Ara portàtil de Sant Pere de Rodes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{títol cursiva}}
{{Infotaula de pintura
| image_file= Anvers, Ara portàtil de [[Sant Pere de Rodes|St. Pere de Rodes]], finals s.X.jpg
| títol=Ara portàtil
| artista=Desconegut
| any=[[ Finals del [[Segle X|X]] inicis del [[Segle XI|XI]]
| tècnica=làmina de plata repussada sobre ànima de fusta i pissarra
| alçada= 22
Línia 13:
}}
 
L'ara portàtil de [[Sant Pere de Rodes]] és una de les peces més singulars i emblemàtiques de la col·lecció permanent del [[Museu d'Art de Girona]]. És un exemplar únic d'ara portàtil alt-medieval a Catalunya, tot i que documentalment hi ha constància d'altres ares portàtils en els mobiliaris litúrgics de les esglésies medievals.
Forma part indestriable d'un grup de peces medievals que es van trobar conjuntament, i que actualment s'exposen a la sala 1 del Md'A: una arqueta hispanoàrab, una estauroteca i una [[crismera]]. Aquest estri litúrgic obeeix a la necessitat de desplaçar-se dels bisbes i abats o religiosos notables, en relació amb els peregrinatges medievals. Només podien utilitzar-les els grans prelats durant els seus viatges per poder celebrar missa en plena campanya, mentre feien camí o en altars remots on no era segur que hi haguéssin relíquies.
 
L'ara que procedeix del monestir de Sant Pere de Rodes i ara es conserva al Museu d'Art de Girona té l'ànima de fusta i pissarra, recoberta d'una fulla de plata repussada, que a la part superior té representats, al mig de cadascun dels costats, quatre personatges dempeus amb un nimbe crucífer, Crist, i a cadascun dels angles un àngel també dempeus, amb els braços davant del pit i les ales obertes. Una inscripció amb majúscules, també repussada, que omple els espais lliures entre figures diu: VIRTUS TONANTIS EXAVDIT PIE ORANTEM MERITA SCOV (sanctorum) POSSUNT ADJUVARI ORANTEM: "La Virtut del Déu Tonant escolta el pietós orant. Els mèrits dels sants poden ajudar el qui prega" <ref>N. de Dalmases, A. Jose Pitarch; Història de l'Art català, 1</ref>
 
A seu revers hi ha, tot al voltant, una orla exterior de fullatge cargolat, i al centre un medalló del qual surten sis branques amb fullatge que fan d'orla a una figura que duu un llibre: al seu costat una inscripció"Jossue i Elimburga em varen manar fer".
L'ara que procedeix del monestir[[Monestir de Sant Pere de Rodes|monestir de Sant Pere de Rode]]s i ara es conserva al Museu d'Art de Girona té l'ànima de fusta i pissarra, recoberta d'una fulla de plata repussada, que a la part superior té representats, al mig de cadascun dels costats, quatre personatges dempeus amb un nimbe crucífer, Crist, i a cadascun dels angles un àngel també dempeus, amb els braços davant del pit i les ales obertes. Una inscripció amb majúscules, també repussada, que omple els espais lliures entre figures diu: ''VIRTUS TONANTIS EXAVDIT PIE ORANTEM MERITA SCOV (sanctorum) POSSUNT ADJUVARI ORANTEM'': "La Virtut del Déu Tonant escolta el pietós orant. Els mèrits dels sants poden ajudar el qui prega" <ref>N. de Dalmases, A. Jose Pitarch; Història de l'Art català, 1</ref>
A seu revers hi ha, tot al voltant, una orla exterior de fullatge cargolat, i al centre un medalló del qual surten sis branques amb fullatge que fan d'orla a una figura que duu un llibre: al seu costat una inscripció "Jossue i Elimburga em varen manar fer".
 
==Orígens==
 
Uns cercadors de tresors de la [[Selva de Mar]] varen trobar, l'any [[1810]], a sota l'altar major de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes, aleshores ja sense activitat monàstica. Dins l'arqueta que varen trobar, embolcallada amb un vel (també exposat a la sala núm 1 del [[Md'A]]) es van trobar les peces d'orfebreria esmentades, entre altres, així com també dos pergamins amb indicadors de les relíquies que contenien.<ref>Badia i Homs; L'ara portàtil de Sant Pere de Rodes 1991-1992</ref>
 
Aquest tresor es va quedar a la Selva de Mar, en una casa particular, i a partir de [[1850]] a l'església parroquial del mateix municipi. Després del [[1936]] aquest tresor, excepte les lipsanoteques i pergamins (sembla ser que s'han extraviat) fou portat a la ciutat de Girona i va passar a formar part del fons del Museu Diocesà, embrió de l'actual Museu d'Art de Girona.
 
==Notes==