Obre el menú principal

Canvis

25 bytes afegits, fa 6 anys
cap resum d'edició
{{cal geo}}
[[Fitxer:View of Herat in 2009.jpg|thumb|300px|Herat (2009)]]
'''Herat''' (farsi هرات, clàssica ''Aria'') és una ciutat del nord-oest de l'[[Afganistan]], capital de la [[província d'Herat]], situada a la vall del riu [[Hari]] (que passa a 5 km al sud de la ciutat). Fou l'antiga capital de la [[satrapia]] [[persa]] d'[[Ària (Pèrsia)|Ària]] i va formar part de la [[Ruta de la Seda]] sent coneguda a l'edat mitjana com la «Perla del Khorasan». Té una població de 349.000 habitants (estimació [[2006]]) el que la fa la segona ciutat del país. La ciutat encara està dominada per les restes de la ciutadella construïda per [[Alexandre el Gran]]. La ciutat disposa d'aeroport.
 
== Història ==
[[Fitxer:Median Empire.jpg|thumb|[[Ària. (Pèrsia)|Ària]]]]
És una ciutat molt antiga però la data de fundació és desconeguda. Ja és esmentada a l'[[Avesta]] en la forma persa antiga ''Haraiva''. Fou una de les satrapies [[aquemènides]]. A les fonts gregues apareix com [[Ària (Pèrsia)|Ària]] o ''Areia''. El nom sembla derivar del riu Hari (antic persa Harayu "el que corre"). Diverses fonts perses l'esmenten incloent la [[inscripció de Behistun]]. [[Heròdot]] la qualifica de graner d'Àsia central. Quan Alexandre el Gran va arribar a la zona era sàtrapa Satibarzanes o [[Barzanes]], que era un dels alts oficials orientals junt amb [[Bessos de Bactriana]] i [[Barsentes]] d'[[Aracòsia]]. Al final del [[330 aC]], Alexandre va conquerir la capital d'Ària que era anomenada Artacoana. Es va reconstruir la ciutat i construir la ciutadella i se li va donar el nom d'[[Alexandria d'Ària]].
[[Fitxer:Citadel in Herat in 2011-cropped.jpg|thumb|esquerra|200px|Ciutadella de d'Herat]]
 
Després d'Alexandre va estar sota domini de sàtrapes lleials a [[Antígon el Borni]] i després del 301 aC va passar als [[selèucides]]. Va formar part del [[regne grec de Bactriana]]. El [[167 aC]] va passar suposadament a mans dels parts dels quals va passar als escites o sakes (vers [[130 aC]]) i kushans (vers [[30 aC]]), i en algun moment del segle III va passar als [[sassànides]]. El nom pera va evolucionar a Harev i després Hare. Ciutat a la frontera amb els dominis [[heftalites]], va estar sota domini d'aquestos al segle V i VI, a vegades com a vassalls sassànides. En aquest temps hi ha noticies d'una comunitat cristiana nestoriana amb un bisbe. El [[565]] va passar al khanat dels [[Turcs Occidentals]] que hi exercien el poder, segurament a través d'un cap vassall, quan van arribar els àrabs.
7

modificacions