|Cementiri]]
Quan [[Al-Àhnaf ibn Qays]] va conquerir el [[Khorasan]] va evitar Herat ([[652]]) que es devia sotmetre voluntàriament.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bosworth |nom=Clifford Edmund |títol=Historic Cities of the Islamic World |url=http://books.google.es/books?id=UB4uSVt3ulUC&dq=652+herat+conquest&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=anglès |editorial=Brill |data=2007 |pàgines=p.153 |isbn=9004153888 }}</ref> Un governador musulmà apareix esmentat poc després. Es va revoltar vers el [[660]] però fou recuperada el [[661]]. Formà part del govern de [[Khorasan]]. Un grup favorable a Ibn al-Ashath va dominar Herat el [[702]] però foren derrotats per Yazid ibn al-Muhallab. Hi va haver agitació en els anys precedents a la presa del poder pels abbàssides ([[750]]). Fou centre dels partidaris d'[[Ustadhsis]].
[[Fitxer:Herat_Ansari_entrance_portal.jpg|thumb|esquerra||Portal]]
[[Fitxer:Gazar_Gah_cemetery_1.jpg|thumb||Cementiri]]
Herat va tenir governadors locals supeditats al govern del [[Khorasan]]. Els [[Tahírida del Khurasan|tahírides]] (governadors del Khorasan) van dominar la regió del [[821]] al [[873]] en que va passar a Abu Yusuf [[Yakub I ibn al-Layth]] al-Saffar (873-879). Aquesta època fou agitada i el poder al Khorasan va canviar diverses vegades de mans però Herat va restar en mans dels [[saffàrides]]. Després del [[900]], en data incerta, va passar als [[samànides]] de [[Bukhara]] (el seu domini està testimoniat sota [[Nuh II ben Mansur]], 976-997) que la van governar per mig d'un "faik", un noble local vassall; el faik es va revoltar alguna vegada i un dels faiks va obtenir el suport del [[karakhànida]] Bughra Khan que va anar a la regió i va dominar Herat (finals del segle X, vers [[892]]). Va estar sota sobirania dels [[karakhànides]] fins al menys vers el [[994]] quan els samànides van demanar el suport de [[Subuktegin]] (fundador de la dinastia dels [[gaznèvides]] llavors vassalla dels samànides) que va derrotar al faik local i va ocupar la ciutat.<ref>Francis Henry Skrine i Edward Denison Ross, The heart of Asia: a history of Russian Turkestan and the Central Asian Khanates from the earliest times, Routledge, 2004, ISBN 978-0-7007-1017-1</ref> Enfonsada la dinastia samànida ([[1009]]) Mahmud va fer un tractat amb els karakhànides per el qual es va fixar el riu [[Oxus]] com a frontera (vers [[1002]]) i Khorasan va quedar dins els seus dominis. Hi han nombroses referències a la ciutat del [[segle X]].
 
Herat va tenir governadors locals supeditats al govern del [[Khorasan]]. Els [[Tahírida del Khurasan|tahírides]] (governadors del Khorasan) van dominar la regió del [[821]] al [[873]] en que va passar a Abu Yusuf [[Yakub I ibn al-Layth]] al-Saffar (873-879). Aquesta època fou agitada i el poder al Khorasan va canviar diverses vegades de mans però Herat va restar en mans dels [[saffàrides]]. Després del [[900]], en data incerta, va passar als [[samànides]] de [[Bukhara]] (el seu domini està testimoniat sota [[Nuh II ben Mansur]], 976-997) que la van governar per mig d'un "faik", un noble local vassall; el faik es va revoltar alguna vegada i un dels faiks va obtenir el suport del [[karakhànida]] Bughra Khan que va anar a la regió i va dominar Herat (finals del segle X, vers [[892]]). Va estar sota sobirania dels [[karakhànides]] fins al menys vers el [[994]] quan els samànides van demanar el suport de [[Subuktegin]] (fundador de la dinastia dels [[gaznèvides]] llavors vassalla dels samànides) que va derrotar al faik local i va ocupar la ciutat.<ref>Francis Henry Skrine i Edward Denison Ross, The heart of Asia: a history of Russian Turkestan and the Central Asian Khanates from the earliest times, Routledge, 2004, ISBN 978-0-7007-1017-1</ref> Enfonsada la dinastia samànida ([[1009]]) Mahmud va fer un tractat amb els karakhànides per el qual es va fixar el riu [[Oxus]] com a frontera (vers [[1002]]) i Khorasan va quedar dins els seus dominis. Hi han nombroses referències a la ciutat del [[segle X]].
[[Fitxer:Herat 6918aMasjidi Jami courtyard.jpg|thumb|upright200px|Mesquita i minaret a Herat]]
Sota els gaznèvides s'hi va establir la secta herètica dels [[Karramiyya]] o Karamiyya. El Khorasan va passar als [[seljúcides]] després de la victòria de [[Toghrul Beg]] a l'estepa de [[Dandankan]] (o Dandanakan) el [[23 de maig]] de [[1040]], quan els gaznèvides van perdre les seves possessions a [[Pèrsia]]. No abans del [[1161]] (segurament vers [[1175]]) els gúrides, que s'havien independitzat de [[Gazni]] i havien deixat de pagar tribut al seljúcida [[Sandjar]] el [[1152]], van dominar el Khorasan incloent Herat, que fou especialment important durant aquesta dinastia dels gúrides; Ghiyath al-Din el [[1201]] hi va construir una mesquita; el sultà, després de donar inicialment suport als karamiyya, es va passar finalment al ritus xafita.
 
 
Una branca de l'antiga família dels [[gúrides]], els shansabànides, es van poder mantenir al castell de Khaysar (o Kaysar) al sud-est d'Herat. Els primers membres importants d'aquesta branca foren dos germans Tadj al-Din Uthman al-Marghini i Izz al-Din Umar al-Marghini que havien servit a les ordes del sultà Muhammad de Ghor i el primer va rebre el govern del castell de Khaysar (del governador mogol d Pèrsia oriental) mentre el segon fou wazir del sultà. Rukn al-Din Abu Bakr, fill de Tadj al-Din Uthman, es va casar amb una filla del sultà Muhammad i així el seu fill comú, Shams al-Din I Muhammad es va presentar un temps després com l'hereu dels gúrides. El [[1238]] el gran khan [[Ogodei]] va autoritzar la reconstrucció i repoblació de les ciutats, encara però amb limitacions. Llavors era cap dels [[dinastia Kart|xansabànides]] [[Rukn al-Din Abu Bakr]].
[[Fitxer:Herat_view_mosquesMusalla Complex in 2009.jpg|thumb|Vista de200px|Musalla lao ciutadellaMusallah]]
 
[[Fitxer:Herat Citadel.jpg|thumb|esquerra|Ciutadella]]
[[Fitxer:Herat monument.jpg|thumb|Monument]]
[[Fitxer:Herat_clothes_bazaar.jpg|thumb|esquerra|Mercat de roba]]
[[Fitxer:Herat_street_2004.jpg|thumb|Carrer]]
[[Fitxer:Herat_bazaar.jpg|thumb|esquerra|Mercat]]
El [[1245]] Shams al-Din I, que acabava de succeir al seu pare a Khaysar, va fer una sortida afortunada de Khaysar i es va apoderar de la ciutat d'Herat, però es va cuidar de oferir humilment la seva submissió als mongols que el van acceptar com a governant local al mateix nivell que molts altres, iniciant la [[dinastia Kart]]. El gran khan [[Mongke]] li va cedir o confirmar Herat, Djam, Bushandj, [[Ghor]], Khaysar, [[Firuzkuh (gúrides)|Firuzkuh]], [[Ghardjistan]], Farah, [[Sistan]], [[Kabul]], Tirah, i les muntanyes Sulayman ([[Afganistan]]). Fou confirmat per [[Hulegu]] el [[1255]].
 
 
Va pertànyer a la dinastia [[timúrida]] que hi van edificar el complex de ''Musallah'' amb diversos minarets, i la tomba de la reina Gawharshad considerada un dels grans monuments de l'arquitectura gravada timúrida. Altres monuments foren l'Ali Shir Mahal, diversos jardins i altres edificis. Una informació no contrastada assegura que durant el segle XV va estar dominada un temps pels [[Kara Koyunlu]] (28 de juny de 1458 a 1459);<ref>Patrick Clawson, Eternal Iran, Palgrave Macmillan 2005 ISBN 1-4039-6276-6 </ref> el timúrida Husayn Baykara va governar del [[1469]] al [[1506]] quan després de durs combats va passar al uzbeks shibànides ([[1507]]) i el [[1510]] fou conquerida pels safàvides de Pèrsia donant el govern als turcmans shamlus. A la mort del xa [[Ismail I]] de Pèrsia el [[1524]] els uzbeks la van recuperar però [[Thamasp I]] la va reconquerir el [[1528]]. Els [[uzbeks]] van tornar a ocupar la ciutat diverses vegades, però sempre breument, durant les seves guerres amb els [[safàvides]].
[[Fitxer:Herat_clothes_bazaarSection of Herat in 2009.jpg|thumb|300px|esquerra|MercatVista de robala ciutadella]]
 
Va quedar en mans dels [[abdalis]] afganesos el [[1716]], i les expedicions per recuperar-la van fracassar; el [[1729]] els abdalis es van sotmetre a Nadir Shah, que la va annexionar ([[1731]]) i hi va reprimir una revolta dels afganesos el [1732]; a la mort de Nadir el [[1747]], estava en mans del seu nebot rebel Ali Kuli Khan, però al cap de poc va quedar en mans d'Ahmad Shah Abdali (reanomenat [[Ahmad Shah Durrani]]). Va estar en mans dels emirs de [[Kabul]] o Afganistan fins el [[1818]] quan Mahmud Shah, del clan sadozay, governador local durant anys i emir a Kabul del 1801 al 1803 i del 1809 al 1818 s'hi va establir; encara que en fou expulsat breument el [[1819]] va conservar el poder fins el [[1826]]. La dinastia d'emirs d'Herat va fer front als atacs perses (atac de [[1833]], setge de [[1837]]-[[1839]] i conquesta de [[1852]]) tot i l'oposició a aquestos atacs dels britànics. Herat estava governat pel clan sadozay, mentre Kabul i Kandahar eren governades pel clan barakzay o muhammadzay. El [[1842]] Kamran ibn Mahmud Sadozay d'Herat (fill i successor de Mahmud Shah) fou assassinat pel seu visir Yar Muhammad Khan Alikozay que va governar de fet fins a la seva mort el [[1851]], i llavors el seu fill i successor Sayyid Muhammad Khan Alikozay va demanar ajut a Nasir al-Din [[Qadjar]] de Pèrsia contra els barakzay de Kabul i de Kandahar; tropes perses van entrar a Herat el [[1852]]. En represàlia els britànics, oposats a la seva presencia, van ocupar l'illa de [[Kharg]] i els perses llavors es van retirar, i va acordar que no les tornarien a enviar a menys que Herat fou atacat des de l'est, comprometent-se a no interferir als afers interns d'Herat.
[[Fitxer:Herat monumentHerat_street_2004.jpg|thumb|Monument200px|Carrer]]
 
[[Fitxer:NATO and Afghan officials at Herat International Airport in 2012.jpg|thumb|200px|Aeroport de Herat]]
El [[1855]] Pèrsia i Gran Bretanya van trencar relacions diplomàtiques després d'una sèrie d'incidents. El [[15 de setembre]] de [[1855]] el príncep d'Herat, Sayid Muhammad Khan, fou deposat i mort i Muhammad Yusuf Khan Sadozay (o Muhammadzay), considerat proper a Pèrsia, va prendre el poder. Immediatament el exèrcit persa va entrar a Herat. Yusuf amenaçat per [[Dost Muhammat]] que l'agost havia entrat a [[Kandahar]], va tractar de temporitzar i procurar la retirada persa però aquestos van continuar a la ciutat i llavors Yusuf va hissar la bandera britànica a Herat. Fou empresonat i enviat al campament persa per Isa Khan Bardorani, que li feia de visir i que va agafar el poder (juny del 1856); els perses van agafar posicions a les fortaleses a Herat i rodalies. Però va esclatar una revolta xiïta que va expulsar als perses de la ciutat i Isa Khan, va hissar altre cop bandera britànica i va oferir el khanat als britànics a canvi d'ajut. Finalment les tropes perses van conquerir la ciutat l'octubre de [[1856]].
 
 
L'abril de [[1978]] es va establir el regim comunista de Taraki, i poc després el [[20 de març]] de [[1979]] l'exèrcit aquarterat a la ciutat dirigit per Ismail Khan es va revoltar, però el intent de cop d'estat fou reprimit amb l'ajut de l'exèrcit roig soviètic; es va parlar de fins a 24.000 civils morts, xifra probablement exagerada. Ismail Khan va esdevenir el cap dels guerrillers anticomunistes i després de la caiguda del règim comunista va esdevenir el governador. El [[1995]] la ciutat fou ocupada pels [[talibans]] i Ismail Khan va fugir però fou restaurat per les forces d'ocupació americanes el [[12 de novembre]] de [[2001]]. El [[2004]] Mirwais Sadik, fill d'Isamail Khan i ministre de l'Aviació de l'Afganistan, va morir en atemptat a aquesta ciutat i 200 persones foren arrestades.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/south_asia/3567277.stm noticia de la BBC]</ref> La província fou posada sota control de forces de l'OTAN dirigides per [[Itàlia]] i Espanya. La situació ha millorat notablement i els iranians hi han fet inversions.
 
[[Fitxer:Herat 6918a.jpg|thumb|upright|Mesquita i minaret a Herat]]
[[Fitxer:Herat view mosques.jpg|thumb|Districte de la mesquita]]
[[Fitxer:Herat 6913a.jpg|thumb|Vell Fort]]
[[Fitxer:Herat Goharshad tomb.jpg|thumb|upright|Tomba de Goharshad]]
[[Fitxer:Herat 7452a.jpg|thumb|Mesquita del divendres]]
 
== Districtes de la ciutat ==
[[Fitxer:Plane of Pamir Airways at Herat Airport in 2010.jpg|thumb|200px|Aeroport de Herat en la districte de Guzara]]
[[Fitxer:Herat_view_mosquesArea of Herat in 2009.jpg|thumb|Herat200px|]]
* Shahr-e New (Downtown)
* Welayat (Oficina del governador)
* Farqa (quarter militar)
* Darwaze Khosh
* Guzara
* Chaharsu
* Pul-e rangine
 
== Llocs destacats ==
[[Fitxer:Herat University-2012.jpg|thumb|thumb|200px|Universitat d'Herāt]]
[[Fitxer:Inside the Museum of Herat in 2011.jpg|thumb|200px|Museu nacional d'Herāt]]
* Universitat d'Herāt
* Ciutadella
 
== Llista de sobirans ==
[[Fitxer:Gazar_Gah_cemetery_1.jpg|thumb|150px||Cementiri]]
[[Fitxer:Gazar_Gah_cemetery_2.jpg|thumb|200px|Cementiri]]
=== Timúrides ===
* [[Shah Rukh (timúrida)|Shah Rukh]] 1405-1447
7

modificacions