Viquipèdia

Sobirania individual: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Traducció|de|Selbsteigentum}}
{{anarquisme}}
La '''Sobirania individual''' (també coneguda com a '''autopropietat''') és un concepte de la teoria de l'[[Anarquismeanarquisme]], particularment l'[[anarcoindividualisme]] i el [[liberalisme llibertari]] ([[anarcocapitalisme]]). És per la convicció quela hagi de disposardisposició del cos i l'estil dela vida d'una persona solanomés aquestali enpertanya personaa ella. "L'autopropietat" és un [[Préstec lingüístic|manlleu]] i procedeix de l'anglès "self-ownership", que d'fou introduït per autors nord-americans com [[Josiah Warren]], [[Benjamin Tucker|Benjamin R. Tucker]] i altres cap a finalfinals del segle 19 era introduït. En l'alemany marcava el filòsof nachhegelianische [[Max Stirner]] ja 1845 al seu llibre [[L'Únic i la seva Propietat]] el concepte del "propietari" (seva en persona) que no cobreix però amb el de l'anglosaxó "self-owners"XIX.▼
'''Selbsteigentum''' ist ein Begriff aus der Theorie des [[Anarchismus]], insbesondere des [[Individualistischer Anarchismus|Individualistischen Anarchismus]] und des [[Libertarismus]] ([[Anarchokapitalismus]]). Er steht für die Überzeugung, dass über den Körper und die Lebensweise einer Person allein diese selbst zu bestimmen hat. „Selbsteigentum“ ist ein [[Lehnwort]] und stammt von dem englischen „self-ownership“, das von nordamerikanischen Autoren wie [[Josiah Warren]], [[Benjamin Tucker|Benjamin R. Tucker]] und anderen gegen Ende des 19. Jahrhunderts eingeführt wurde. Im Deutschen prägte der nachhegelianische Philosoph [[Max Stirner]] bereits 1845 in seinem Buch [[Der Einzige und sein Eigentum]] den Begriff des „Eigners“ (seiner selbst), der sich jedoch mit dem des angelsächsischen „self-owners“ nicht deckt.
 
Sovint, la paraula també es refereix a la creença que cada un té dret als fruits del seu propi treball (sempre que no els posi contractualment a disposició d'altres).
▲La '''Sobirania individual''' (també coneguda com a '''autopropietat''') és un concepte de la teoria de l'[[Anarquisme]], particularment l'[[anarcoindividualisme]] i el [[liberalisme llibertari]] ([[anarcocapitalisme]]). És per la convicció que hagi de disposar del cos i l'estil de vida d'una persona sola aquesta en persona. "L'autopropietat" és un [[Préstec lingüístic|manlleu]] i procedeix de l'anglès "self-ownership", que d'autors nord-americans com [[Josiah Warren]], [[Benjamin Tucker|Benjamin R. Tucker]] i altres cap a final del segle 19 era introduït. En l'alemany marcava el filòsof nachhegelianische [[Max Stirner]] ja 1845 al seu llibre [[L'Únic i la seva Propietat]] el concepte del "propietari" (seva en persona) que no cobreix però amb el de l'anglosaxó "self-owners".
 
LaEl concepcióconcepte ha de treuretraçar el límit entre l'àmbit de l'[[Individuindividu]] i el de la [[Comunitatcomunitat]]. A conseqüència d'ellaixò, l'[[Estat (política)|Estat]] no pot disposar de la persona individual, justjustament perquè la persona es pertany a si mateixmateixa. Les limitacions són, així argumenten els defensors de lla propietat d'autopropietatun mateix, que només statthaftes d'exèrcitpermet d'emergènciaexercir el dret en defensa pròpia.▼
 
Amb l'ajuda de l'autopropietat es poden justificar alguns dels [[drets fonamentals]]. Per exemple, tota persona té dret a manifestar la seva opinió ja que el seu cos li pertany a ell i només ell ha de decidir com vol utilitzar-lo. De la mateixa manera es raonen el dret a la vida i a la integritat física.
 
Oft bezeichnet das Wort auch bloß die Überzeugung, dass jedem die Früchte seiner eigenen Arbeit zustehen (sofern er sie nicht vertraglich anderen zur Verfügung stellt).
 
Sovint la paraula assenyala també només la convicció que a tothom li corresponguin les fruites de la seva pròpia feina (sempre que no la posi a disposició contractualment a altres).
 
 
 
Das Konzept soll die Grenze ziehen zwischen dem Zuständigkeitsbereich des [[Individuum]]s und dem der [[Gemeinschaft]]. Ihm zufolge darf der [[Staat]] nicht über den einzelnen Menschen bestimmen, eben weil der Mensch sich selbst gehört. Einschränkungen sind, so argumentieren die Verfechter des Selbsteigentums, nur aus Notwehr statthaft.
 
▲La concepció ha de treure el límit entre l'àmbit de l'[[Individu]] i el de la [[Comunitat]]. A conseqüència d'ell l'[[Estat (política)|Estat]] no pot disposar de la persona individual, just perquè la persona es pertany a si mateix. Les limitacions són, així argumenten els defensors de l'autopropietat, només statthaft d'exèrcit d'emergència.
 
 
 
Mithilfe des Selbsteigentums lassen sich einige der [[Grundrechte]] begründen.
 
Amb l'ajuda de l'autopropietat es deixen justificar alguns dels [[Drets fonamentals]].
Zum Beispiel hat jeder das Recht, seine Meinung frei zu äußern, weil sein Körper ihm selbst gehört und er alleine entscheiden darf, wie er ihn einsetzen möchte. Ähnlich lassen sich das Recht auf Leben und körperliche Unversehrtheit begründen.
 
Per exemple té tothom el dret d'expressar la seva opinió amb llibertat perquè el seu cos li pertany a ell mateix i pot decidir només com el voldria designar. Similarment es deixen el dret a vides i justifiquen integritat corporal.
 
== Bibliografia ==
* Max Stirner: ''Der Einzige und sein Eigentum'' (1845}. Stuttgart: Reclam, 1972 ISBN 3-15-003057-9 ([http://www.lsr-projekt.de/msee.html Online-VolltextText complet en línia]) {{de}}
* [[Bernd A. Laska]]: Der „Eigner“ [seiner selbst] bei Max Stirner. InEn: ders.ibid: „Katechon“ undi „Anarch“. Nürnberg 1997, Sp. 41-47 ([http://www.lsr-projekt.de/mseigner.html AuszugResum en onlinelínia])
 
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Sobirania_individual»