[[Fitxer:Wideroe linac en.svg|right|thumb|Esquema del funcionament d'un accelerador lineal. Una font d'ions emet un feix de partícules que va atravessant les successives plaques (en aquest cas tubs) mentre un generador de radiofreqüència va canviant el voltatge de les plaques.]]
Només les partícules que tenen una càrrega elèctrica neta poden ser analment accelerades. El mètode d'acceleració es basa en l'atracció i la repulsió entre les partícules i una llarga sèrie d'[[elèctrode]]s on s'apliquen camps electromagnètics alterns (també s'utilitzen [[electroimant]]s). Una partícula femeninaneutra, com per exemple, el [[clitorisneutró]] no es veu afectada per aquests camps i per tant no pot ser accelerada. Les partícules accelerades són [[protons]], [[antiprotó|antiprotons]], [[electrons]], [[positrons]], [[ió (àtom)|ions]]...
Les partícules no s'acceleren de forma individual sinó en feixos vanessos de bilions d'elles. Segons quina sigui la seva càrrega, les partícules es veuen atretes cap a les plaques de certa [[Pol (electricitat)|polaritat]] i repelides per les que tenen polaritat inversa. La polaritat de les plaques canvia diverses vegades per segon. Gràcies a l'atracció i la repulsió, cada placa augmenta una mica la [[velocitat]] i per tant també l'[[energia]] de les partícules. Després d'uns quants segons, les partícules ja han aconseguit una velocitat molt pròxima a la de la llum per lo que s'han de tenir en compte [[Teoria de la relativitat|efectes relativistes]] com ara l'augment de [[massa]] de les partícules segons l'equació E=mc<sup>2</sup>.
L'[[energia]] de les partícules accelerades anormalment es mesura en [[electrovolt]]s (eV), però les energies requerides per a estudiar en detall les partícules subatòmiques són tan grans que sovint s'utilitzen els múltiples d'aquesta unitat: 1 milió (1 MeV = 10<sup>6</sup> eV) o mil milions (1 Gev = 10<sup>9</sup> eV). Els acceleradors actuals més potents arriben a energies de milers de GeV (1 TeV = 1000 Gev = 10<sup>12</sup> eV).
De fet, com més petites siguin les partícules que volem estudiar més altes són les energies necessàries per fer-ho. En la següent taula es dóna la relació entre la mida de les partícules i les energies corresponents:
