Majestat Batlló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de: 83.50.184.56 (discussió) fins l'última edició de: Kippelboy |
|||
Línia 36:
La Majestat Batlló ha estat sempre relacionada amb el ''[[Santa Faç de Lucca|Volto Santo]]'' de la [[catedral de Lucca]]. També se la compara amb d'altres per la indumentària, la túnica i el cenyidor, com ara la de la Catedral de [[Braunschweig]] del [[1173]] o la conservada al Museu d'Art Sacra de [[San Gimignano]].<ref> Armandi, M., 122 ''Volto Santo o Crist Majestat'' en ''Catàleg d'escultura i pintura medievals'', 1. Fons del Museu Frederic Marès, Barcelona, 1991, cat.Núm. 122, pp. 105-109</ref> A Catalunya se l'ha relacionada amb la de [[Les Planes d'Hostoles]], la de Sant Salvador de [[Bellver de Cerdanya|Bellver]], la de [[Beget]], la d'[[Angostrina]] i la d'[[Santa Eulàlia d'Éller|Éller]], encara que solament la de Bellver i la de Beget, disposen dels plecs tubulars.<ref> Bastardes i Parera, R., ( 1978), ''Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya'', ''Art romànic IX'', Barcelona, Artestudi, p.p.86-87 ISBN 84-8518-010-0 </ref>
Amb motiu d’una exposició que el museu va organitzar el 2008, es va iniciar l’estudi material de la peça, amb l’anàlisi dels tipus de fusta. Posteriorment, aquest estudi va estimular un examen integral de la talla, amb tots els mitjans científics a l’abast: radiografia, reflectografia infraroja, llum ultraviolada i presa de mostres, així com l’observació detallada amb lupa binocular. Aquesta recerca ha permès extrapolar una reconstrucció virtual de la decoració i el color romànics encara presents en moltes zones sota la policromia visible avui dia, que es podria datar entre mig segle i un segle més tard que
== Descripció ==
| |||