Obre el menú principal

Canvis

17 octets eliminats ,  fa 6 anys
 
== Descripció i història ==
El poble de Lliçà d'Amunt (2 455 h el 2005; 145 m d'altitud) es concentra a la dreta de la riera de Tenes, enlairat sobre la terrassa quaternària, a redós de l'església parroquial, i la masia fortificada o castell de Can Puig, bastit sobre un turó encimbellat que domina el poble. Aquest s'estengué originàriament vers el sud, pel carrer de la Sagrera i, ja al segle XX, segueix el traçat de la carretera de Parets a Bigues i enllaça pel sud amb el barri de Sant Baldiri, mentre que al nord s'edifica a banda i banda de Can Puig, a la carretera i al barri de les Escoles.<br />
 
La parròquia de Sant Julià, documentada des del principi del segle XI, apareix sovint a la documentació amb un altar de Santa Maria, existent ja el 1075. El 1149 el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, amb l'assentiment dels seus canonges, va unir l'església i els drets de la parròquia de Sant Julià al monestir de Sant Miquel del Fai, que ja posseïa diferents alous dintre el seu terme. En la donació es reserva només l'obediència a l'església de Barcelona, amb l'obligació d'assistir als sínodes diocesans. Aquesta submissió al priorat del Fai, que era el que presentava els seus rectors, va durar fins el 1751.<br />
L'església que ha pervingut fins a l'actualitat és bàsicament l'església romànica. Fou reedificada a la fi del segle XI, es començà a ampliar al segle XV i se'n reemprengué la reforma al segle següent amb la construcció de les capelles de Sant Abdó i Sant Senén el 1563 i la de Sant Jacint el 1600. Aquestes capelles i d'altres que s'hi afegiren, dedicades al Roser, a sant Isidre i a sant Sebastià, li donaren la disposició actual de tres naus. El campanar fou iniciat entorn del 1508 i la barana superior, que es troba a l'angle NW de la façana, és del 1710. La portada, del segle XVI, és de tipus goticorenaixentista, amb uns caparrons esculpits, que fan de suport a l'arquitrau, i un frontó en forma de gran petxina. L'any 1725 es va refer i unificar el teulat. A la part dreta del temple té adossada una capella i altres dependències. És notable la seva pica baptismal del segle XVI i un conjunt de peces d'orfebreria (veracreu, calzes, bacina, bordons i imatges d'argent).<br />
 
L'església que ha pervingut fins a l'actualitat és bàsicament l'església romànica. Fou reedificada a la fi del segle XI, es començà a ampliar al segle XV i se'n reemprenguéreprengué la reforma al segle següent amb la construcció de les capelles de Sant Abdó i Sant Senén el 1563 i la de Sant Jacint el 1600. Aquestes capelles i d'altres que s'hi afegiren, dedicades al Roser, a sant Isidre i a sant Sebastià, li donaren la disposició actual de tres naus. El campanar fou iniciat entorn del 1508 i la barana superior, que es troba a l'angle NW de la façana, és del 1710. La portada, del segle XVI, és de tipus goticorenaixentista, amb uns caparrons esculpits, que fan de suport a l'arquitrau, i un frontó en forma de gran petxina. L'any 1725 es va refer i unificar el teulat. A la part dreta del temple té adossada una capella i altres dependències. És notable la seva pica baptismal del segle XVI i un conjunt de peces d'orfebreria (veracreu, calzes, bacina, bordons i imatges d'argent).<br />
 
El cicle de festes i tradicions comença per Nadal, que té com a acte més destacat la tradicional representació dels Pastorets, amb text de J.M. Folch i Torres, amb un primer acte de Jaume Farriol. El 7 de gener se celebra la festa major d'hivern de Sant Julià, i pels volts del 17 la festa de Sant Antoni, amb una mostra de bestiar. La festa major d'estiu se celebra pel setembre, el primer diumenge.
<ref>http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0037778</ref>
223

modificacions