Fonamentació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Fonamentacio}} |
petites millores de redacció |
||
Línia 3:
El '''fonament''' és un [[element constructiu]] funcional constituït per dos components: L''''element estructural''' o fonament pròpiament dit és qui té la funció de "rebre, donar resposta i transmetre al terreny o roca, els esforços que s'exerceixen sobre l'estructura resistent o en el propi fonament; i el [[terreny]] o [[roca]] és el component que ha de suportar i donar resposta als esforços que els transmet el fonament durant tota la vida prevista de la construcció.
La
== Fonaments superficials ==
Línia 13:
* Sabata
*
* [[Llosa de fonamentació|Llosa]]
* Pou
* Rases
==Fonaments Profunds==
Les fonamentacions profundes són un tipus de
S'opta per fonamentacions profundes :
- Quan els esforços transmesos per l'edifici no poden ser distribuit suficientment a través d'una fonamentació superficial, i en la solució probable se sobrepassa la capacitat
- Quan el terreny tendeix a patir grans variacions estacionals: per inflaments i retraccions.
Línia 31:
- En edificis sobre l'aigua.
- Quan els fonaments estan sol·licitats a tracció; tal com ocorre en edificis alts sotmesos a esforços per
- Per a resistir càrregues inclinades, com aquells
- Per al
Tipus de Fonaments Profunds
* Pilons prefabricats
*
* Micropilons
* Murs-Pantalla
* Pous
Línia 47:
==Estaques i pilons profunds==
===Pilons ''in-situ''===
Els '''pilons ''in situ''''', com el seu nom indica, són aquells que
En els pilons in-situ,
L'armat tindrà un recobriment mínim, en funció de l'exposició als agents d'entre 2 i 4 centímetres.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Medina Sánchez |nom=Eduardo |títol=Construcción de estructuras de hormigón armado: edificación |url=http://books.google.cat/books?id=YOcpsoISVBoC&pg=PA31&dq=hormigon+recubrimiento&hl=ca&ei=wNmVTvutM4uv8QPsvtmUBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&sqi=2&ved=0CDEQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |editorial=Delta |data=2007 |pàgines=p.32 |isbn=8496477967 }}</ref> És aconsellable la col·locació de separadors per tal d'assegurar un recobriment correcte.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Medina Sánchez |nom=Eduardo |títol=Construcción de estructuras de hormigón armado: edificación |url=http://books.google.cat/books?id=YOcpsoISVBoC&pg=PA31&dq=hormigon+recubrimiento&hl=ca&ei=wNmVTvutM4uv8QPsvtmUBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&sqi=2&ved=0CDEQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |editorial=Delta |data=2007 |pàgines=p.29-30 |isbn=8496477967 }}</ref>
Línia 81:
==Estaques i pilons prefabricats==
Els '''pilons prefabricats''' es construeixen per trams a les plantes de prefabricació i es claven posteriorment a l'obra. El formigó d'aquests pilons té una dosificació alta al voltant de 350 kg de ciment per metre cúbic de formigó. La col·locació en obra es fa per clavat mitjançant guies i maces piconadores sobre el cap de piló, el qual en aquesta zona està degudament reforçat. Els pilons es claven per trams de 6 metres i es connecten amb unions tipus caixa i espiga o baioneta. Els extrems dels trams porten el reforç corresponent. En ser peces de formigó prefabricat, el recobriment de les armadures es pot disminuir fins a 2,5 centímetres.
Hl ha la possibilitat de dotar la base del piló d'una guaspa d'acer, tipus punta Oslo, que facilita l‘encastament als sòls molt resistents. Sense aquests dispositius la capacitat d'encastament d'aquests pilons és limitada, ja que es pot produir la fissuració del formigó.
Línia 88:
== Problemes a la fonamentació ==
S'anomena fonaments al conjunt format pel sòl i el fonament. El fonament és un sistema constructiu que després de la seva execució queda enterrat i, per tant, fora d'una possible observació visual. Les lesions en edificis on la causa és el fonament apareixen en altres subsistemes constructius com ara l'estructura i els tancaments, i és en base a l'aparença i la situació d'aquestes lesions,que es pot interpretar que la causa
El sòl, en general, és un material heterogeni al qual difícilment li són aplicables, directament, les teories de la resistència de materials (elasticitat). El comportament dels edificis dependrà del tipus de sòl on es recolzen. Els terrenys granulars tenen uns assentaments més petits i més curts en el temps que els terrenys cohesius.
La major part dels fonaments estan construïts amb formigó en massa o formigó armat. En aquests edificis, les lesions originades per defectes o mancances en el fonament són degudes, majoritàriament, a errors en el projecte o en l'execució dels fonaments.La inexistència d'un estudi geotècnic fiable o l'excés de confiança en el coneixement d'experiències properes pot comportar riscs importants.
==Lesions als edificis ==
Linha 109 ⟶ 108:
consideracions següents:
* La seva situació i la seva forma
* Cap a on es tanca o
* Entre els llavis de obertura:
* Està estabilitzada?
| |||